Sí, sí. Comença, comença. Dispara. Però saps que mai m'havien escrit tantes vegades i comentat en persona també el molt d'interès que hi ha pel tema de les estafes? És un tema sensible, eh? És un tema delicat, és com parlar de política, eh? Què et comentaven? El feedback era bo o dolent? Perquè vaig fotre una xapa categòrica, eh? El feedback en general bo.
Més que bo, empàtic. Bueno, empàtic amb mi no perquè jo no en rebu tant, però és com carai, em venien amb el mòbil i com, ua, mira tot el que jo tinc, a mi em passa també com l'Àlex, inclús Carlos Rodríguez em va prometre un allà on m'explicaria com aquestes estafes de WhatsApp guanyen pasta, que mai em va enviar, no tinc més fitba que això, però sí que és veritat que, hòstia, és un tema que està al carrer, eh?
Tio, la gent vol saber més d'estafes i com protegir-se d'això, perquè veig que està afectant a molta gent, molta més de la que em pensava, en realitat. O sigui, això, aquesta idea és més gran del que realment m'imaginava. És que tu ets una persona una tan ferexta, Marc, que jo crec que internet pensa que tu no existeixes, que tu ets un bot. Alguna cosa bona hauria de tenir, eh, per això. A veure, és un tema que afecta la població i...
Clar, o sigui, després de fotre aquella xapa jo me'l vaig estar escoltant ahir, tornant al bus cap a casa i pensava, dic, hòstia, Déu-n'hi-do, he parlat moltíssim en aquest episodi, però no és... Com que hi havia tants punts a fer, val, que si el tema de Vam parlar de com monetitzaven aquesta gent, com es solucionava el tema d'Spam, el tipus d'estafa, si eren per WhatsApp o per SMS.
No sé si ha quedat una miqueta diluït el missatge principal, que era el de, hem de protegir la gent més vulnerable, els col·lectius més vulnerables en això, perquè tu i a mi no ens estafaran així. I tot i així, alguna vegada, a mi, quasi me l'han colat, i segur que gent que és molt intel·ligent o molt preparada, però l'agafen en un moment de debilitat.
Jo què sé, un típic dia que estàs una miqueta més, que has dormit malament, o que no estàs especialment fi, o que estàs fent 50 coses a la vegada i realment allò està pensat per terregatitzar gent que estigui despistada i que no s'hi fixi en què. Aquella I de la URL no és la I del fet llatí, sinó que és la I cirílica i aleshores no la veus o alguna cosa d'aquestes, i te la colen, no?
Però el missatge principal era aquest, anem a buscar col·lectius vulnerables, pensem en qui ho és, de la nostra família, del nostre entorn i, sisplau, ja no us dic passeu-li aquell episodi, que crec que seria un bon exercici de responsabilitat cap a la població. Sinó que dediqueu uns minuts, 5-10 minuts, a dir a aquesta gent més vulnerable que al tanto, amb les estafes de WhatsApp, que són estafes que han existit a tot arreu, simplement que van mutant, no és el que deia?
O sigui, quan el proper canal que es posi molt de moda, que sigui suficientment suculent per tots aquests estafadors, serà el següent on hi entraran, val? Per tant, jo què sé, si d'aquí 15 anys, en comptes de fer servir telèfons mòbils i ordinadors, fem servir només les consoles, les consoles s'han convertit en el mitjà principal de productivitat i d'entreteniment i de comunicació amb la resta del món, pel que sigui, doncs allà és on estaran els estafadors.
És una miqueta aquest el missatge, que estiguem preparats perquè l'estafador ni es crea ni es destrueix, sinó que simplement es transforma. Però bueno, m'alegra saber que hem fet un exercici de responsabilitat i el que ens diuen... En anglès, el public service, no? En fet, servei públic per... En matèria de ciberseguretat. Obra social de la Caixa. Està inventat, això. Axe! Sí. No, tio, que no són els nostres patrocinadors, no podem parlar de la Caixa i menys no en podem parlar bé, saps?
Exacte. Bé, és que jo crec que n'hem parlat molt i sempre malament, llavors. Però una mica bé que en parlem. Tampoc passa res, però tu pensa, no?, que al final tu dius que està pensat per targetejar aquesta gent. Jo crec que, en realitat, no està pensat per targetejar aquesta gent, està pensat per enviar-ho a tothom, el que passa és que una de les conseqüències de que ho enviïs a tothom és que indirectament captures aquesta gent que, com tu dius, com està despistada, no?
Perquè com que et ve des d'un mitjà és una cosa per tu molt quotidiana, no? Vull dir, t'arriba en el telèfon, en un SMS o en un missatge, on sigui, no? Per el mateix canal per on es comunica el teu germà, la tieta i els amics, llavors no perceps, no?, com aquesta amenaça. Penses que és la mítica cosa com ja et passarà, no? O sigui, a mi això em recorda molt, per exemple, el tema de les còpies de seguretat, perquè, per exemple, és la mítica cosa que... Que ben tirat, Marc!
Que ben tirat! Gràcies, gràcies.
