A la tercera va l'avançuda o no va l'avançuda a la tercera? A la tercera va l'avançuda si aconsegueixo ficar les pantalles amb la informació correcta, perquè jo avui tinc notes, Marc. És breaking news. T'has preparat o no? No s'ha collonit, eh, cabrón? Tens notes o tens nota? Tens com una frase?
No, en realitat no tinc notes. Tinc webs obertes, ja està, i d'allò que me'n recordo ho diré, però ni tan sols ho he resumit amb un arxiu de notes que tu faries tu crearies la teva pàgina amb Notion i li posaries el teu estilat amb Markdown i faries bullet points, taules, i diries molt més estructurat. Jo tinc webs obertes que si me'n recordo on està la info ni miré, i si no, doncs més o menys.
Sí, sí, avui anem de... Tenia ganes de parlar de Marc Cuban perquè és una persona que la trobo bastant fascinant dintre del món de negocis i crec que aquí no se'n parla suficient i no et sabria dir per què, eh, perquè crec que és un tio que, hòstia, té coses interessants. Tu el coneixies o no? Saps d'aquí que t'estic parlant? Sí, d'aquí m'estàs parlant i quan et refereixes al concepte aquí et refereixes al TN de TV3 o et refereixes a l'ecosistema tecnològic català?
A l'ecosistema tecnològic català ningú té ni puta idea que és Marc Cuban i crec que a algú li sona perquè sortia Shark Tank. Mira què et dic. I et fa una confesió, jo el vaig descobrir perquè sortia Shark Tank, però no tenia ni puta idea. Però és que la seva web, la seva vida és molt, molt interessant, saps? Però a mi no em sona que hi hagi gent aquí que digui, ui, si Marc Cuban el conec, que va vendre aquesta empresa, aquesta altra i tot això, ni de què s'està dedicant.
Tu mateix no sabies a què s'està dedicant avui en dia fins que t'ho veig l'altre dia. És a dir, no sabia aquesta faceta seva dels medicaments. Sabia o em podria sonar que aquest home va comprar un equip de bàsquet o de bàsquet, crec una cosa d'aquest tipus, però ara mateix no recordo. És a dir, crec que el seu highlight mediàtic era aquest, en el vocab. Mira, tu pots pensar que el seu highlight mediàtic és aquest, però a mi el que em fascina és que és un tio que ha comprat un poble.
Jo vaig llegir que era el owner, el propietari de Mustang i vaig dir, aquest tio ha comprat Mustang. Dic, no em sona, saps? Jo sé Mustang, em sona que és una marca de cotxes, perquè jo sé. No, és owner of Mustang, coma Texas. Faig una miqueta d'intro de per què vull parlar d'aquesta persona, perquè a mi em sona que és la típica persona que et posaran com a exemple de per què el capitalisme està funcionant també.
És una persona que està canviant el món quan entenem el món com a Estats Units, perquè recordem que la gent d'Estats Units és un malic molt gran on tothom es mira cap a si mateix. O és un malic molt gran poblat de gent que es mira al seu puto malic. És un tio que ara mateix està arreglant el sector farmacèutic.
És un sector que està completament trencat a Estats Units i per al qual desenes de milers de famílies cada any se'n van a la ruïna, entren en pobresa perquè no es poden permetre el seu tractament hospitalari ni els medicaments. Probablement és l'únic país del món on això passa, segur que passa en altres països, potser, no en tinc ni idea, però no en aquestes dimensions. Per què m'agrada Marc Cuban com a persona?
Perquè dins del que hi ha no és d'aquestes persones que de cop i volta és un bilionari famós que el que es dedica és ara a parlar de política i a ser una persona superpaternalista, condescendent, ultracapitalista, etc. El seu marag és una miqueta punky. La seva història és bastant bona, és fill d'immigrants, com tota persona d'Estats Units bàsicament, que va créixer en un entorn working class.
Per a mi això és molt important perquè no és una persona que ja neix rica, sinó que és una família que es va exiliar de Rússia, és una família jueva, rússia-romanesa, per allà hi ha els seus orígens, i van anar a Estats Units. El tio comença, em sembla que vivia només amb son pare, si no recordo malament, vaig escoltar la història al podcast de My First Million, i com que son pare sempre estava amb coses de feina i no li comprava mai coses, al Marc Cuban li agradava molt el bàsquet.
El tio va dir, hòstia, m'agradaria comprar-me aquestes bambes de bàsquet. El pare li va dir, mira, saps què, ves a vendre aquestes bosses de basura que tinc per aquí, jo entenc que eren bosses de basura buides, no plenes, és una cosa que no vaig acabar d'entendre, i fins que va aconseguir pasta per comprar-se les seves primeres bambes.
I aquí el tio va descobrir que podia fer calés per ell mateix, es va començar a comprar i vendre monedes, es va posar a comprar i vendre segells, va veure que compraven els segells en un lloc de la ciutat i després venen-los en un altre, doncs potser hi havia gent que li donava més pasta, i ell va comprar un segell per 4 dòlars i el venia per 6, hòstia,
doncs ja havia fet un benefici. M'agrada molt aquesta història perquè veig un paral·lelisme, i el paral·lelisme amb ell i amb mi s'acaba aquí, vull dir, igual que jo vaig fer aquesta parla d'anar a vendre, comprar segells i monedes, que és una cosa que jo de petit havia fet en el negoci familiar, però també després més gran, amb cartes de Pokémon i de Màgic, aquí és on acaba el paral·lelisme.
