Què fas a l'estranger? Bona pregunta, no ho sé ni jo, tio. No, sí que ho sé. Jo intento anar de manera regular a Madrid per veure què és COW a Espanya, entre altres coses, però també perquè històricament hem tingut algun client allà o qui sap si en tindrem de nous, saps?
Aleshores anava mantenint relacions amb la gent, amb l'ecosistema d'aquí, i ara, aquesta setmana, hi havia el campus de Seat Rocket, que jo formo part de Seat Rocket des de fa un parell d'anys, i pràcticament tots els campus que hi han organitzat, que se'n fan una a Barcelona i una a Madrid, cada any, m'han agafat de viatjar a empresa a un altre lloc i no podia participar. És a dir, hòstia, a la Madrid aquest any hi vaig, no?
I a part, també començam un projecte nou, el Mars Base, aquí, i teníem una altra oportunitat. No sé si hem ajuntat moltes coses. I, a més, una setmana al mes, més recentment hi vaig dos o tres dies cada tres mesos. Aleshores, quan em salto d'aquests viatges se m'acumulen moltes coses, i la veritat és que vaig arribar ahir a les 9 del matí i reunions no es toquen fins a l'hora de sopar, avui tres quarts del mateix i demà també després de dinar, mitja tarda, tornaré a Barcelona.
O sigui que són tres dies molt intensos. Com de diferent és aquí l'ecosistema emprenedor, ja que avui parlarem d'ell? Sí, però espera, abans d'això, la primera impressió que em porto d'aquest viatge a Madrid és que és una anècdota que crec que és suficientment bona per explicar com són els temps que corren. Surto de la totxa i, evidentment, al 9 del matí a l'hotel no tenia l'habitació, no? I dic, bueno, doncs me'n vaig a treballar a una cafetaria.
I me'n vaig a una cafetaria, aquest és cafè d'autor, cafès d'aquests de 4 euros i que no es poden portar laptops i tot això, aquests que són llocs molt cuquis, com el Cira Coffee i similars, que tenen tres o quatre tipus de galeta i li posen molt d'amor al seu cafè i tenen locals molt petits. I m'aixeca una taula i clar, dic, hòstia, no podré el portàtil perquè hi ha l'assanyol de no portàtils. Bueno, està bé. I a la taula del costat hi havia un parell de neonafis parlant, directament.
T'ho feies ja amb simbologia nazi, no molt amagada. A veure, espera, espera, no, no, t'he aparat. Què, què, què? No, t'he aparat un moment, perquè clar, és que jo crec que tu dius una cosa i la gent es fa una imatge al cap i ho vull entendre. O sigui, perquè jo també me l'he fet.
Quan tu dius que hi ha neonafis, jo m'estic imaginant dos tios, botes amb punta metàl·lica, pantalons apartats, alfa-industries i rapats, si a més no poder, i possiblement eren simplement, i no ho sé, vull que ho detallis, eren dues persones que anaven amb una camisa amb un cop al coll d'Espanya. O sigui, explica'm, sisplau. Mireu, has encertat tot menys les botes.
Anaven amb ambes molt d'aquestes Nike molt acolxades, però els pantalons apretats, l'alfa-industries, els d'allò d'Espanya i què més has dit? Ah, bueno, i el cap rapat? Sí, un d'ells anava amb el cap rapat, l'altre no. Ah, o sigui, érem neonazis, carnet d'identitat. Sí, sí, sí, sí. Uau! Amb carnet d'identitat, sí, sí, i tatuatges, tatuatges molt xungos. Però això existeix encara?
I tant, i aleshores vaig dir, dic, a veure, no em sorprèn que n'hi hagi, no em sorprèn que n'hi hagi a Madrid, però el que sí que em sorprèn és que estiguin a una cafetaria d'autor, vull dir que...
Per mi, la lectura que vaig fer és que ja ni s'amaguen, saps?, perquè abans aquest tipus de gent, i a més, en aquest cas, clar, anaven amb l'alfa, però estic segur que la samarreta que portaven per sota eren samarretes xungues, saps?, vull dir, de desocupa o coses pitjors encara, saps?, però, clar, els tatuatges, doncs, bueno, quan tens un tatuatge de 1488, que, bueno, pels no iniciats és una manera encoberta de dir Adolf Hitler, saps?,
m'hi diu bàsicament, i creus cèltiques, hi ha altra simbologia d'esquí de dretes, dius, uuuh, o sigui, uuh, què collons fan a una cafetaria d'autor, no?, normalment rebobririen altres llocs, més clandestins, segon, ja no s'amaguen, saps?, tampoc et diré n'he vist molts més, no?, bueno, tot just 24 hores a Madrid, però em vaig jocar molt a això, saps?, hi ha com frontalment primeres persones que veig aquí, i passa això, que a Barcelona també en tenim, també en tenim,
vale?, però encara no els he vist anunciar a Cofi. Estaven fent temps perquè després, no ho sé, havien quedat amb uns col·legues per anar a llapar a la tomba de Franco i els anava de pas al cafè d'autor, saps?, no ho sé.
Estaven, no, no, estaven parlant d'estratègies per captar més gent per les seves associacions, i de fet després quan jo vaig sortir a parar un taxi, estaven a la cantonada repartint flyers, saps?, i no vaig voler acostar-m'hi, saps?, d'altra banda, sí que és veritat que no han fet la salutació nazi perquè aleshores sí que m'haurien pogut parar el taxi, però bueno, és igual,
anem a parlar dels ecosistemes, si no, podria parlar, eh?, un episodi tot seguit de nazis, vull dir que tinc anècdotes molt divertides, potser algun dia d'aquests dels directes ens els aguardem, parlem una hora de nazis. Prefereixo anar a mi estar amb les empreses de l'IBEX abans que amb aquest tipus de col·lectius, eh?, 100%. Perfecte, segur que també hi ha nazis a les empreses de l'IBEX.
Segur, no és que no tinguis respecte, però sí que tinc por, saps?, perquè al final tu pots dialogar amb una empresa de l'IBEX d'alguna manera o d'una altra, però aquí el dia ara que es fa difícil, eh? Vinga, de què parlem?