No? Doncs, a veure, m'ho recorda perquè és la mítica cosa que és una amenaça castellà, vull dir, que tothom és víctima de que li caigui l'ordinador al terra, que se li trenqui, que li borrin les dades, que, pateixi un ciberatac, digue-li que ho vulguis i han vist mil casos aquests que van a la cafeteria, et connectes amb el wifi i next thing you know, t'has quedat sense rebre el banc, coses aquestes en les quals t'arriba a haver un medi molt quotidià per tu molt comú,
no ets gens conscient del mal que es pot arribar a causar una vegada algú guanya el control del teu ordinador i amb les vacances passa igual et sembla a tu, mai et passarà això que et caigui l'ordinador al terra, mira, això et va passar fa quatre dies i poc t'ho esperaves, si ningú surt pel carrer pensant que l'atropellarà un taxi pot ser que et passi, però és molt difícil, llavors per això a mi em recorda molt el tema de les còpies de seguretat,
amb la qual jo també t'he de dir que sóc una persona molt poc curosa. Ja que ho mencionem. Però poc curosa perquè crec que sí que això està mal solventat, perquè tu fas còpies de seguretat del mòbil? Sí. Com que sí? Sí, sí, jo ho faig. Bueno, a veure, tinc la bàsica de l'iPhone t'ho fa automàticament, la backup de tot el mòbil. Exacte, però no les fas tu, l'enxufes a un disc i el connectes, no, és a dir, té un mecanisme a la qual ell mateix diu, vale, doncs... T'ho fa per l'iTunes, no, també?
Quan t'aixufes el portàtil, també te l'adés a l'iTunes. L'iTunes té el mecanisme de backup del mòbil, si no m'haig equivocat. Per, per, per, per, per, per. Estàvem parlant del mòbil. O sigui, primer, en el mòbil, el que tu dius, no? Sí. Automàticament i sense que tu tinguis que fer res, es van generant còpies de seguretat que d'X temps.
Llavors, si jo ara em dongués per agafar aquest mòbil i trencar-lo o deixés de funcionar, que això és alta probabilitat perquè, com saps, el meu iPhone 2 està durant massa anys ja. No, però durarà molt perquè precisament és l'iPhone 2 i no és el 13 o 14, que és el que tinc jo, que se m'ha caigut dos cops ja, seran de tres cops a la vida que se m'ha caigut el mòbil, dos són aquest i tio, el tinc ja escardat per tot arreu saps? I recordo amb els anteriors mòbils no és que em caiguessin, saps?
Però vull dir, tampoc tenia especial cura i cada cop em dura menys, tio, el telèfon però bueno, en fi, això ja és per un altre episodi A veure, clar, és que tu ets dels, pocs que viu al límit i el porta sense funda, fill, és que, a veure És que se'm queia més amb funda que sense funda, saps? Perquè costava molt de ficar-lo els pantalons, la funda, costa molt de ficar-los els pantalons, i veia que intentant ficar-lo els pantalons amb la dinàmica de
no tenir funda, el ficava molt a l'oest i pot a pom, cap al terra, saps? I ja està. Però sí, lliçó a presa, materials massa sofisticats, com cada cop els fan més pros, doncs hauré de passar a parlar-ho i portar funda, però és un engorrut i les fundes són molt incòmodes. En fi, no ens desviem del tema. No ens desviem del tema. L'iPhone 2, que jo et dic que si ara se'm trenqués, què passaria?
Doncs que demà compraria un altre i problema solucionat, perquè en el moment que tu li poses la teva idea d'Apple, escolta, es fa un backup de tot i tens tot allà fantàstic. Molt bé. Llavors, la meva pregunta, això, aquest mateix mecanisme, amb el Mac no passa. Hi ha una cosa que es diu... Això és una genialitat del màrqueting, que es diu Time Machine, perquè la interfície encara és... Déu meu, això és molt antic, però quan les versions de Mac encara es deien amb noms d'animals...
Que juraria que va ser Snow Leopard que va introduir el concepte aquest de Time Machine. Llavors, era quan encara les coses, les interfícies, semblaven coses de la realitat. I es deia Time Machine i llavors entraves com en una espècie d'univers amb els teus backups, amb totes les pantalles, i llavors podies anar fent scroll endavant i enrere amb els teus backups. Era una cosa divertida. Doncs aquesta cosa encara funciona a dia d'avui. És a dir, em sembla surreal...
Han passat, és que et diré, 15 anys i estem fent els backups exactament igual. I l'altra cosa és que, no sé si tu has provat de fer un restore d'un Mac des d'una còpia d'un Time Machine, és una puta merda. O sigui, perquè, ara què passa? Igual això es va crear en un moment en què en el cloud no era un Think, no? No era una cosa, però clar, què passa?
Que ara quan fas el restore a tot això, moltes d'aquestes aplicacions funcionen amb clau pública-privada i clar, quan crees la nova capa a sota, et diu, no, no, tio, ni de conya, pots autenticar aquí i clar, llavors el que has de fer és o revocar els permisos de l'anterior, que per definició no el tens perquè l'has perdut, o simplement has de tornar a començar i reautenticar-te de zero que dius, això, per això me la baixo una altra vegada l'aplicació, llavors simplement, per què t'explico això?
T'explico això perquè crec que està mal solventat i amb això jo soc molt poc curós i amb l'ordinador intento tenir com un setup molt mínim, però sé que si de mal perdo, hauré de... Totes les merdes de settings que si les típiques manies que tens amb l'ordinador que sempre has d'ajustar jo tinc una noteta, tota en una noteta amb tots els procediments que s'han de fer cada vegada que t'obres un Mac.
Hòstia, això és boníssim. M'ho hauria de fer jo si no fos perquè realment Settings és una d'aquelles coses que no canvia molt en les noves edicions de Mac, però quan canvia molt. És a dir, fa poc que van canviar el panel de control, va passar a dir-se a preferències o no. Systems Settings allà va canviar molt la configuració. Aleshores, bueno, s'havia de trencar molt la nota. Jo també tenia ganes de parlar d'aquest tema per dos motius.