Si veig que és un tio que realment s'ha hagut de currar el com haver de fer pasta, no li ha vingut donat, fill d'immigrants, un background molt working class, i s'ha convertit en un dels multimilionaris més famosos dels Estats Units.
No passo per tota la part de la universitat, però pots entendre que ha passat per 15 universitats i li va anar bé, però tampoc crec que va estudiar les universitats més bones, va anar a Pittsburgh, Indiana, no són d'aquestes que diguis, hòstia, és que va anar a l'MIT i per tant allà ja surts ben posicionat.
No, va començar també a treballar en un banc, bueno, sigui relativament normal fins aquí, però després és que el cabron va cofundar una empresa que es deia Microsolutions, va començar a ficar-se amb el tema de revendre software, o sigui que realment no és una cosa que diguis era superintuïtiva, perquè estem parlant de l'any 80 i a escats, el 83,
vendre software l'any 83 ha de ser una miqueta visionari, o els 80 llargs, perquè estava venent coses com Carbon Copy, Lotus Notes, Compuserve, coses aquestes.
Bueno, total, aquesta empresa que va cofundar ell, després d'haver treballat un any en una botiga de software de la qual el van fer fora, per intentar vendre-li coses d'amagar tot i a un altre client per fer ell més negoci, la va portar més de 30 milions de dòlars en revenue i la va vendre a Compuserve, aquí ja va fer el seu primer gran èxit que l'any 90 va fer 2 milions de dòlars, after tax, després d'impostos, en aquesta venda.
Fins aquí diries, bueno, doncs és un tio que s'ha fet a si mateix, ha fet d'empresa software, li ha anat bé,
els anys 90 vendre una empresa de software no era tan normal. El tio, després d'aquí, el cabron va fundar una empresa de... o sigui va entendre que el broadcasting seria una cosa molt important, va fundar Audionet, la seva segona empresa, que es va acabar convertint a Broadcast.com, una empresa que la va portar també a 15 milions de revenue, bueno, què més, 330 empleats i la va vendre per 5.700 milions de dòlars a Yahoo.
Evidentment, aquí ja va ser com... bueno, aquí ja m'he convertit en multimilionari. Tot i que sí que va vendre per stock, no va vendre per pasta, però bueno, tenc que igualment fots una bona... fots una bona morterada de calés, val? És clar, què passa? Que de cop i volta aquí hi ha el tio,
bueno, ja comença a fer negocis a gran escala, amb els primers dos milions. No, entenc que potser sí que va fer alguna inversió i va poder fer alguna altra petita cosa, però quan ja vens una cosa per 5.700 milions de dòlars, aquí ja està jugant la putíssima Champions League de l'emprenedoria. Total, bueno, després de que hi volta,
fa moltes més coses. Com tu dius, una de les coses que fa és comprar els Dallas Mavericks, és el principal accionista, majority owner, no sé si això vol dir que és complet accionista, però bueno, també ha fundat 2929 Entertainment, una altra cosa que es diu Prondell, va sortir a Shark Tank, és inversor en 50.000 milions d'empreses, tal, tal, tal, tal, tal, tal, realment ha fet bastantes coses,
ja no entraré en el detall de tot això, però bueno, què passa? Que arriba un dia en què li arriba una persona i li diu, estic intentant muntar això, que és una empresa de medicaments, i tu podries dir, hòstia, què té d'interessant tot això? Doncs què té d'interessant, hòstia, el que fa aquesta empresa és agafar tots els putos medicaments dels Estats Units i dir quan valen a les farmàcies i als hospitals aquests medicaments, i et diu, aquest val 2.000 paus, i dius,
jo el vendré per 100, saps? O sigui, treu pràcticament tot el marge que és infinit perquè el sistema farmacèutic als Estats Units és encara molt més predatori que el nostre a nivell de no hi ha transparència, o sigui, ningú diu que ell mateix, com a multimilionari, preguntava a les empreses per saber quin era el marge i els preus, el cost de producció dels medicaments i tot això, i no li volien dir, o sigui, tal és la màfia que ni tan sols una de les persones més influenciades del món del negoci
li deien el preu. Per què? Perquè no es diu a ningú. O sigui, no tinc ni idea com és això a Espanya, no tinc ni idea com és això a Unió Europea. És un sector que ni m'interessa ni m'hi vull ficar mai, però sí que entenc que, clar, aquí ho tenim molt més regulat, vull dir, aquí tens la sanitat pública, tens sistemes com copagament, etcètera, etcètera, funciona d'una altra manera molt diferent als Estats Units.
Per als Estats Units, com bé tu saps, si et pilla una appendicitis, probablement la intervenció, l'ambulància, no sé què, no sé quantos, pot ser que t'arribi una factura de 50.000 dòlars, que si no tens assegurança, perquè l'assegurança està lligada a la feina, com no tinguis feina, has de pagar 50.000 papinos sí o sí i pot ser que t'hagis de vendre la casa per poder pagar això. I llavors el tio diu, això és una puta merda, el capitalisme aquí està trencat, vaig a arreglar-lo.
S'uneix amb aquesta persona i diu, per primera vegada a la meva vida faré una cosa que no he fet mai, que és posar-li el meu nom, perquè diu, la meva marca personal no l'he fet servir mai, però té un valor, l'hi posaré en això. Per què? Perquè el sistema farmacèutic o vas amb un gran nom o no funciona i li està sortint molt bé. Realment, l'empresa que està anant molt bé està disruptant, disrompent, com es digui, està fent disrupció dins del sector farmacèutic i, clar, què passa?