No ho sé, de què parlem, perquè aquest episodi és molt complex, perquè ha sigut una tònica que ha vingut sempre amb nosaltres de petites crítiques i mencions del licocizema emprenedor i jo sempre he pensat que la gent que ho escolta ve una mica preparada de casa i li agrada escoltar aquests detallets de quines coses comentem del licocizema emprenedor, d'aquí i d'allà, a vegades tariem un gossi,
però l'altre dia, que l'esmorzar, el Marc Montguion ens va dir que no ho fem prou i que vol un episodi dedicat només per això. A mi em fa molta ràbia perquè, fixa't, estava pensant en això, és divertit. No sabem absolutament de què parlem, a mi em va molt bé perquè quan arribo aquí ja pensem en el moment i comencem a parlar i està bé, i la conversa comença a desenvolupar-se des d'un punt comú.
El que passa és que quan tenim un tema, això és metacrítica del podcast, és molt insider per entendre això, quan tenim un tema crec que és més problemàtic perquè tenim una setmana els dos per fer-nos una idea de com creiem que l'encararem i el que sempre em passa és que quan arribo aquí jo estic aquí i tu estàs aquí. Evidentment no fem vídeo, desafortunadament, saps que m'encantaria fer-lo, però ara mateix he obert els meus braços i he dit aquí fent referència com molt separada.
Llavors, l'episodi és sempre com trobar-nos al mig. I en aquest em fa especialment por perquè quan el titular de l'episodi és rajada de l'ecosistema prenedor no sé per on colla em sortiràs. Em vas donar un angla que em va agradar molt i tinc pensaments sobre el tema i que ningú es pensi que entrarem aquí a ser com... És que m'imagino que soc com el típic Verdugo... Com es diu Verdugo? Butxi. Un butxi, un butxi. Oh, Déu meu, com sabies aquesta paraula, eh? És molt tècnica, eh, butxi?
Sí, perquè es fa servir molt al futbol, saps? El butxi del Barça, la Champions... La sé per això, eh? Oh, interessant. Val, val, val. Mira, mai saps quines coses t'acabaran ajudant a la vida. M'imaginava sent com el butxi de l'ecosistema, com que anava cap a la trampilla arrossegant una soga a punt de matar l'ecosistema prenedor i no vull tenir com aquesta imatge de mi. Llavors, no sé, tu què havies pensat? Per on ho volies encarar?
Jo, per l'evolució de l'ecosistema, primer gràcies al Marc per la idea d'episodi, jo també crec que ja l'hem tractat molt, però sempre hi ha algun angla, no? Segon és que collons estem fent... O sigui, no deixem que els patrocinadors dictaminin del que parlarem, però sí que ho fem amb l'audiència, perquè som bona gent i perquè el Marc ens cau bé i perquè segurament tenim algun angla que encara no s'ha tractat.
No, jo el que vaig pensar, més que fer un estrip, tampoc té sentit si no està justificat. És a dir, si ara de cop i volta s'hagués revelat que tots els inversors, inversores de l'ecosistema, gent rellevant, doncs t'hagués entrat a la careta i tots fossin nazis, doncs sí que voldria fer un bon estrip, no? O altres coses igualment dolentes, no? Però no és el cas. Però sí que he trobat que almenys, clar, nosaltres portarem tres anys fent el podcast, no?
Però jo aquí fa deu anys que estic visible, onze, visible a l'ecosistema emprenedor, he notat molts canvis, i evidentment jo també he patit una transformació personal, no? De dir, hòstia, fa onze anys tot just començava l'empresa, em flipaven moltes coses, em flipava tot el tema de les start-ups a innovació, inclús el ventre capítol potser també, el mantra aquest de creixer molt, creixer ràpid, l'hiperescalat, etcètera, etcètera, i amb els anys això anava desapareixent.
Per què? Per una certa desil·lusió. I la certa desil·lusió ve per a diverses coses, no? Ve per veure que al final la tecnologia no ens ha salvat, i això ja ho dèiem des de l'episodi 3 o 4. Una altra que és que la gent fa servir els diners públics i moltes coses públiques per després rajar que paguem massa impostos, i després que crec que hem intentat replicar un model d'empernadoria i d'ecosistema tecnològic que no té cap tipus de sentit, no?
Que és el de, anem a replicar tot el que funciona en altres ecosistemes, i hem intentat importar doncs el Station F de París i els models d'accelerador de Silicon Valley, els models de mentor capital de no sé on, la tech transfer en sectors deep tech d'Israel, i tal, i no sé fins a quin punt tot això ha funcionat, no? Fins a quin punt l'ecosistema té, 1, la seva identitat pròpia, 2, els sectors que fan falta, i 3, totes les coses que surrondegen l'ecosistema, que també et defineixen, no?
Defineixen la teva identitat, que pot ser la situació geogràfica, el clima, l'economia, la cultura del país, les ciutats, no sé com es diu en català, colindantes, no?
Però són properes, connexions internacionals, etc. Aleshores, per un cantó hi ha aquesta evolució de títol personal i l'altre és evolució de l'ecosistema en si, i volia comparar-ho, com estava l'ecosistema quan, si jo m'hi vaig començar a involucrar fa 15 anys, però fins fa 11 no vaig estar visible perquè al treballar en consultoria,
no els feia molta gràcia que els seus empleats anessin a estaveniments de start-ups perquè les start-ups eren al dimoni i ens venien a robar la feina i els empleats, no? Volia fer una miqueta aquest viatge.
Compro la tesi i m'agrada molt el viatge cap enrere per començar, perquè crec que és molt bo, perquè justament aquí és on he començat a pensar, no només m'anava enrere en el moment en què vaig començar en aquest sector, sinó que inclús m'anava més enrere i clar, evidentment, serà un viatge que serà més o menys llarg, depèn de quina edat tinguis en aquest moment, no?
Vull dir, jo soc de l'any de l'any 87, per tant, vaig acabar l'escola i em vaig començar a plantejar a fer una carrera, jo crec que seria el 2005-2006. Clar, quin és l'estat de l'art, no? El 2005-2006. Ara, molts xavals, en 18 anys, estic segur que surten i els seus ídols, potser sí que tenen algo a veure o, de manera tangencial, estan relacionats amb l'ecosistema tecnològic. Llavors, absolutament res.