Un, és que és una d'aquelles coses que sempre m'ha anat deixant, que és un contingut atemporal. Sempre anem dient, ja el gravarem, ja el gravarem, ja el gravarem, i al final no acabes gravant-lo mai. I si hagués hagut alguna desgràcia, no. És que la mateixa mentalitat del, no, ja faré un backup, ja faré un backup, ja faré un backup, i el dia que el necessites, doncs no l'has fet.
Nosaltres també tenim aquesta llista de coses que ja les farem algun dia, no les acabem fent mai, com una d'elles parlava caps, però aquest cas ens ha anat bé i ara et diré per què, perquè quan... Ara tiraré la falca, eh? I Marc, ja en porto tres seguides, tu encara no n'has fet cap, o sigui que vés-te'n a esperar pels propers episodis.
Quan vam signar l'acord en Parlem i ens van dir hòstia, ens va passar la llista de coses que m'agradaria que parlessin i a l'anterior episodi ho vaig dir, hòstia, hi havia ciberseguretat, backups, no sé què, si són els temes que anàvem a parlar i un d'ells era backups, amb la qual cosa, quan ho he vist avui, dic, ah, puta mare, anem a parlar de backups, perquè ja el teníem a la llista.
Això sí, si m'haguessis enganxat fa dos anys, t'hauria dit, sí, mira, jo estic fent servir aquest software, no, bueno, jo potser ja en sóc quatre, crec que durant la pandèmia vaig deixar de fer-los servir. No per res, però és la típica cosa que penso que és una miqueta com una assegurança de cotxes.
És a dir, en el moment que hi ha aquella asimetria, que crec que ja l'havíem comentat algun cop, per la qual, si tu només llogues un cotxe una vegada a la teva vida o dos, et val molt la pena contractar l'assegurança. Per què? L'assegurança a tot risc i tot això. Per què? Doncs perquè, en el cas d'una desgràcia, el teu downside és molt més alt.
Si tu només llogues un cotxe un dia, tens un accident o qualsevol cosa, una esgarrapada, collons, com es diu això, la típica pedreta que trenca una miqueta el vidre i tot això, pam, doncs t'has de deixar allà 300-500 euros més del que has pagat pel cotxe però.
Si tu llogues amb molts cotxes durant tota la teva vida, jo porto llogant cotxes des dels 18 anys és a dir, d'aquí poc l'any que ve farà 20 anys que estic llogant cotxes, doncs, a cada lloguer que no has tingut o si no has tingut cap, inconveniència d'aquestes, no has hagut de pagar o compensar l'assegurança, es va diluint el valor d'aquesta.
Per tant, arriba un punt en el que ja et surt a compte no pagar-la mai perquè el dia que et toqui pagar-la dius, mira, l'he hagut de pagar un cop, segurament pagues més, tocarà pagar 1.000 euros o 1.500, però t'has estalviat tanta pasta de tots aquests lloguers que no l'has hagut d'agafar mai i si algun dia fes l'exercici i ha dit quants collons d'euros més estalviat jo no agafen mai l'assegurança del cotxe perquè realment potser l'he agafat una o dos cops a la meva vida,
et diria, doncs igual Igual m'he estalviat, per dir un número a la babalà, 20.000 euros. Ara n'he de pagar 1.000? Perfecte, saps? Encara em surt a retornar, no? A l'IVA? El concepte és una miqueta aquest. Val? No sé si s'ha quedat del tot clar, però el concepte és una miqueta aquest. Aleshores, a veure, escolta, escolta, és que això es podia explicar d'una manera
molt més... Mira, mira, mira, tu generalment ets una persona que empatitzes bastant més amb la gent humana, que jo, a mi em costa més, però aquí has fallat amb l'empatia. Hi ha una manera més fàcil d'explicar això, que és el concepte de colar-se al metro. Llavors tu, al metro, et pots colar una vegada.
Llavors, si et pillen, és una putada, perquè si només has de pujar una vegada a la teva puta vida, no et colis, o sigui, paga, perquè el que tu dius, el teu upside i el teu downside no estan ben balancejats però si tu aquí vas a llarg plaç i dius, home nen, jo aquí em vaig a colar big time, o sigui soc un freerider de l'economia urbana doncs llavors sí que et surt a compte perquè has de desenvolupar tècniques més sofisticades t'has de colar sempre,
llavors el que tu dius quan portes 3 anys colant al metro no estic dient que ningú es coli al metro, ni que jo ho faci no és financial advice o sigui, no és financial advice baix en cap moment, no ho és però una vegada et para el vigilant, quan et diu que li paguis 50 euros són els 50 euros que amb més agús pagaràs de la teva vida, no? No sé si hi ha molta gent que lloga cotxes i et dic jo que hi ha molta gent que escolta el metro. Val, on volia anar amb tot això?
Que vaig deixar de fer servir aquest tipus de software perquè al final m'adonava que estava pagant una miqueta per la tranquil·litat mental però en realitat no m'estava solventant cap problema, perquè en els moments que jo he necessitat fer un backup m'he adonat que no he tirat mai d'aquest software, he tirat molt poc d'ells, val? I que, diguem, les pèrdues que he tingut per no haver tingut aquest tipus de software han estat mínimes. Monetàries? Zero.
Emocionals? Més. Haver perdut tota la música, haver perdut algunes fotos d'alguns anys, etcètera. I després també hi ha una altra cosa, que és un altre concepte, que és el backup de l'ordinador, generalment.