Que ara estan tots una miqueta amb els collons al coll dient, hòstia, aquest tio està descobrint les misèries, està destapant les misèries de com ens estem aprofitant de la gent. És un tio molt crític amb el capitalisme, tot i que, evidentment, ha fet fórtula amb això, però a mi m'agrada, com a persona que jo cada cop hi ha més em defineixo com a postcapitalista, vaig a carregar-me el capitalisme perquè és que no està funcionant.
I el veig com un exemple paradigmàtic d'allò que sempre dic, que no és meu, que és el capitalisme, és la millor solució als problemes que ha creat el capitalisme. Aleshores s'està benagloriant a Mark Cuban per, hòstia, estar arreglant el sistema farmacèutic, perquè us l'havíeu carregat vosaltres cabrons. Aleshores a mi aquesta història m'està agradant molt.
Com el tio amb tanta transparència està dient, mira, és que aquest medicament que totes les farmacèutiques te la venen a aquest preu, la cadena de subministre de farmàcies, distribuïdors, etc. Estan aplicant cada un al seu marge del 2000%. Una cosa que t'hauria de costar 75 dòlars, tu vas a la farmàcia i t'estan cobrant 4.500. Com és possible això? Jo te'l venc per 85 dòlars. I això és el negoci, per mi, el negoci del segle, si funciona bé.
Perquè no només pot fer pasta i l'està fent, sinó que està arreglant una cosa tan trencada com és el sistema farmacèutic dels Estats Units i la societat en general. I fa veure sobretot als Estats Units que, tio, que realment és vergonyós com funciona amb algunes coses i tota aquesta gent que s'omple la boca de, hòstia, és que a mi als Estats Units tot funciona tan bé, la gent que ha acabat en la putíssima misèria, per una cosa que tu no pots controlar,
com és la teva salut, tio. Si que t'agafa un atac d'appendicitis i que no t'ho puguis permetre perquè t'agafa entre feina, estan fet fora de feina i no pots pagar aquests 75.000 dòlars que t'arriben de factura d'hospital i medicaments, tio. A veure, anem per passos, oi? És que m'has explicat tota la història dels medicaments, però el meu cap no ha escoltat absolutament res i s'ha quedat amb el concepte de Mustang Texas, val?
Sí, realment tu t'interessa això, tu t'interessa Mustang Texas, ja està. Sí, sí. El 2021, Cuban va comprar el poble de Mustang Texas, és un poble de 77 acres, són hectàrees? No sé si són hectàrees. I ja està. I va dir que no tenia ni idea de per què el va comprar i ja està. Diu que no sé si faré alguna cosa amb ell o no. Fins aquí és el que posa a Wikipedia. Va, anem a veure, anem a veure. És que el concepte em sembla fascinant, va bé?
O sigui, són 77 acres d'aquests o acres, com es diguin, són 31 hectàrees, d'acord? Tampoc és un poble gegant, va bé, per ser als Estats Units. Aquí seria una cosa interessant, aquí podríem fer alguna cosa guapa. Clar, però Àlex, que ho ha comprat per dos milions de paus. És a dir, tio, això, ens juntem tu i jo, foteu-me un Kickstarter i en comprem un demà.
Sí, però als Estats Units està molt buit, tio. A Catalunya no pots comprar res, perquè Catalunya és bonica i tots els pobles, si no hi ha pobles, en venta qui jo sàpiga. Però normalment les coses que es venen de pobles són coses desertes, de zones a les quals no hi aniria a viure ningú. Vull dir, rotllo, castigant la manxa profunda, allà hi ha pobles en venta, que diuen que aquest poble es ven per 30.000 euros. Qui collons hi vol anar? Doncs exactament és el mateix que això.
Aquest poble no devia voler anar ningú, però alguna cosa ja està fet. Tu t'has llegit la novel·la de Los asquerosos de Santiago Lorenzo? No. És mitiquíssima, és un bestseller. No vull spoiler, la recomano a tothom, és boníssima. Però va d'un tio que la lia molt parda i s'ha d'exiliar en un lloc buit o remot. I es fot a viure en un poble desert d'aquests. Llavors, una cosa d'aquestes, aquí per quatre duros la compres. I, hòstia, és una bona idea per muntar la Terra Pública independent.
No em donis idees, tio. Ara només em faltaria la pasta. Però si fes aquests dos milions o més d'una venta com aquesta de Marquix Iván, creu-me que jo intentaria fer alguna cosa d'aquestes. Tot i que per posar-me en problemes amb l'estat espanyol. Ara tornem als medicaments, perquè serà molt interessant.
I em fot una ràbia perquè la setmana passada tenia una quantitat de punts sobre els medicaments i ara s'ho van oblidar tots perquè vaig tirar el paper i em va posar a fotre la recerca de l'episodi que em vas hackejar l'altre dia, que ja no me'n recordo. Però aguanta el punt. Fas una campanya a Kickstarter, d'acord? I el pleg és el següent. És que tu compraràs un poble i has de pagar tants diners i això el que et dona és com el dret d'admissió al poble.