O sigui, no sé, el 2005 i el 2006 qui eren els ídols de la gent, però estic segur que s'assemblaven més al canto del loco que al no a Elon Musk. No hi havia aquesta àurea sobre el món tecnològic perquè no era ni sexy, és que no havia ni començat. Jo crec que, mira, estic segur que el 2005... jo crec que el 2005 Facebook Espanya no hi era, jo crec que encara estava en modo universitats d'Estats Units. No, no, no, no. Va arribar el 2008, l'estiu del 2008 ho va petar.
Exacte. El més exposat que estava amb aquest tipus de coses era Messenger. Qui eren els teus ídols l'any 2005 quan vas començar a l'Uni? O les teves idoleses? Uau, quina molt bona pregunta que m'hagués encantat preparar-me. Però preparar-me per dir-te-la bé, hauria de pensar, eh? Jo crec que... en el col, eh? No, a l'Uni. 2005. Ah, a l'Uni. Clar. Tu has dit que és una miqueta com... a l'Uni, que aquí és el moment en què ja comences a enfocar...
Vale.... cap on vols tirar, no? I dius, bueno, una miqueta els teus ídols poden arribar a marcar o determinar quina carrera tries, no? Hòstia, voldria ser com avui en dia, no? Si hi ha alguna persona que té com a ídol a Elon Musk, malgrat tot, malgrat la seva trajectòria recent, que digui, vale, vull perseguir la tecnologia. Home, igual, no conseqüència directa, però possiblement és allò que hi ha gravetat al voltant i gravites al voltant d'aquesta idea.
Ho sento, ho vaig a tirar molt de tòpic, però jo quan estava a la universitat, i això era 2006-2007, a dins meu va créixer un amor molt gran per la... Més que per la tecnologia, més pels ordinadors i per l'ecosistema mac, em va enamorar molt i era molt seguifant de qualsevol merda que feia Steve Jobs. I sé que és molt típic, vull dir, ara és com l'idolatrà Gandhi, saps? Sí, està molt bé. Però llavors no era tan evident, saps?
És a dir, no ho sé, jo vaig créixer molt amb aquell discurs d'Stanford i estava molt enamorat d'aquestes idees, llavors. Si tiro una mica més enrere, segurament els meus idols estarien més relacionats amb el Barça, perquè quan... Sí, sí, sí, quan anava al col·le era molt el Barça jo i m'agradava molt el futbol i jo, tio, se'ls seguia inclús fora de les Espanyes a veure els partits i aquestes coses.
Després això se'n va anar passant. Però a la universitat sí. O sigui, jo crec que va ser Apple en els seus inicis, qui em va introduir al món tecnològic. I de la mà d'haver tingut el primer iPod, de la mà d'haver tingut un iMac a casa, aquest tipus de coses a mi em van marcar, jo crec. I possiblement per això, no directament, però indirectament sí que vaig anar gravint cap aquí i llavors, evidentment, hi ha poc a poc et vas creant com la teva narrativa.
Clar, és que ara sembla molt comú o molt evident, però en els 2005, els que idolatraven Steve Jobs i eren com del club de seguir fans, aquells tios eren els Outliers. Ara treure un quote o una frase d'aquest home és com dir, uf, una altra que ho explica. Però llavors aquells tios eren els pioners. I llavors, a mesura que es va anar aglomerant i es va anar saturant aquell reducte, doncs has d'anar buscant altres coses com per diferenciar-te.
Jo penso que una marxa endavant de tota aquesta gent que al principi era molt fan d'Apple i de l'ecosistema va anar buscant com alternatives endavant a mesura que allò es va anar popularant i es va anar massificant d'alguna manera el seu discurs. Però a mi va ser qui em va introduir, jo recordo a la uni posar-me les seves keynotes i mirar-me-les, no ho sé, a l'hora de sopar tranquil·lament, com qui mira la tele. I avui en dia qui serien els teus ídols? Ah, quina bona pregunta, eh?
Només faig bones preguntes, Marc, que m'hauries de conèixer. Hauríem pogut fer un de ídols i a més tu ja saps que jo tinc aquella llista de tota la gent que més o menys idolatro o segueixo o que ha creat escola del Marc. Fins on? Avui en dia?
O sigui, gent que ha moldejat molt el meu pensament, que ha canviat d'una manera molt acusada de la manera com penso, et diria Ben Thompson, possiblement la persona que més, crec que ha sigut algú que m'ha ajudat a pensar en frameworks, o sigui, no sé com es diu això en català, crear processos o frameworks mentals sobre coses i avaluar-les sota aquest talent. És a dir, és una manera de pensar, és que és complicat explicar això, però és com penso jo.
Tinc certs frameworks mentals i a tot el que em ve nou ho passo per allà dins. Llavors veig si té sentit o no té sentit i veig on estan els incentius, per què estan fent les coses, m'agrada pensar-me'l així. I Ben Thompson m'ha ensenyat a pensar així.
Ho pregunto perquè al final una persona s'amiralla amb gent que generalment està per sobre d'ell o ella, que amb algun tipus, sempre ho diem, t'amiralles amb gent que està a diverses glaons per sobre teu perquè així es crea com una voluntat de progrés. És a dir, si faig tal cosa, és un progrés aspiracional. Jo vull arribar a ser tal persona.
Si de petit el teu ídol és Cristiano Ronaldo és perquè t'agrada tenir espai pel futbol, probablement juguis a futbol com a extraescolar i vulguis fer carrera al món del futbol. I aleshores dius, home, si s'ajunten les condicions necessàries perquè jo pugui arribar a ser un jugador, doncs sempre em vagi més o menys bé, doncs podré dir que mira el meu ídol, Cristiano Ronaldo, per dir alguna cosa. La raó per la qual ho pregunto és perquè, clar, a nivell d'ecosistema ens ha passat això.
Aleshores, un petit insuïs per dir, perquè ja que tu no m'ho has preguntat, doncs ja t'ho contesto jo, és a dir, els meus ídols, ah, quan vaig començar l'Uni jo no era tan sofisticat i eren jugadors del Barça, probablement. Saps? Jo encara tenia l'esperança que potser em podia anar a viure a Luxemburg, saps? I allà seria el millor jugador de futbol de Luxemburg perquè segurament són tots uns toyes.