Les poques vegades que he fet un restore complet, o sigui, he agafat un backup i he dit, vinga, va, recupero aquest backup i el fico, clar, no només t'endús els arxius i les coses que t'importen t'apetes a tu tota la merda que hi havia abans aleshores, a mi m'agrada fer net, jo soc d'aquells friquis que quan ha de fer cada X temps ja faig el de reinstal·lar-me el disjunt, és a dir, jo ja faig una pèrdua forçada de dades per, forçar-me a perdre coses innecessàries com configuracions,
innecessàries, arxius d'aplicacions que ja no fas servir o de sistema que no acabes de fer net i que vols que no, doncs, bueno vols tenir l'ordinador en, òptimes condicions d'una manera regular. Abans ho feia potser cada, no et diré cada trimestre, però potser cada semestre, quan tenia més temps lliure, i ara un cop a l'any.
Un cop a l'any ho faig. Per què? Doncs mira, perquè amb aquest ordinador m'ha estat passant que tinc uns problemes amb el tema del DNS quan surt d'hibernació, doncs bueno, no ho sé, és que potser és una cosa de. Software, potser és una cosa de hardware, no ho sé, ho estic investigant, però bueno, si veig que no s'arregla potser serà un tema de de hardware.
Dit això, què passa? A mi, realment, tot i que penso que és una putada i que per conveniència no és el més adequat perquè, vinga, torna a donar tots els permisos, torna a ficar tot el software, torna a configurar-te com el tenies, torna a ficar tots els, plugins aquests o les microaplicacions tipus el, Raycast, el Pastebot, el Magnet, totes aquestes històries.
Torna-te a configurar les aplicacions dintre si mateixes, és a dir, el WhatsApp que li has de ficar el QR, el Telegram, tres coses, linkar els dispositius, no sé, què més, tot aquest, l'Slack, vinga, torna a entrar a totes les comptes, bueno. Ja saps que és una matada, realment va bé fer-ho perquè ets més conscient. Tu no ets la persona que eres fa un any o fa dos i potser aquest cop vols tenir l'ordinador configurat d'una altra manera.
Sé que hi ha certes coses que no canviaran mai, és a dir, jo mai vull sorollets, mai vull notificacions push, això crec que no canviarà mai, però sí que és veritat que potser la configuració de les pantalles és diferent, ara potser estaré una temporada que faig servir Ethernet, no faig tant wifi, per tant optimitzaré més per temes d'Ethernet, no ho sé, saps?
Hi ha certes coses que m'agrada tenir una miqueta més sota control, hi ha coses que no. O sigui, et robo la idea de la nota, però a mi generalment crec que em quedo més tranquil quan faig net. El mateix amb l'iPhone, o sigui, mira, l'iPhone potser, com que està millor solventat, i dius, clar, l'iPhone sí, és molt més fàcil fer, és molt més transparent el tema del backup. T'ho compro, però jo al final acabo fent una instal·lació neta, o sigui, mai acabo portant les coses de l'anterior, val?
O sigui, jo el que faig, ja aquí t'ho dic, mira, si vols comencem pel telèfon i després tornem a l'ordinador. Si jo al telèfon em faig captura de pantalla de totes les aplicacions que tinc, crec que no m'exporto res més. Només és la llista de les aplicacions. No sé si hi ha alguna cosa que sigui específica del telèfon.
El Mac sí que és una miqueta més complex, el meu mecanisme, però jo crec que només em faig la captura de pantalla i no et sabria dir si hi ha alguna cosa que m'hagi d'exportar del telèfon. Però crec que només són les... Bueno, a veure, les preferències... Casi que m'agrada explorar cada nova instal·lació haver d'entrar a les preferències i tornar a configurar el telèfon i tot això. Clar, és que jo amb l'iPhone ho tinc més fàcil que tu, perquè mira,
veus? És que tu tens quatre aplicacions, cabron. Literalment les quatre a la baix, o sigui, ja està, no necessito més. Tens el telèfon, mail, el xatge PT i WhatsApp. I WhatsApp, sí, ja està, a baix. I després, si vull una, és que saps què passa? Això és un bon tip. Però en tens més instal·lades o no? O simplement estan amagades? Clar, clar, clar. Aquí està la idea, aquí està la idea. O sigui... Vull dir, Google Maps Apple Maps el deus tenir.
No, Apple Maps, Apple Maps. Si està per defecte, fes-ne servir. Per molt malament que funcioni. Llavors, una de les coses... Sí, una de les... Un dels grans aprenentatges de la vida és que la satisfacció, sempre ve en detriment de les expectatives, no? La satisfacció sempre és com l'experiència percebuda menys les expectatives. Llavors, si tu les expectatives són molt baixes, que seria el cas d'Apple Maps, la satisfacció que et dóna utilitzar-la és molt gran, perquè de tant en tant
et sorprèn. Llavors està bé. Això és el meu aproig a la vida. El meu aproig a la vida és aquest, és pensar que tot és una merda, que tot se'n va cap avall, i que, aleshores, qualsevol tipus de sorpresa generalment serà positiva, perquè com que penso que tot serà un puto desastre, la vida generalment em sorprèn i, aleshores, això em fa estar més content. És un aproig molt controvertit i no crec que sigui molt recomanable a la gent, però, bueno, a mi em funciona. No, però t'ho dic, o sigui...
Gran part de la frustració humana ve per unes expectatives molt altes. Si tu no esperis res, aniràs caminant pel carrer molt més content. I sobretot, mira, i et diré una cosa del tema de les expectatives, tot ve també de que en quin moment tu creus que la humanitat, via les noves innovacions tecnològiques que hi ha, et deu coses a tu.