Llavors, d'alguna manera, com estem muntant la república tecnològica independent, on tu muntaràs els teus Startup Grinds gratuïtament per la resta dels dies i tu estàs comprant com un bisat dins del país, en el nostre poble tecnològic, li canviem el nom, li posem foc a terra, i t'has construït com la teva illa dintre de l'estat espanyol on només admets els teus estimats backers de Kickstarter. No està mal idea. Jo no ho havia pensat mai. I no t'ho heu fet en broma. Se li podria donar una volta.
No em sembla una tonteria. No sé per què alguns sonats com nosaltres, amb uns collons una mica més grans, no ho ha fet. A veure, també és veritat que el català mitjà té un problema de... de pensar en gran. El català sempre té mentalitat de botiguer. Jo tinc la meva botigueta i cada dia obro, aixeco la persiana, vinc les meves coses... Hòstia, aquest m'ha obert una botigueta al costat. Que no vinguin i em prengui clients. I si jo li puc prendre algun client, bé, però, ei, cara a cara tot bé.
Diplomàtic i així, no? Ai, com va? Bé, bé. I després tanques la persiana, final de dia, comptes els teus clarons i el desabon tornes a obrir a persiana. Això és la mentalitat de botiguer que sustenta tot el teixit empresarial de Catalunya des de l'edat mitjana. O sigui, i així és com ha funcionat sempre, i passant per les colònies i... saps què et vull dir? És igual, no, tornem on volies anar, perquè jo el que vull dir és que ningú farà això perquè es pensés massa gran, tio.
Un català mai farà aquesta cosa. Fixa't que l'única cosa gran que s'ha fet Catalunya és el Barça i va ser fundada per un suïs. Per tant, un català al Barça seria un equip de barri. Hm. No, no, és interessant. En fi, de moment aguantem la idea del poble, d'acord? Ja ho pensem un altre dia. Però a mi, això de... et canvio uns quants dinerons per tenir el visat del nostre poble, no seria dolenta, eh?
Fots allà unes barretes amb uns morets i dius, mira, tio, aquí, a la República Independent de l'Àlex i el Marc només s'hi entra si ets backer de Kickstarter. I en escala de l'Estat, podràs escoltar i podràs presenciar com en directe els episodis de Foc a Terra gravats... Jo, doncs, en el moment... En fi, tornem a Marc Cuban. Marc Cuban o Marc Cuban, no sé. No sé per què dic Cuban. En fi, és igual. Jo sempre diré Cuban a partir d'ara. M'agrada més el concepte.
Fantàstic. Vaig estar llegint sobre el motiu pel qual... És a dir, la raó d'existència d'aquesta companyia. I és aquest sector tan opac que es pot dir que és el concepte del prescriptor. És a dir, es veu que hi ha una capa de middleman a Estats Units que és com... És el que tu dius, no? Allà ho fan tot amb gran. És a dir, allà compren la llet amb galons i els cotxes madeixen quilòmetres, no? Doncs... Allà hi ha el concepte aquest del prescriptor.
I el prescriptor és el middleman entre l'assegurança mèdica i el proveïdor de medicaments, i l'assegurança mèdica diu que has de comprar aquests medicaments, jo posaré el markup, negocio directament en volum amb el proveïdor i és la mítica cadena infinita que el preu s'infla fins a més no poder i quan t'arriba a tu del que allà hi ha de cost, ja molt poquet. Correcte. Llavors, jo et volia preguntar és... Tu veus molts sectors com aquests per aquí o no a dia d'avui encara?
O creus que d'alguna manera això ja... Quan dius per aquí, què vols dir? Per aquí vull dir per a Europa. Europa, hòstia... No, no, pregunto. Escolta, hi ha molts sectors d'aquests per aquí? O sigui, hi ha moltes coses susceptibles de ser trencades a nivell de cadena? Perquè què és el que estic veient?
Hi ha molta tendència d'aquest concepte del dit-ho-sí, del directo consumer, és a dir, saltar-te absolutament totes les barreres i no haver de passar per proveïdor, per exemple, jo què sé, Tesla ho ha fet amb els cotxes. Ara, en lloc de tenir el dealer i tot això, Tesla ha anat directament a vendre a client.
Llavors, que perds d'alguna manera aquesta xarxa i aquesta capillaritat que té l'última milla de la cadena, però per altra banda també guanyes com aquesta capacitat de ser molt directe, és a dir, cap a la teva audiència i d'escriure el teu missatge. Jo què sé, estar a Procter & Gamble fent gilets i fent fulles de faitar i per altra banda tens Dollar Shave Club. Dollar Shave Club, sí.
Exacte, que el que just va comprar, no sé, va comprar Unilever o Procter & Gamble, ara podria equivocar-me. Però que bàsicament feia això, no? És a dir, saltava la cadena, tota aquesta cadena de valor i tirava directe a consumidor final. I això ho veus, aquí a Espanya tenim la versió de les ulleres d'això. Com es diuen aquestes ulleres? Els Hawkers. Sí, aquestes. Unilever va comprar Dollar Shave Club. Exacte.
Tens les Hawkers aquestes, després van haver-hi aquelles altes, les Miller, després ara hi ha mil marques de roba que van directament a consumidor final. I ara, a la teva audiència, assalten el concepte del middleman. Per això et preguntava si veies espais molt regulats. I, ojo, el concepte de regulat, aquí també, perquè als Estats Units pots fer una mica el que toqui un peu, però aquí la regulació, segons en quines coses, no te les deixen fer.