I aleshores dic, bueno, me'n vaig allà a viure a algun lloc remot i el meu somni era jugar a futbol en una selecció nacional, i no cal que sigui, no ser a Espanya, evidentment, per motius obvis, també perquè hi ha molta competència, però te'n vas a un país tipus Sant Marino o no sé on i deu ser fàcil arribar a la selecció nacional o Andorra, saps? I això és clar, saps què? Varis cops de l'any jugaràs contra seleccions de primer nivell, o sigui, t'arribaries i s'enfrontar a Messi, saps?
Molts andorrans et jugues contra Messi. Però eres bo no jugant? Era decent, però no crec que hagués estat que hagués pogut fer carrera, saps? Però bueno, però vaig dir, què et va ser el somni? Jo encara vaig jugar als meus somnis fins molt tard, no? I així com tu ja estaves despert i a la uni ja volies emmirallar-te més tipus jobs, doncs jo encara seguia pensant que podia ser futbolista, val?
Com a molt, en aquells anys vaig descobrir Google i vaig dir, dic, hòstia, la meva voluntat de sempre havia estat voler treballar a Google, no? O sigui, era el moment àlgid de Google quan començaven a treure la suïta productivitat, no? Que si al calendari van comprar YouTube, me'n recordo van comprar YouTube,
doncs devia estar a la uni perquè vaig fer un treball, hòstia, o era de recerca, no? Va ser a la uni o a l'institut quan vaig fer el treball de la compra de... de quan Google va comprar YouTube perquè inicialment tenien Google Video, no sé si te'n recordes, i durant un temps van coexistir les dues. Maps, bueno, totes les altres aplicacions que van entrar, evidentment Gmail, no? O sigui, el primer Gmail que era com, uau, tenies aquells invitacions i tal.
Dit això, clar, et vols emmirallar amb algun ideal, amb algun referent al que potencialment tu puguis arribar cap allà. Si més no, si saps que no hi arribaràs, et donarà una direcció, val? I et dirà avui anar cap aquí. Què passa? Que amb l'ecosistema de Barcelona ha passat una miqueta de xoc i jo crec que s'ha posat uns objectius massa irrealistes
i no ha acabat anant enlloc, en aquest sentit. O sigui, no ha acabat especialitzant-se en res. Ha volgut ser una miqueta de tot, no? Hem volgut jugar a tots els jocs. Hem volgut jugar al joc del... del... del HealthTech. Fantàstic, sí, tenim el Barcelona Health Hub, fan una feina espectacular, tenim hospitals punters, tenim clíniques punteres a nivell mundial,
però a la vegada també hem volgut jugar a la carta del disseny. I clar, Barcelona, hòstia, és un referent a nivell de disseny. També hem volgut jugar a la carta del... tenim el Mobile World Congress i altres conferències que són punteres,
per tant, som una ciutat de conferències. També hem jugat molt i crec que molt bé la carta de la mobilitat, com es diu això, Smart Mobility, el que és la... total el tema de les entregues, càlcul de rutes, perquè per sort, i de fet em consta que hi ha empreses que són més de... que són de fora que han vingut a provar-ho en Barcelona perquè és un model, un model urbanístic referent al món, no?
La Cerdà i per altres... per altres històries realment té un tamaig adequat, té una infraestructura bona, té unes condicions bones per... per ser un bon pla experimental, mal? També ens hem convertit en una ciutat on certes multinacionals han posat equips de recerca, no tan grans com ens agradarien, però déu-n'hi-do, no? Tenim Amazon, tenim les farmacèutiques, Estaceneca, Roche, etc.
També, per bé o per mal, hem acabat sent una fàbrica de desenvolupadors, no? Moltes oficines d'off-shoring i near-shoring, o sigui, empreses d'altres continents han fet off-shoring i near-shoring quan són de països d'aquí al voltant, per fer... per fitxar desenvolupament més barat, no?
Famosament Revolute té una oficina a Barcelona en què empleen, no sé, potser un centenar de persones que el que fan és tenir desenvolupadors més barats que si els tinguessin a Londres, i com Revolute, 50 o 100 altres empreses, i podria seguir, podria seguir.
Hi ha coses a les que no han pogut jugar gaire perquè la regulació és molt estricta, temes de drons, per exemple, o tema de blockchain, fintech al final sembla que sí, que s'ha pogut adaptar, però clar, el 2014-2015 totes les fintechs es fundaven a Londres i ho paraven des de Barcelona, no?
Les NoviCab, Cantox, etc. doncs no es feien això. I què passa? Que tinc la impressió que, volent fer una miqueta de tot, no hem arribat, no destaquem en res. Som un ecosistema generalista i no tinc una opinió formada sobre si és bo o no, val?
És a dir, crec que és suficientment bo com perquè pugui venir qualsevol tipus d'empresa, es pugui generar qualsevol tipus d'empresa des d'aquí, però és que tard o d'hora haurà de marxar. Històricament s'havia dit que Barcelona era una molt bona ciutat per començar start-ups però no per escalar-les.
I això havia estat així fins fa més o menys cinc anys. Per què? Perquè tothom vol viure a Barcelona, tens molts experts, tens talent de tot el món, les escoles de negocis a les universitats atreuen a molt talent internacional, tens bon clima, condicions favorables, els sous són baixos, els lloguer són baixos comparats amb la resta d'ecosistemes, no a nivell intern ni de país.
I això feia que molta gent digués, bueno, vaig a Barcelona, ho intento, m'estic un any prou i vaig a llançar una empresa allà. I fins i tot tens accés a capital relativament fàcil i una marca més o menys coneguda.
Però arriba a un punt que era post sèries A, en què no hi havia el que se'n diu el growth capital, capital de creixement o d'escalat. I llavors, històricament, tota empresa d'aquí que passava d'un cert nivell de finançament, se n'anava a Londres, Tel Aviv, Estats Units, Berlín, Luxemburg, on fos per aixecar capital.