És a dir, si el wifi no funciona en un moment, és com el vídeo de Louis C.K., en quin moment et penses que, la humanitat et deu que tu puguis mirar un vídeo de YouTube en un avió que fa 5 minuts que existia però no t'estava parlant d'això t'estava parlant dels backups i no sé per què, ah no, de com buscar aplicacions és veritat, una de les coses que fas és que això està bé perquè com saps aquests dispositius de per si són com molt addictius una manera de treure'ls d'addicció.
Perquè jo crec que tu com que el teu cap, quan mires la pantalla i veus tot de colorets i coses el teu cerebell es posa catxondo d'alguna manera i li molen com aquests efectes que fa el mòbil i aquestes coses, no? Una de les maneres d'acabar d'arrel amb això és que amb accessibilitat li treus la profunditat i les animacions 3D, super fàcil com vull fer-ho a tothom, està molt bé i treus totes les aplicacions de la pantalla, llavors què t'obligues?
T'obligues que cada vegada que en vols una l'has d'anar a buscar, llavors no cliques sense pensar. A vegades hi ha gent que veig, jo ho veig, vull dir a mi m'encanta anar en transport públic i mirar la gent com fa el cervell mòbil. I diu, veig que clica obligacions, però que no va a fer res. O sigui, les clica i les tanca. I llavors penso, però en quin moment la cliques i la tanques? Però és que és que esperaves trobar aquí. Ah, no, no, és el cervell, te busquen dopamina, fàcil.
I una de les maneres d'evitar-ho és això, és no tenir-ne cap, perquè llavors no pots apretar res i llavors mires i dius, joder, que avorrit és el meu mòbil. I et passes una altra cosa. I comences a mirar els ocells. Vale. Bueno, aquesta és una manera d'eliminar a la tentació, no? L'ordinador és més complex, o sigui, a veure si anem a compartir potser com fem el tema dels backups, o sigui, jo he estat pensant que hi ha diverses coses que són les que em focalitzo,
quan he de canviar d'ordinador, val? Una és el tema de... El tema dels arxius que tens, vull dir, els arxius, digue-li la carpeta downloads, la carpeta amb el teu nom, la carpeta personal, el que tens a l'escriptori, vull dir, hi ha gent que té més o menys bessura allà acumulada, però bueno... Les notes a Mac està ben solventat, perquè si fas servir les notes de Mac, allà ja ho tens. I passa el mateix amb les fotos, però també en parlarem d'això perquè potser no fa servir la mateixa aplicació.
I el tema de la música, no sé si m'estic deixant alguna. Potser el tema dels certificats és una altra cosa que va bé exportar, que tinc controlada. I no sé si hi ha alguna altra categoria que tu, quan has de fer, exports de coses. Has de seguir una mica la meva nota, això és molt senzill. O sigui, tu, primer... Tu tens una nota. Sí, sí, sí, jo tinc una nota on està tot especificat. Aquesta nota té com petits adjunts, no? Per exemple, els arxius aquests que comencen en punt,
els .files aquests que tens a la carpeta d'arrel, aquests són importants, perquè si no els mous d'un lloc a l'altre, després t'oblides i les has de fer. I fa molta mandra, no? O sigui, per exemple, el terminal, tinc alguns àlies, algunes merdes d'aquestes, o jo què sé... Ah, això fa molta ràbia, això fa molta ràbia! El primer que t'oblides en un en un ordinador nou és el git config a la carpeta rel. Llavors, fas un commit en un repositori que és teu... Ai, és que això fa molta ràbia!
Llavors, clar, no et reconeix com a teu el commit, però tu tens aquest repositori perquè l'has portat de l'altre ordinador. Llavors, en la llista de contribuïdors apareixes tu, imagina't que és una cosa que només has fet tu, i una persona que és en known, que en realitat ets tu! Però t'ho ha pujat com no identificat. Llavors, això és motiu de molta frustració i per gent que té TOC és fatal.
Ai, perdó, jo no tinc TOC, eh? a vegades dic que tinc toc però no en tinc perquè l'Àlex un cop em va corregir fa molts anys i em va dir que no digués que tinc toc perquè a la gent que té toc li passen coses molt pitjors. Per no banalitzar-ho, sobretot, però... Exacte, exacte. Pensava que t'havia arribat el feedback d'algú més, no només jo. Sóc l'única persona que té consciència d'això a Catalunya, per tant, molt malament.
Igual tinc com una lleugera tendència a voler-ho tenir tot molt controlat i necessito angles rectes a la meva vida, però en general en això no té res a veure amb tenir aquest tipus de trastorn i demano disculpes, ja les vaig demanar el seu dia, però les torno demanant-les de maneres que faci falta.
Dit això, aquests arxius són una merda, però després està el tema dels el que et deia, els settings, per exemple a mi hi ha una cosa que no entenc com per defecte no està activat és que t'ho juro, no ho entenc és el fet d'arrossegar les coses amb tres dits amb el trackpad del Mac aquesta merda està amagada a accessibilitat i si no ho actives no ho tens i dius a veure, fill meu, això per què no està per defecte és inconcebible, en fi sí que és cert que hi
ha moltes coses que et venen donades a través del cloud i t'ho poses com als teus comptes i també podem parlar de l'angle de la privacitat d'això, però si vols un altre dia.