Espais que estan no regulats, diguem, on hi hagi aquesta capa productiva intermitja que, d'alguna manera, t'està dinamitant el negoci i que tu puguis vendre directament a consumidor final. No sé si tens alguna idea per aquí, tu. Sí, n'hi ha molts. Un que és molt clars, el sector de la fruita. És un sector en què cada cop veig més gent que està fent marques de vendre directament, que són... Però, clar, són coses que al final són molt petites, perquè si tu tens... Ho vaig veure, eh?
Hi ha altres negocis als quals invertir o potencialment poder comprar part del negoci o el negoci sencer, i vaig estar mirant un que eren uns paios de Màlaga que s'havien muntat un negoci interessat... No molt, eh? No sé si la facturació al final era com un milió de pavos... No arribava a un milió d'euros l'any, però déu-n'hi-do, fent fruites com tropicals.
Per què? Perquè amb el clima de Màlaga podien produir pràcticament tot això, i el que es dedicaven era a distribuir fruita per tota Espanya, però eren coses com la fruita de la passió, mangos, papaies... I històries que no són autòctones. Però, clar, com que s'ho feien tot ells, la plantació, la recolecció, la distribució, fins i tot, tenien uns marges molt interessants. I, clar, m'estan explicant que el secret d'aquest negoci és vendre directament al consumidor.
A través d'un e-commerce, tenien el seu puto e-commerce a la pàgina web, i amb això ho feien tot. Què diu? Que van a estar explorant altres maneres de vendre'n o no, que si supermercats o no sé què, i diu, literalment, era tot a pèrdues. Tot a pèrdues. I fins que no arribes a un volum exagerat,
no té sentit. A part, els supermercats, no t'has sabut, t'acaben apretant molt, perquè si t'entres a comprar a una mercadona, et diu, vale, però jo vull que a mil preus superdescomptat o amb exclusivitat, o necessito tant, no sé què, jo he de ser el primer que li entreguis, i si sobra li pots entregar la resta, etcètera.
En tota aquesta cadena de valor, perquè entregar-li a mercadona vol dir que has de contractar la seva empresa de serveis, els seus prescriptors, el que sigui, tots aquests intermediaris que fa que perdis pasta en cada un dels passos. Aquest és un sector, per tant, jo entenc que no tiré amb l'apreniment d'internet, però evidentment internet, xarxes socials i tecnologia al final han acostat consumidors i productors d'una manera exagerada, que pots estalviar-te tot això.
Hi ha molts altres sectors, evidentment hi ha un que és molt endèmic a Espanya, que és el tema dels notaris. És una persona que fa zero valor i que es fica en totes les com preses de decisió o situacions contractuals rellevants d'una empresa. El que s'ha de fer davant de notaris, s'ho sorteix per davant de notaris.
L'únic valor, l'única cosa que ha de fer és dir que ara estic presenciant això i dono fe que ho estic veient perquè jo estic aquí presencialment en aquest lloc, que ho estic veient amb els meus propis ulls i per tant ho signo. És com dir que ho juro per Déu. És un altre intermediari que si l'elimines, t'estalvies pasta en qualsevol transacció a nivell contractual i legal.
Se me la acuden més, però evidentment tot el que dius tu, si quan hi ha una cadena de subministrament en què cada un agafa la seva part, doncs home, el de la fruita és el més el que coneixem tots. Perquè hòstia, és que hi ha molts sectors involucrats, però per què hi ha hagut tots aquests sectors involucrats fins ara? Perquè probablement és un sector tan gran, tan ampli en tècniques i en eines i tot això, que hi ha empreses especialitzades on no et surt a compte fer-ho tot.
Aleshores, és un ecosistema tan madur en el que hi ha els que et fan, l'only one hauria de ser un mega mastodon o els que són directament... o el que passa que el 99,9% de les empreses que es dediquen a aquest sector només van a fer una part de la cadena de valor perquè no poden fer-ho tot i ja és suficientment interessant per ells i per elles.
Aleshores, és el que passa també en els mercats molt madurs que cada cop precisen d'especialistes més especialistes de portar valor en cada una d'aquestes coses. Què passa? Que arriba en punt, perquè tots són cycles, en què, hòstia, de cop i volta, algú s'adona que part d'aquesta cadena es pot saltar.
I diuen, això ja no cal, perquè això abans estava regulat, ara ja no ho està, o abans no ho estava, ara ja ho està, o surt una empresa més mosculquer desenvolupant una tecnologia que fa que t'estalvis un proveïdor que tenies i, de cop i volta, això comença a permear la resta d'empreses grans del sector i desapareix aquest actor. Bueno, no sé... és complicat. Però espera un moment, perquè fixa't, és que has dit dos temes que són molt curiosos de per si.
És a dir, has posat dos exemples amb dos casos de tancament o protecció de negoci molt diferent. És a dir, unes són les que estan, anem a dir, protegides per la legislació, i ho sento molt, i explica'm les històries del Marc Cuban que vulguis, però el sector dels notaris a Espanya no te'l carregaràs en la vida. No hi ha una alternativa, això. Serà ineficient, serà el que vulguis. Clar que hi ha una alternativa. L'alternativa és treure'ls
i la credibilitat. És un sector que simplement existeix perquè sempre ha existit i la legislació fa que sigui així. Però si d'alguna manera s'unifiqués, jo què sé, Unió Europea digués que no pot existir el notari perquè no té cap tipus de sentit, perquè els contractes signats amb signatura digital, el que sigui, ja tenen valor, se'n va a prendre per cul. En el seu moment havia de ser el blockchain, però ningú s'ho va creure.