Perquè no hi havia uns fons de venture capital amb el track record o inclús amb la pasta per fer rondes de més de 20, 30, 50 milions, i aleshores totes les que ho van fer en el seu moment van haver d'anar a aixecar calés fora. I era un repte molt gran. Això feia que algunes empreses que ja sabien que arribarien fins allà no vinguessin. Perquè, home, perquè vaig a fundar-ho a Barcelona, sé que em costarà més a Londres a nivell de pasta, serà molt més costós, però no m'hauré de canviar.
És molt més car anar al curt plaç, però anar al llarg plaç és millor, perquè no hauré de passar un any reubicant l'empresa a un altre lloc, tots els canvis legals que comporta, canviant d'oficina, donar explicacions, etc.
I fent un procés molt complicat. Això per un cantó. Crec que és una discussió que no hem tingut i no sé quina opinió tens tu de si som realment ecosistema generalista o no. Que de la mateixa manera que soc un ferri defensor dels professionals generalistes i cada vegada crec que són més necessaris, et diria que en aquest aspecte en concret, és a dir, el de voler recrear un ecosistema emprenedor, el fet de ser generalista és únicament una recepta per la dilució.
A dia d'avui estar a la meitat no serveix absolutament de res. L'únic que importa a nivell societari són els extrems. Llavors, a mi, si tu em preguntes per què destaca l'ecosistema de Barcelona, però ja no m'ho preguntes des d'un punt de vista local, que trauré els mítics exemples de l'Smart Mobility, el Mobile World Congress, bla bla bla, si tu em preguntes a dia d'avui a què destaca, et diria no tinc ni idea, no ho tinc clar.
O sigui, no et sabria dir una cosa en concret de la mateixa manera que possiblement te'n vas a Londres i et dirien home, si vols començar alguna cosa en fintech té molt bona pinta. O no ho sé, s'han vist molt bones companyies d'e-commerce començant a Berlín, per exemple. A Barcelona et diria home, bueno sí, tenim una mica de tot, però tenir una mica de tot és tenir una mica de res, en realitat, perquè és el que tu dius.
Sí, et pot donar un caldo de cultiu perquè són baratos, perquè fa bon temps i la gent és simpàtica i tenim una platja que és guai, però quan les coses es posen sèries i és el moment d'escalar, et dónes compte que la legislació espanyola no és especialment benèvol amb aquest tipus d'empreses. No tenim un incentiu molt clar, ni a nivell personal, ni a nivell corporatiu, fiscal, per quedar-te aquí. No ho sé, el marc regulatori tampoc ajuda.
Però el marc regulatori si realment vols el pots arribar a canviar. És molt difícil i més a Espanya generalment, ja és un país en què la Constitució no es toca, a menys que li faci falta la monarquia. Però per lo general, marc regulatori, doncs mira, la Unió Europea s'està posant les piles ara, s'està posant les piles perquè s'ha adonat que ha perdut competitivitat, innovació.
I no sé si has vist el cas aquest de l'Andreas Klinger, que va fer com la petició aquesta, va capitanejar la petició aquesta de dir anem a crear una entitat paneuropea per fomentar més la innovació entre el món de les startups, estandaritzar una miqueta més com és el sistema stock options i altres mesures i legislacions que ens puguin ajudar. I no sé com ha anat això, però ha acabat parlant amb Mario Draghi.
Hi havia com un mes des que ho va llançar fins que havien denunciat les noves mesures i ha entrat aquesta proposta. Està una miqueta loco. És el EU Inc. Unió Europea Incorporated. Una cosa sobre això, Àlex. A mi aquest concepte de Unió Europea em posa una mica nerviós. És que és el mateix que el fet que hi hagi diferències fiscals a nivell de comunitats autònomes a Espanya em sembla estúpid i que no té cap sentit algun. És a dir, no pot ser que morir-te a Catalunya costi més diners que a Madrid.
Són coses que per mi no tenen absolutament cap sentit. No estic a favor ni d'una ni de l'altra. Segur que hi ha un punt mig per tot. El que no pot ser és que creïs asimetries dintre dels territoris de l'Estat, perquè llavors el que fas, l'únic que fas és que estàs vehiculant interessos perquè les comunitats competeixin entre elles en un lloc on realment no han de competir. Han de competir en altres espais, però no en aquest de barreres comunitàries.
Clar, això, magnificat a Europa, em sembla encara inclús molt més greu. Puc entendre que cada país tingui les seves singularitats, però marcs regulatoris d'aquest tipus haurien de ser ultratransversals, perquè si no veus el que està passant en Portugal i ara resulta que Portugal és un paraís. I no em sembla just a aquest nivell. Entenc que el govern alemany vulgui regular com es recull la basura.
Ok, fes el que et surti els ous, però això em sembla un error. És el mateix que va passar amb el Tigre Delta als anys 90 amb Irlanda. No crec que siguin bones maneres de generar competició entre països dintre de la Unió quan realment aquests tipus de marcs regulatoris haurien d'estar regulats a nivell europeu. I llavors, potser si ets espanyol o francès, que si vols muntar una start-up ho tindràs igual de bé.
No entenc molt bé aquestes diferències. El març regulatori en qualsevol cas es pot arribar a canviar si es dona. Però jo crec que Barcelona no ha acabat de sacsejar-se i treure's de sobre la mentalitat de botiguer que tenim perquè no ens oblidem, som un país de botiguers. Catalunya, històricament, ha estat un país de botiguers i on en perrenedoria sempre havia estat obro una botiga.
A altres països, als Estats Units, en perrenedoria és molt més transversal. És obro des d'una botiga a tinc una gran corporació o he creat una gran corporació. I aquí és molt raro. Sempre s'ha vist com l'emprenedor era més el que obria això, una fusteria, una carnisseria, no sé què. I el que altres un empresari. Hi ha la vilificació de la figura d'empresari, que crec que requereix més un episodi de podcast, perquè tinc opinions molt fortes al respecte, però no donaria avui per aquest episodi.
Hi ha un altre que és la, clar, si en un país de botiguers no hem acabat de treure'ns de sobre la mentalitat de botiguer. Quina és la mentalitat de botiguer? És la de poso bona cara davant del públic i fins i tot si tu tens la teva botiga Marc i jo tinc la meva, tenim cordialitat entre nosaltres, però com que estem suficientment a prop, perquè al final tots tenim botigues al mateix bloc d'edificis, si jo et foto un client a tu, bé per mi, saps?