És interessant, però tu ho col·loques i ja et funciona tot i és fantàstic, llavors penso que hi ha aplicacions com Raycast, que són com aquests all-in-one que en el moment en què tu la col·loques dius, ah, amic, ja estic a casa, perquè si no de l'altra forma tens que configurar 70.000 coses diferents, en canvi amb Raycast això et solventa moltes coses, perquè el backup és automàtic i ja tens com el teu ordinador una altra vegada,
i després d'això, doncs això, has d'agafar el settings i has de baixar, o en el meu cas el que faig és baixar un per un i estic d'acord amb tu, a mi m'encanta personalment mirar l'aplicació de settings cada vegada que hi ha un nou sistema operatiu perquè hi ha com que descobreixes les noves cosetes i les merdes que estan ocultes que mai ningú veurà, aquestes coses a mi... A mi m'agrada com la gent pensa en productes i en la jerarquia de les coses
i com poses els menús, els submenús no sé, que a mi... A veure, potser és per defecte professional, no ho sé I tot això t'ho explicava per dir-te que jo backups. Amb el Mac, no en faig. És a dir, visc totalment al límit. I quan dic visc al límit és, crec que el meu procés de posar un ordinador com, de zero a mark ready és tan eficient que et diria que no pararia ni mig matí. Llavors, hi ha com dues maneres de fer això. La manera, diguem-ne, poc eficient, i a mi ho he intentat a vegades, eh?
Ho he intentat a vegades, però diguem que aquesta és delicada.
És la que jo defineixo com, sortir d'un laberint rebotant per les parets és a dir, és com que tu no fas res i cada vegada que et trobes amb una cosa que no t'agrada llavors vas i l'arregles però no fas res, o sigui, tu deixes tot by default però quan veus alguna cosa que dius, merda, no funcionen els tres dits, llavors vas a arreglar-ho però no et quedes allà i arregles més coses, no, no, no només arregles això llavors això és el concepte de sortir del laberint
rebotant per les parets l'altre és ser més estratègic i és mirar el laberint o sigui, és construir un petit dron, tirar-lo cap a dalt, mirar el laberint des de dalt, veure com està, solventar-lo i sortir. Aquesta és l'estratègia que tothom hauria de fer. Però l'altra també la recomano per si algú es vol tirar a la piscina. Llavors, què passa? Jo intento assegurar el bàsic, i què dic el bàsic? Doncs jo què sé, tots els meus documents o totes les coses que estic treballant en el moment.
Estan sincronitzades al cloud. Llavors això, jo sé segur que perdre, perdre, perdre, no perdré res. I com que tinc la nota que també està sincronitzada, llavors estic tranquil perquè tinc la nota i tinc el mapa del tresor, no? Però en detriment d'això, jo et dic no faig servir res de digidub per fer backup. Penso que si em passés alguna cosa tardaria molt poc en construir-me una segona vida digital. Així que estic bastant tranquil·líssim, això.
Val, perquè un dels conceptes quan fas temes de ciberseguretat, digue-li, seguretat bàsica, que és el de tenir backups, sempre et diuen, ho has de tenir redondat, tenir un backup és com no tenir-ne cap, bueno, és millor que tenir-ne cap, però vull dir que si peta el backup, et peta l'ordinador, que les probabilitats són baixes, però pot passar, o per alguna cosa no pots recuperar aquell backup perquè s'ha corromput,
no sé si és la declinació correcta del verb, doncs hauries de tenir una segona còpia por ahí. I aleshores, en temes de seguretat molt més avançada, les empreses generalment se'ls recomana que tinguin dos backups diferents. I si pot ser un sigui físic i un altre no, i el físic que no estigui a la mateixa oficina. És complicar-ho molt, sempre és complicació, la seguretat sempre ve en detriment de la conveniència.
Aleshores, clar, jo me'n recordo que quan estàvem a Deloitte fent backups ja els teníem a la mateixa oficina. Dius, a veure, clar, si una de les meves tasques els divendres era fer un backup del projecte i aleshores crec que ho grabàs amb un disdú o amb un pendrive o no sé on collons ho ficàvem i ho tenies a la mateixa oficina. Si es crema l'oficina en un incendi es cremen els ordinadors i els backups, per tant, malament. Tècnicament, el backup no hauria d'estar a la mateixa oficina física.
Què passa? Quan treballes a casa, doncs és una miqueta complicat, no? Jo podria, ara que tinc un despatxet aquí a Attico, doncs podria portar-ho aquí a Attico, saps? però jo què sé, saps, se'm crema la casa crec que tinc més problemes que no pas el de he perdut dades, val? Per tant jo aquí ja no entraré si per alguna cosa peta iCloud Drive, hòstia, crec que el problema el té Apple.
A les quatre merdes que perdré jo, que sí, em fotran la vida i tot això, però Déu-n'hi-do si ha de passar alguna cosa molt heavy perquè peti iCloud Drive o Dropbox o el que tu vulguis. Doncs jo, mira, m'agrada el concepte aquest de rebutar per sortir del laberint, no el coneixia com a tal, també soc una mica així.
Sí que hi ha coses que, de manera bastant obsessiva, quan fico un ordinador, és el primer que vaig a configurar, com treure els sorolls i tot tipus de notificacions, és veritat, però després hi ha coses que fins que no m'aplica no ho vaig a ficar. No et servia dir específics, però són coses que dius ja que estic, doncs sí, vaig a ficar això.
Quan em molesta, per exemple, una aplicació que no vull que se m'obri a l'inici d'engegar l'ordinador, doncs fins que no he notat que això em molesta no ho vaig a treure, però per defecte no vaig allò sempre a mirar, els ítems que són les aplicacions que s'obren quan es fa el login i treure-ho tòdicament. No, no ho faig. Quan dic hòstia, aquesta aplicació, Spotify, no vull que s'engegui sola, saps? Ja la vull engegar jo perquè si no trigar molt a l'Startup de l'ordinador.