O sigui, t'ho compro, però m'estàs dient que ens carreguarem la Iglesia dient-nos a nosaltres mateixos que no creurem en Déu. És com molt complicat. Sobre el paper és així, en teoria és així. La pràctica és molt més complicada, està clar. Sí, clar, és complicat, però vull dir, també veig que hi ha un sistema d'incentius de funcionariat, és molt... Serà complicadíssim. Aquest és un. I l'altre, que t'he dit, és el de... M'has menjonat també negocis... Aquests són els meus favorits.
Que per altra banda també són els que estan generalment més ben protegits, que són aquells que estan... Jo els hi dic, és que no sé com dir-ho en castellà, fueled by nature, com dient. Propulsats per la natura, sí. Exacte, per exemple, les funeraries. Aquí tens el negoci del segle... Sí. Tots acabem a la caixa de pi.
Sí. El moment més dèbil de la persona humana prenent una decisió, que és el mateix moment que quan compres pinço pel teu gos, sempre vols el millor, i algú que tothom ha de parlar-ho. O dels nacionals. Disrompre aquest sector... El veig delicat. El oi boi de les funeràries em costa. No passarà... No ho sé, no entenien els sectors funeràries perquè tampoc... Mira, fa uns anys vam estar a punt de treballar per memora.
Nosaltres, jo vaig investigar com funcionava el sector i ells mateixos s'estaven intentant disrompre, que és el que passa potser en sectors en què... Clar, tens un megamanopoli allà. La gent, no sé, no es dedica... Són sectors que estan under the radar perquè diuen que no ens interessa estar molt coneguts perquè no llegis... Que no se'n parli i els va bé que sigui així. Sectors dels quals no se'n parlen són els millors.
Les persones sempre estan allà, estan protegits pel silenci pel simple fet que no són vistos per altra gent. I no se'n parla, i aleshores no es qüestionen. Aleshores la gent no es vol entrar en aquest sector. Però hi ha gent que hi ha entrat. Al mateix moment que nosaltres vam estar a punt d'entrar a treballar per memora, vaig conèixer...
Em va arribar una oportunitat d'inversió que era un tio de UK, amic d'un amic meu, que va dir que el que estava fent era crear una empresa de funerals low cost. Literalment. Igual cobrava, no me'n recordo, 100 lliures per funeral. I li estava anant molt bé. Tot era supergarat. Era perquè diu que la gent cada cop té menys poder acquisitiu o la gent es mor igual.
Vaig fer una empresa que et permeti donar una cosa digna, que et roguin, oferint-te una caixa de pi que igual et val, no sé, no sé els números, 2.000 euros, que al final l'hauràs de cremar o l'hauràs d'enterrar. Si tu el que vols és que la teva persona estimada, que és el mort, tingui un enterrament, i tu no penses tant en les eines, penses més en el concepte. Ja és una cosa que estava ben parida, al funeral. Però els materials estaven molt més optimitzats.
Vaig treure costos aquí, intermediaris d'allà, va muntar una empresa que anava com un putíssim cuet. Per què? Perquè va decidir eliminar tots aquests intermediaris. Però això passava a UK. Aquí, no sé si passarà, però aquí, memora, me'n recordo que el que estava fent és dir que ens estem adonant d'això, hi ha cada cop més coses online, i el que volien era més com certes solucions tecnològiques per automatitzar processos interns.
Perquè la innovació aquí potser arribarà més per una sèrie de persones que no sé com. Open innovation o optimitzar processos, no tant com per posar més players al mercat. Jo el que venia a dir amb el Marc Cuban era el concepte aquest d'anem a arreglar una cosa que ha estat trencada durant molt de temps, però ningú s'ha qüestionat perquè sempre ha estat així, fins que ha vingut un il·luminat i ha dit que no es va fer perquè jo tinc els santíssims pebrots
i tinc la pasta per fer-ho. I bé, me la jugo, i si surt malament, surt malament. Hi ha hagut coses que han fallat estrepitosament. Ho va intentar Justin Kan, el de Justin TV, Twitch, que va intentar disrompre el tema dels advocats abans de l'arribada d'intel·ligència artificial. Va intentar fer com uns advocats a seservis i també era la solució a tot el megamonopoli fastigós que tenen els advocats que et cobren per fer coses, un, molt malament i dos, que tampoc...
No és com els notaris que dius que no té validesa si no fa un notari. Hi ha moltes coses, la majoria de coses a nivell legal, tothom es pensa que necessiten advocats i no els necessites per fer un contracte. El pots fer tu un contracte, però no té validesa. No és veritat. Però està tan fonamentat en les nostres creences que no ho adoptem. Aquesta és una. I l'altra cosa que em fascina del Marc Cuban també és que... Hòstia, s'ha anat alça en el cel, tió. Havia dit el tema del capitalisme...
Ara em vindrà l'altra cosa, quan ho recordi, però ja només per aquesta em sembla bastant interessant. A veure... El concepte de morir-se per 100 pavos em té bastant intrigat, perquè sobretot, fa poc... Ho sento, això és off-topic, però crec que val la pena. Vaig passar pel procés, Àlex, de... treure'm la meva assegurança dels morts, perquè això és una cosa que, arregles dels teus avis, els teus avis, pràcticament, com et diria... El seu llagat cap a tu
sempre és l'assegurança dels morts. Et pagaven els morts. I jo vaig agradar dels meus avis això, els morts. El meu enterrament estava pagat. Jo vaig fer el numeret... Qui m'acabara? Ah, no, però això és superconegut. Aquí a Catalunya... Bueno, casa meva no. Ui, sí, sí. A casa meva això era molt important, els morts, nens, els morts. Que, per cert, jo sempre he pensat que hi ha un concepte que, de veritat, està molt infravalorat i és... És que, clar, veure, aquest és un tema delicat, no?