I hauré de vigilar que tu no me'l fotis a mi. Però accions conjuntes? Ni de puta conya. Això no ha passat mai i no passarà. Et dono un exemple molt clar, i sé que m'estic anant molt a l'extrem, però crec que dona molta visibilitat sobre la mentalitat de botiguer que tenim aquí i que no existeixen en altres països.
Que no vol dir que sigui millor en altres països, però un dels esdeveniments més esperpèntics als quals vaig assistir a Silicon Valley, i crec que l'he comentat més d'un cop, era a les oficines d'Atlàsian van entrevistar el CEO de Slack. Atlàsian, famós per hipchat, o sigui, competidors. Fan un esdeveniment i conviden el CEO del competidor.
Li donen una samarreta d'Atlàsian, que se la posa al CEO de Slack per fer l'entrevista. Posa el CEO de Slack amb una samarreta de hipchat per fer l'entrevista. Però aquell esdeveniment a la vegada estava patrocinat per, i aquí és un rellisc, però em sembla que era New Relic o no sé quin altre software que era competidor dels dos. La New Relic no seria de Slack, però sí d'Atlàsian en certes coses. I no era New Relic, però era un altre gran.
Imagina que hagués estat, jo què sé, Cisco per dir algo, o Microsoft Teams. I vaig dir, és estrany. És com hauria de ser si és més una expressió de lliure mercat i d'entendre que això va de fer el pastís més gran que no pas de preocupar-se per si hi ha algú que s'està menjant la meva part del pastís. Això, tu t'imagines a Espanya un esdeveniment a la seu del Santander on conviden el CEO del BBVA i ho patrocina CaixaBank. És que n'hi ha de cony, tio.
Ja no només perquè són bancs. És que no passaria. A mi m'ha passat, per exemple, amb Startup Grind, quan fèiem els esdeveniments Startup Grind, venir-me un potenci a sponsor i dir, però no podràs tenir ponents si no en teniu un banc durant molts anys. I la seva condició era que no tingués ponents de fintech. Evidentment no ho vaig acceptar.
Però això et dona la mentalitat aquesta de botiguer. Tu creus que per a sponsoritzar un esdeveniment de 150 persones a Barcelona i que porti el CEO de Payflow o de NoviCap o de Cantox, ha de traure clients a tu random bank? No. La mentalitat de botiguer no se la té ni tan sols la gran corporate. Jo he intentat fer moltes col·laboracions, inclús amb empreses del nostre tipus o inclús amb esdeveniments. Mira, ja aquí m'hi poses amb Startup Grind,
doncs vinga, anem a col·laborar amb altres esdeveniments. Ens han percebut com la competència, ens ha bilipendiat a les nostres esquenes i he estat... saps que estic a la llista negra de diverses associacions de Barcelona?
Perquè no m'he volgut casar amb ells. Jo sempre he volgut fer una comunitat agnòstica a qualsevol lloc. Hi havia gent que ens deia, no, veniu aquí, veniu a la nostra comunitat, vols estar venint aquí i és un o amb mi o contra mi. Generalment, totes les associacions de Barcelona, de l'ecosistema, totes, potser estic exagerant, però almenys totes amb les que he acabat parlant i que no m'he acabat associant o he estat associat i m'he esborrat, és que he percebut que tenia aquesta mentalitat,
que és la, si no estàs amb mi, estàs contra mi. I hòstia, suma-li la mentalitat de botiguer, la mentalitat aquesta de que és una suma zero, no anem a fer el pastís més gran, és que no podem arribar al lloc. Si no m'estranyen que no surti en empreses més grans, que no surti en les grans col·laboracions que ajuden a que certs projectes amb més caraiolls, més embargadura puguin necessitar per existir.
I aleshores jo crec que aquí són una miqueta les meves queixes de l'ecosistema que m'he trobat jo durant aquests anys i per això he acabat sent la barqueta amb la bandera pirata que hem anat per on hem volgut i de la mà de ningú. Perquè és que hi ha una d'interessos, una de política, una de nepotisme,
que no haurien d'existir en un ecosistema de start-ups i existeixen igualment, tio. Si et llegeixes, me'n recordo que això em va obrir molt els ulls, llegir-me el llibre de la gran Taranyina a Roger Binton, que és un pseudònim d'algú que no conec, que parlava de les dinàmiques de poder de les vuit famílies
que dominen Catalunya des de la revolució industrial. I tu les veus i dius, hòstia, aquestes empreses, aquestes famílies encara estan a l'ecosistema, que són la del banc Sabadell, la de Damm, la del grup Godó, els Junkadena, i no me'n recordo ni uns més, alguns altres que han canviat, potser han canviat de sector, perquè potser el sector dels talers ja no es porta avui en dia, però que han pivotat, no?
I dius, hòstia, és que aquesta gent encara està als consells d'administració dels fons de venture capital, dels bancs, de l'administració pública, o de les grans fortunes de Barcelona i de Catalunya. Per tant, moltes coses, meritocràcia, censur social, no hi són tant, val? O sigui, hauríem de canviar coses més profundes perquè el nostre ecosistema fos molt més meritocràtic i inclusiu.
Però la mà negra aquesta, com el deep state català, allò de mal de muchos, no? Però, a veure, sempre ha existit i no tinc l'esperança que se'n vagi enlloc, sempre existirà. Jo imagino com deu ser el deep state de Cracòvia, però segurament és una cosa que s'hi deixa tot arreu, no? Possiblement aquí és magnífica perquè és molt petit. És veritat, és probable, però clar, no ho coneixem. Parlem amb coneixement del nostre ecosistema.
Sense coneixement, sense coneixement. Conec molt l'ecosistema de Madrid i és exactament el mateix. Vull dir que també són les encotes de vuit famílies, són 20 o són 40, i és exactament el mateix. Però a mi me l'apela el que passa a Madrid, francament, saps? O me l'apela el que passa a Berlín. A mi el que em preocupa és el de Barcelona, perquè si tens un projecte de ciutat que tothom et ven i queda...
a la teva galeria, tothom es posa a la medalla de Barcelona. Tothom és com un... Hòstia, Twitter, no, és que la marca Barcelona, Isle of Barcelona, no sé què... Sí, molt bé, però hi ha molt poca col·laboració entre l'ecosistema que no sigui per posar-se medalles. O sigui, col·laboració desinteressada. No n'hi ha, tio. I aleshores, clar, al final, qui acabarà més o menys petant-ho que li vagi bé?