Però bueno, en fi, hi ha un parell de coses més que volia tocar aquí que és el tema fotos, d'acord? El tema fotos, perquè és una creuada també que he portat durant molt de temps. Jo, històricament, clar, jo em vaig canviar a iPhone a l'any 2016, diria que va ser l'any que vaig passar a iPhone i... I clar, què passa? Que fins al 2016 totes les meves fotos estan a Google Fotos.
De fet, hi ha un període de vida en què estan a Facebook i ara tinc la tasca periòdica de cada mes de baixar-me un àlbum de Facebook, eliminar-lo i passar-lo a les fotos d'Apple. Però tinc el problema de tenir milions de fotos a Google Fotos que algun dia les trauré d'allà. Durant una temporada vaig estar fent servir els dos, els d'Apple i els de Google, per tema de backup, de redondar-ho, tenir duplicitat i tal.
Però arriba un punt en què dius, era massa feina gestionar dos àlbums de fotos perquè amunt se't baixava la d'Apple, m'acabaven apareixent les que se'm baixaven per WhatsApp i les captures de pantalla i històries d'aquestes, o les que em baixava com a adjunts d'emails i tal.
Aleshores això ja no estava a les de Google, a les de Google també hi havia algunes fotos que per format no s'havien passat a Apple, crec que al principi no s'incororitzaven els vídeos, per tant no estaven 100% sincronitzades i al final vaig dir, a prendre per sac. Ara, per defecte, totes les noves les poso a les d'Apple, que ja va molt bé, però té un problema que té solució, però no és fàcil, que és el de si ara cada cop que em baixo jo un àlbum de Google o de Facebook i el passo cap a Apple.
Clar, per defecte, aquelles fotos han estat creades en data d'avui. Si l'àlbum és de 2009 i tu no li has dit la metadata dels collons de fotos, te les posarà, pam, avui, saps? I aleshores dius, no, clarament, aquestes fotos meves de l'institut o del meu Erasmus no haurien d'aparèixer el 2024, val? És una putada, hi ha software per editar aquest tipus de coses. Però, clar, tu vas a veure quin dia se'n van prendre aquelles fotos si és que està aquella data en algun lloc.
Bueno, per mi és la gran putada, no ho sé. Jo m'imagino que tu no ets un tio que facis moltíssimes fotos perquè potser l'iPhone que tens no té ni càmera, saps? però no sé si tens alguna cosa a dir pel tema de fotos A veure. Confirmo si té càmera i també confirmo que no faig moltes fotos, per no dir que no en faig cap o sigui és veritat, jo crec que hauria de fer més fotos No cal, eh?
És maco fer fotos perquè Hi ha massa fotos al món, tio No, però és com que tens records i memòries però després se m'oblida, llavors et sembla que tots els dies són iguals En canvi, si fas fotos, dius Ah, mira, tal dia vaig fer això, saps?
Les fotos són les mítiques coses que t'agraden en retrospectiva quan això et ve i et diu recordes que fa un any estaves fent això i dius, ai que maco, ojalà hagués fet fotos cada dia i sabria què faig cada any però no, no en faig gaires llavors, tinc problemes amb això em fa molta gràcia que tu en tinguis i perquè em recordes com el meu alter jo i segurament tu, quan teníem 14 anys editant la metadata de la música i tu ho estàs fent amb el mateix amb les fotos és molt curiós,
amb l'ànim de, perquè vegis que també comparteixo alguns dels teus patiments. Tinc una carpeta aquí a les fotos... Que és una carpeta d'aquestes intel·ligents que tu li poses els paràmetres que vols. I simplement el que he fet és que poso totes les fotos que no tenen metadata perquè te les passen per WhatsApp i aquestes merdes. Odio la gent que passa les fotos per WhatsApp perquè perden el metadata. Això és la denúncia d'avui. És a dir, no volem aquest tipus de gent a la societat.
I sí volem la gent que sap que quan tu comparteixes a través d'AirDrop, per exemple, hi ha un ajust que està molt ocult a opcions en el moment d'enviar-ho que diu enviar la foto amb tot el metadata. Sisplau, fins aquí una crida perquè la gent miri més els ajustos. Sé que és molt avorrit, però si ho fas poses bé la societat també. Boníssim. No ho coneixia, per mi ha estat el gran aprenentatge d'avui.
Boníssim, això. Sí, mira, si vols passarem això ràpid, però en temps real, simplement perquè ho vegis, aquí tens una foto. Sí, perquè això la gent no ho pot veure perquè no estem fent vídeo, Marc, que és una d'aquelles coses que no fem. Perquè no estem fent vídeo, llavors tu ho envies, d'acord, Veus aquí dalt que posa opcions? Sí. Opcions, i aquí opcions, envia tota la data de les fotos. Me cago en Cristo.
Que bo que és això, tio. Clar, llavors dius, home, potser no hauria de ser tan complicat enviar-ho tot, no? Llavors, jo ara també entenc que aquesta és una decisió de producte molt dura, eh? Perquè la quantitat de fotos que s'envien per un servei com iMessage, pots comptar les que són, o sigui, activar by default aquest clic, ha de valer molts diners, eh?