Però el tio que ve a casa teva amb el catàleg dels ataüts i les flors i tots els adons de la mort, ha fet-te l'absel·ling d'allò? Em sembla com... Tio, aquest és el tio que tu vols de venedor a MarsBased. Sí. 100%. Si saps vendre un ataüt el dia de la mort d'un estimat, o sigui, saps vendre el que vulguis. Però és que a mi, és tensió amb l'art que ho fan. Aquí és on em vaig donar compte jo que jo no volia això.
I vaig trucar a Ocaso, era el meu proveïdor assegurant-se de morts, que jo volia aquest regal dels meus avis. A què em refereixo? Quan ve aquest home a dir-te... Bueno, ha mort el teu familiar, diguem que... Té vostè contractat això? És que és un seguro inútil, Àlex, perquè ell et veia i et diu... Clar, diu vostè, la seva assegurança li cobria aquesta caixa de pi. Però clar, amb paraules molt boniques et ve a dir... Vostè no vol enterrar el seu estimat amb aquesta caixa de pi? Ara te'n tinc.
Vostè el que vol és enterrar-lo amb aquesta caixa de roure, que resulta que val 8.000 pavos més. Jo saps veure. Porto coses de la puta vida pagant assegurant-se els morts per dir-me que he de pagar 8.000 més per la caixa i 5.000 més per les flors. I perquè es veu que la banda que incluïa era el Manolo del Bombo, i resulta que perquè vingui un coro decent i cantin una cançó has de pagar 500 euros més. No et compro... Són dos tipus de venda diferents.
Entenc per on vols anar, que dius... És un tio que li ha de posar molta cara per, en un moment que la família està destrossada, vingui i no vols aquesta caixa de pi, tu vols una... No sé, barnissant i aquestes... I aquestes decoracions i el que sigui, la corona de flors de no sé quantos, pam pam pam, i de cop i volta són 3.000 euros més. No, perquè aquí tu estàs comprant des de la desesperació, des de... Bé, s'ha de fer... Mira, és només un cop... Estàs hipercondicionat.
Estàs hipercondicionat i sí o sí... Tu pots dir que no, però dius, home, com no li faré això? Estàs molt condicionat a ja haver de fer un upgrade, perquè et fan sentir molt malament. Tu el venador que vols a una empresa no és aquest cabron, sense ànima, sinó tu el que vols és una persona que en una situació d'equalitat en què tu no tens per què comprar-me, ni ho necessites, ni em coneixes, és capaç de vendre't alguna cosa.
Perquè tu ara et truca i diu, Marc, tu no em coneixes, però soc un tio que ven gelats a domicili. Tu ara mateix vols un gelat, saps? I tu dius, doncs per què he de comprar un gelat? No ho necessito o plantes i te la venc. Si t'aconsegueix vendre això, que ni ho necessites, ni és el moment adequat, ni allò que adequat ho fa, aquest és el tio que tu vols.
L'altre punt que volia fer abans, que m'he deixat abans, és que confirma la meva teoria que sí que necessitem certs multimilionaris a la societat. I això és una cosa que està en molta contradicció amb com penso jo, amb temes de repartició de la riquesa, però és veritat que molts dels grans canvis a nivell tecnològic s'han donat perquè hi ha hagut gent ultramilionària que ha dit que vaig a canviar societat i li ha sortit bé.
Per exemple, no tindríem internet com el coneixem avui en dia si no fos per al Mosaic, el primer navegador que es va convertir en mainstream.
Internet ja existia, però la gent no el feia servir perquè havies d'anar fent servir connectant-te d'IPIP amb una terminal només text, en blanc i negre, uns protocols complicadíssims, i va fer falta que vingués un milionari que digués que era un mosaic perquè jo tinc pasta de la meva anterior empresa i va acabar convertint o fent accessible internet a milions de persones. Dit això, probablement és la manera amb la qual s'arreglaran altres coses.
És probable que Mark Zuckerberg, gràcies a la pasta que ha fet en Facebook, ens caigui bé on ens caigui malament, la seva propera iniciativa millori el planeta d'una manera substancial. El Mosaic, que surt, no sé fins a quin punt, Elon Musk és fundador o no d'això, però fa falta aquests sonats que volen dir la pida pasta en un projecte que segurament tenen els seus interessos, però que si no existissin ells no s'hauria fet o s'hauria trigat molts més anys.
És com el tema SpaceX. Si no hi ha el sonat d'Elon Musk, la investigació espacial aniria molt més lenta perquè dependria només de la NASA i els estaments que existeixen i que aquests han aconseguit avaratar els costos, accelerar processos, demostrar que és possible des de la iniciativa privada i posar competència i competitivitat en el sector i fer que els altres s'espavilin.
Des d'això, aquí estic veient que una persona ha fet falta que el sistema capitalista hagi creat aquest multimilionari a base d'anar venent empreses perquè digui que va arreglar un problema tan heavy com té el sistema sanitàri a Estats Units i segurament altres problemes de la societat només s'arreglen d'aquesta manera i no es poden arreglar des del sector públic, de la regulació ni la bona fe de la gent.