L'empresa que no necessiti de tot això i que pugui operar, malgrat això, que li vagi tan bé que pugui saltar tots els obstacles, totes les valles que li fiquen, inclús pels a les rodes que els hi fica, el deep state que hi ha darrere de l'ecosistema emprenedor, perquè al final els incentius són els de sempre. Bueno, anem a veure com podem exprimir aquestes mamelles fins que no li quedi una gota i a la següent cosa.
Exemple, a deu anys, bueno, quinze anys de perspectiva, tu i jo haurem vist passar molts models de negoci, molts tipus d'empreses i molts sectors que han estat oportunístics. No només hi ha hagut tipus d'empresa i models de negoci que només tenien sentit en bons moments, per exemple, moltes fintech s'apelanquen en economies fortes, en certs tipus de canvi o tipus d'interès baixos, etcètera, etcètera, per poder-te oferir uns crèdits a millors condicions i tal.
A moment que això desapareix se'n van a prendre per sac, volia dir, els clarna i companyia, doncs les han passat canutes, no? O no només això, o les onades, no? El gran boom dels bootcamps.
Va arribar un moment, i això t'ho pilla de pleno, eh, però vull dir que va haver-hi un moment, és que hi havia un bootcamp per qualsevol cosa, hi havia 17 bootcamps per la mateixa tecnologia en la mateixa ciutat, els patinets, els... què més, bueno, empreses de drons no tal, no?, però realitat virtual, hi ha coses que dius, hòstia, és que no, tio, saps?
I potser les xarxes socials en el seu moment, no sé fins a quin punt hem invertit massa en anar a buscar la nova onada, el... anar a copiar altres models de gent o veient que, ah, mira, això comença a pujar, no?, dius, hòstia, a mi em veia que es posa de moda, però en el moment hi havia totes les start-ups de smart mobility, no?, càlcul de rutes per a empreses de delivery interassultatiu, a ver, no sé, el 2017 un boom d'això, que va ser una bogeria,
vaig dir, com pot haver-hi tantes empreses fent exactament el mateix en una mateixa ciutat? Com pot haver-hi 12 empreses de patinets operant a Barcelona al mateix temps, o de les motos aquestes, les Iegos, les d'Acciona, les Kultra, etcètera, etcètera, hi ha massa empreses.
Què passa? Que, clar, sempre surt bastant a compte copiar el model d'una altra persona i intentar ser el número dos, perquè saps que d'aquestes 10, 12, 15, en quedaran dos o tres a llarg plaç, la lluita no és per ser el número 1, no ens enganyem, el número 1 generalment és el que ho fa primer, ho fa bé, i aguanta l'embestida i té més capital i té més recursos, la lluita real és pel número 2, perquè després del número 2 ja no existeix,
tota la resta se'n van a prendre per sac, el número 3, però no sol haver més de 3 empreses que aguantin un model de negoci fora del seu moment especulatiu. I això és el que passarà d'aquí 5 anys o d'aquí 10, d'empreses de motos d'aquestes n'hi haurà dos o tres a Barcelona, no n'hi haurà 8 o 10 com n'hi va haver-hi en el seu moment, si ara ja només n'hi ha 5, diria, jo crec que encara queden dos per desaparèixer. Però jo tinc dos punts positius, sobretot plegat, i més mirant en retrospectiva.
La primera és que la visibilitat que té el sector ara és brutal, o sigui, ara quasi que... A veure, no sé què pensa un noi sortint de la universitat ara generalment, però abans si l'elecció per defecte era consultoria i les clàssiques, jo crec que molta gent ara sí que s'ho està plantejant com a una oportunitat de primer nivell. O sigui, com molta gent estic segur que surt de la universitat pensant, escolta, vull muntar una empresa, vull provar, a veure què passa.
El concepte aquest d'emprenedoria abans es veia com una cosa molt estranya, més emprenedoria, més el que tu dius del concepte botiguer, no? Però més emprenedoria tecnològica, és a dir, escolta, vull muntar una aplicació, vull muntar...
Abans el titllavan de Fills Raro, que m'han sortit, ara, bueno, possiblement es veu com una opció vàlida perquè molta gent abans seu ha anat netejant el camí i ha anat fent socialment, donant aquesta imatge que això és una opció que no només és vàlida sinó que és possible. I la segona és... Ostres, a mi em dóna la sensació que ara molta més gent ho prova. I escolta, i s'estan tirant molts fracassos, eh, però jo crec que és la bellesa del capitalisme al final.
La bellesa del capitalisme no és les grans companyies que surten, sinó que totes les empreses que fallen ho fan amb benefici del sistema. O sigui, és un mecanisme de purca brutal, però ho has de provar. O sigui, una de les coses maques del capitalisme és que té aquest sistema com d'autoselecció en el que, escolta, que moltes empreses ho provin i que el 90% fallin és el que et dona aquest 10% d'outliers, no? I crec que se li ha perdut molt la por a provar-ho, per bé i per malament, eh?
I a vegades ens queixem o li tirem com pedres a dir ara, burro aquest que està provant o quina tonteria, no? Però a vegades et sorprendries, no? I aquesta tonteria, potser, si aquesta tonteria en realitat té una funció social. Les coses s'han de provar. Hem perdut molt la por amb això. Abans jo crec que la gent tenia molt estigma amb el fracàs i possiblement és un tabú que, a veure, no dic que estigui net, però s'ha anat polint bastant.
És a dir, el fet de crear algo i fracassar, a veure, aquí, sobretot a casa nostra, encara segueix sent una cosa delicada, però jo crec que s'ha polit molt l'estigma aquest de dir, escolta, vaig a provar això, a veure què passa. Abans era impensable.
Estic d'acord. De fet, jo me'n recordo que quan estava a la uni es criticava molt o deien, on vas mirant empreses que no són... O sigui, empreses que tampoc tenia coma... És que, clar, també les empreses tecnològiques que hi havia no tenien molt bona reputació. Però per què? Perquè estava el Deep State darrere que t'estava dient, no, no, no, qui finança les universitats al final? Sí, les que anen als corporacions de banca.