És com aquelles coses que mantenen lligades encara a dir que creuen en la tecnologia i creuen en una idea molt molt molt molt primitiva del capitalisme, del qual cada dia estic més allunyat, però que gràcies a això s'haurà aconseguit arreglar una cosa que el mateix puto capitalisme s'havia carregat.
Per mi era com tota la narrativa, tota aquesta història, era per arribar a aquests dos punts a dir hòstia, no ho sé tio, crec que es dona per ídol dels negocis a molta altra gent que no està fent coses tan interessants o tan bones per la societat com podria ser aquesta.
Hòstia, Jeff Bezos, bueno, segurament Jeff Bezos amb el seu Blue Origin, que també té una empresa de viatges espacial, potser acabarà tenint alguna iniciativa que acabi millorant el món, però a moment no l'està millorant gaire, unes iniciatives que té. Però si no hagués fet totes aquestes que es carreguen al planeta no en faria una de bona, no sé si m'ho explico.
És que a mi em fa molta gràcia aquesta idea que el mateix capitalisme genera com eines per arreglar-se a si mateix, és a dir que crea negocis internament sobre falles que ell mateix ha provocat. Exemple molt tonto, l'addicció amb els mòbils. Hi ha una indústria de... Clar, el mindfulness, tio.
Exacte, el tema del mindfulness, eines que et prohibeixen a tu mateix mirar segons quines coses durant cert temps, llavors com es genera com una economia a sobre d'un problema que el mateix capitalisme ha creat, i en aquest cas és aquesta economia de l'addicció. I això em fa molta gràcia, però per altra banda em dona molta esperança cap a la raça humana, perquè veig que com més la caguem més valor generem després per intentar arreglar-lo nosaltres mateixos. I un altre exemple tonto,
el canvi climàtic. Ens passem com l'esport nacional és el de destrossar el planeta i després creem una indústria únicament dedicada a salvar-lo. Llavors és com dir-nos que fotem calés pels dos cantons. Per una banda, comencem a cremar petrodòlars per deixar el planeta fet una merda i després generem una economia verda brutal per intentar salvar-lo. Llavors dius, hòstia, quina és la realitat alternativa en què està el món, en què fem les coses bé des del principi?
Igual en aquella estem, no ho sé, amb pals i pedres, però... Com s'explica el que tinguis com a aquests sectors que van al que dius tu, que s'està fent pasta pels dos cantons? Jo a mi la teoria, que m'agrada és la teoria del pèndol, la majoria de coses a nivell de negocis s'expliquen per pèndols, per un pèndol que tu dius, hòstia,
quina és la tendència ara? Per exemple, quan va haver-hi tot el tema del Covid i vam estar tancats a casa, clar, de cop i volta va ser, el pèndol va oscilar cap al treball en remot molt heavy, se va anar cap a un extrem. De cop i volta, com que no em podia sortir a casa,
què va començar a créixer? El e-commerce, el delivery, tot el que és les coses online, tot el negoci tech va créixer moltíssim, totes les eines que estàvem dedicades a fer coses online, per exemple, Hopin, que era l'empresa aquesta que era com un unicorn perquè el que feia feia esdeveniments online, clar, era un unicorn que ara s'ha venut per 50 milions d'euros, 50 milions de dòlars, malvenuda. En el seu moment va arribar a valdre més de mil. Per què?
Perquè clar, el pèndol va canviar progressivament, de cop i volta se'n va anar com cap al... O sigui, progressivament vam anar obrint les barreres, fronteres, vam anar traient les restriccions de la pandèmia i el pèndol va oscilar molt heavy cap a l'altre cantó. Per què? Perquè com més cap a un extrem ha s'ha oscilat, amb més força te'n vas cap a l'altre. I la cop i volta ja va passar a ser tot presencial.
I per això se n'han anat a la merda moltes empreses, el sector del travel que havia estat en la merda de cop i volta, l'any... el 2021, encara estava molt regulat, el 2022 van pujar els preus a saco perquè van dir, hòstia, ara és l'època en què tothom voldria viatjar, porten dos anys estalviats, viatjaran...
Van pujar els preus moltíssim i el que passa és que la gent va dir la pidaça de pasta d'hores i aquest any la gent no ha fet tantes vacances i s'han trobat que... A mi m'ho comentava l'altre dia una persona que jo entrevistava en el sector travel que diu que és el primer cop en molts anys fora de pandèmia que tenim espai buits en hotels, en creuers, en lloguer de llats, etcètera, etcètera,
i ara és l'agost. Per què? Perquè ens van passar de frenada i el pèndol va anar massa heavy cap a la presencialitat, se'n van voler aprofitar massa i ara està tornant cap a l'altre cantó, no? Mentre que hi ha alguns pèndols que no oscilen gaire i per això l'estabilitat és on tenen molta més continuïtat alguns dels negocis com el tema de... el sector fúnebre, no? El sector de memòria i tal. I ja per tancar-lo, que se'ns ha anat una mica de les mans,
digue-m'ho tu, Àlex, va, digue-m'ho tu. Qui és el Marc Cuban català? Hòstia, és que... Marc Cuban català hauria de ser una persona que tingués creativitat suficient a nivell de negocis i sortia a la tele. Jo crec que a Catalunya no existeix aquesta persona.