I, aleshores, clar, el que et diuen és, no, no, jo vull tota aquesta gent que estàs formant, la vull per mi. Aleshores, hi havia una mala reputació de les startups, que aleshores eren negocis d'internet, empreses d'internet, empreses digitals, no es deien startup, no? El Grupo Intercom. El Grupo Intercom, però bueno, és que el Grupo Intercom...
Jo me'n recordo de mirar ofertes al seu moment de dir, bueno, clar, a mi m'han menjat el cervell a la uni perquè vagi a treballar a una gran consultora, a una banca, a una asseguradora. Però jo vaig dir, com ara, hi ha d'haver-hi algú més, no? I vaig mirar altres coses. I me'n recordo de mirar ofertes de feina per treballar a Infojobs o Softonic. Vull dir, tu imagina't que clar, que en aquell moment si a Softonic ja tenien mala reputació,
però clar, és com... Però tu veies l'oferta i dius, clar, però és que paguen més. I sembla que les condicions són més bones. I aleshores, clar, tothom deia, ja, però és que és una enganyifa. En realitat són empreses molt poc estables, et fan fora, saps? Vull dir, de vegades no et paguen. No, no, tu has d'anar a una gran corporació. I m'ho vaig menjar.
I jo em vaig creure el relat aquest de, no, fes uns anys de consultoria, forja't en les flames de la consultoria i després ja te'n vas a client final, que és el somni. Tothom quan passa per consultoria és, no, no, el somni és anar a client final perquè és un somni més estable, és més avorrit, però bueno, però almenys és on faràs carrera i on ja estaràs bé, perquè allà el ritme és més baix, no hi ha les exigències a consultoria i tal.
I aleshores, clar, si ja veníem... Això per sort va canviar, però perquè segurament el Deep State va acceptar que, hòstia, aquí hi ha negoci, hi ha una oportunitat en les startups, hi ha hagut molta cultura de pelotazo, que és una paraula que no ha sortit en aquest episodi i hauria d'haver sortit. Hi ha hagut una cultura de pelotazo al·lucinant. Quants pufos de startups estan xapant avui en dia amb males praxis, val?
O sigui, i podríem dir noms, però ens els guardarem pels esmorzars de forquilla, val? Però n'hi ha un que és mega públic avui en dia, que és Jeff, val, són de València, no són d'aquí, però es veu que aquí hi ha hagut una... una... com se'n diu allò, cuina als números, molt heavys. I també han tingut pràctiques qüestionables, eh? I per això denunciar-ho públicament, no?
Però hòstia, al final també l'ecosistema SAP de startups ha acabat agafant els bicis i les males praxis de les empreses contra les quals lluitaven. De dir, hòstia, al final aquest control, de dir, ui, no, no, no, això de... flexibilitat horària, no, saps? Trobant en remot? Ui, no, no, ja s'ha acabat perquè, clar, són temps difícils.
O sigui que no sé fins a quin punt ha estat molt l'estratègia de marketing i per fitxar i de cop i volta, doncs ara que comencen a venir mal dades, doncs adoptar les pràctiques de les grans corporacions. I de vegades és això, vas a parlar amb certes empreses i veus que el seu procés d'homologació o procés d'entrar a les seves oficines i tal, jo no sé si estic a l'oficina d'una startup o a la de Cisco o la de l'OIT. És que no veig cap tipus de diferència.
A tot això, acabar amb alguna nota positiva, jo crec que a part de notes negatives que n'he deixat unes quantes, segur que me n'he deixat, perquè és que això dona per fer una temporada sencera i no sé si hem respost a la pregunta del Marc o no, i que si vol donar-nos més indicacions de coses més específices, doncs ho podem entrar amb totes les de la llei, però sí que hi ha una cosa positiva i ho deixo aquí penjant per poder-ho seguir potser la setmana que ve inclús.
Crec que hem arribat a un punt d'ecosistema que si bé és generalista i no li trobo, com dius tu, no sé quina especialització té, sí que ha arribat a un punt de maduració en el que ja no ens cal dependència de fora.
És a dir, sí que s'ha desenvolupat una estructura d'ecosistema que et permet, ja hi ha fons d'Aventure Capital de Creixement aquí, potser no hi ha tota l'M&A que ens agradaria, les grans corporacions encara no s'entenen de com va el tema de comprar innovació, però sí que és veritat que hi ha un punt de maduresa de l'ecosistema que per mi és molt rellevant en el punt en què tu ja pots muntar una empresa a Barcelona amb només software creat a Barcelona.
Que necessites un software de gestió de personal, tens Factoria, necessites accounting, tens Holdet, que necessites no sé què, fa servir aquest altre software. És veritat que és relativament senzill crear una empresa que amb només software d'aquí. Sí, segur que faràs service drive, però podries fer servir plataformes de pagament d'aquí. O plataformes d'e-commerce, doncs muntaràs un Shopify o un Prestashop, però probablement també hi ha software bo aquí.
Però almenys el que és a nivell d'arquitectura sí que veig que hi ha molt de compra-venta, ja no és l'última opció anar a comprar software de Barcelona. I això per mi és un punt de maduresa molt interessant. Veig en el mateix sitrock que es fa servir Hireflix per temes de la presentació dels candidats. Indic també es feia servir, que bueno, és una empresa de Barcelona. I per temes de pagament, sembla que cada cop més s'accepta allò de dir no, no, vaig a muntar alguna cosa sobre software d'aquí.
I això sí que té unes dinàmiques molt positives, perquè clar, al final no estàs sifonejant tota la pasta d'aquí cap a una empresa pública d'Estats Units o de Canadà, com pot ser Shopify, donant-li tota la teva pasta, tots els teus pagaments, les transaccions a Visa o a Stripe. Sinó que estàs fent que tot el teu creixement, aquesta pasta es queda en l'ecosistema. I això està passant.
Per a mi és de les poques coses positives que estic veient en aquest compendi de 10-11 anys que porto això, que em fa pensar que podem arribar a fer coses una miqueta més grans, però portarà molt de temps. I si necessites serveis de telecomunicació, què has de fer? Home! Ah, no parlem!