Això ho penses? jo penso a vegades perquè hi ha coses que no estan activades by default i penses, perquè si ho estiguessin costarien molts calés, activar això by default, això nen és molta pasta, però bueno, en fi, és igual no anava a parlar d'això, anava a parlar dels fotos les fotos, I jo, igual que tu, en els meus inicis dels inicis, és que jo era un tio molt contrari de petit. I de totes les fotos, tot, ho tenia a Dropbox. Espera, i ara estic oblidant-me
com es deia el servei de fotos de Dropbox. Carrossel. Carrossel, sí, senyor Àlex, boníssima memòria. Doncs ho tenia tot allà i de cop va haver-hi un moment que Dropbox em va dir a veure, que això, potser no dona molts diners, potser ho haurem de tancar. I vaig dir, vale, doncs ho haurem de buscar en una casa nova. I sí que llavors m'ho vaig passar tot a la Pelfotos i allà m'he quedat. I com que en faig tan poques, m'haig tingut la necessitat d'emigrar.
Malgrat, pel que he llegit i pel que diuen pels internets, es veu que el procés a dia d'avui de canviar de llibreria d'una a l'altra és molt senzill perquè hi ha una espècie de estàndard o alguna cosa que fa que la interpolaritat entre... Interpolaritat? Inter... O sigui, que es pot intercanviar entre ells d'una manera molt fàcil. Interoperabilitat. Interoperabilitat, Déu meu, interpolàs el que feia Càlcul Infinitesimal a la Uni.
Hòstia, crec que aquesta paraula no l'havia fet servir mai més des que tenia 18 anys, en fi. Merda de records. Doncs això, que la interoperabilitat, ara sí, és molt senzilla. I... Oh, sí, no, espera, et puc comentar una altra cosa? És que aquest tema m'agrada molt. Mira, saps quina és una de les meves grans frustracions?
Amb el tema de les contrassenyes, jo no em sé cap contrasenya, evidentment, ho faig tot amb un gestor de contrasenyes però llavors moltes vegades penso, clar, com que tens autentificació en diferents dispositius, simplement si et perds un tens l'altre, és fine, és ok, no passa res, d'acord? Però llavors jo sempre estic molt obsessionat amb el concepte aquest de què passaria si perdés els dos dispositius? És una putada!
És una gran putada, perquè llavors estic locked out absolut, perquè no em sent ni una sola contrassenya, no? Llavors, la solució que et dona, per exemple, One Password i aquestes merdes, és la cosa més old school del món, que és la de tenir un paper amb la contrassenya posada en un QR, que és com un rescue code, i això, i tu pots connectar-te.
Sí, exacte. Això és una bona opció a la qual jo combrego bastant amb la idea, però igualment, si perds mòbil i perds ordinador i no tens aquest paper pel que sigui, jo a vegades ho penso, quines serien les conseqüències d'això? Serien unes conseqüències catastròfiques jo estaria locked out de tota la meva vida digital, igual.
Això em faria la persona més feliç del món però per ara em fa molta por, i és una cosa que em fa molt respecte perquè penso, ostres, imagina't que et roben la bossa i al mateix dia el teu mòbil se'n va a la merda és que literalment tens un problema perquè, jo veig com aquesta idea que tens com la teva petita mansió i tu estàs fora perquè t'has deixat les claus i no pots entrar i dius, quina puta merda, tinc tot allà però no hi pots entrar, no?
Llavors, bueno en això, amb aquestes, ara això és molt fàcil perquè hi ha una cosa que tu pots ficar contactes de seguretat amb els quals ells poden rescatar la teva compte en cas d'emergència això és una cosa que recomano que ho facis perquè ningú així no... Seria l'equivalent que si estàs tancat fora de la teva menció vas a demanar-li les claus a la tieta però hi ha una cosa que és molt interessant que jo m'he posat amb l'hàbit de fer i t'ho recomano també bé.
I és... Fixa't quina tonteria, eh? Però et canvia la vida, això. Si no vols ser el típic que es compra un segon iPhone o un segon Mac per tenir com aquesta salvetat de dir, hòstia, si perdo els meus dos dispositius, jo només en tinc dos, almenys tinc un amb el qual tornar a entrar. És que amb gent de molta confiança li vaig crear com un segon compte en el Mac i allà m'he creat el meu usuari. I no l'he fet servir mai a la vida, però està allà.
I és com tenir un tercer dispositiu sense tenir-lo que comprar. Què et sembla això, xaval? Ets un puto paràsit, tio. És boníssim, això. O sigui, tio, estàs allà. A veure, en realitat, no, perquè no t'estàs aprofitant de manera diària. No, no, no, no t'estàs aprofitant de res. Però estàs allà, eh? Estàs allà, vull dir... Estàs allà, estàs allà, estàs allà.
L'únic que he de saber és que, tio, cada vegada que... Ara ja no, perquè ara ja els dispositius aquests es queden com autologajats, però quan et treu de la sessió o el reinicies, doncs sí, hi ha dues caretes. Està la meva i la de la persona que sigui. Llavors, jo recomano la bona pràctica de posar la vostra compte a tants ordinadors com pugueu de molta gent.
Hòstia, és boníssim, això. No havia pensat... No, mira, jo, clar, com que em va passar fa poc el tema d'aquest portàtil, se'm va anar a prendre per sac i que em vaig comprar el Mac Mini, doncs ara tinc dos dispositius dient... Grans. En tinc dos. Clar, llavors ja saps tranquil. Però jo només tinc l'ordinador i el mòbil. Llavors penso, hòstia, si per allò que sigui perdo els dos a la vegada, estic molt fotut.
Llavors, per evitar això, tinc aquests petits emissaris en diferents ordinadors, tinc els meus corresponsals en tots els ordinadors que en qualsevol moment els puc activar. Ja està. Clar, però això és el que dic.
Contra més seguretat, menys conveniències. Jo el tema de tenir dos dispositius amb els quals treballo, perquè ara quan estic aquí a Atico m'enduc el portàtil, quan estic a casa faig servir el Mac Mini, bueno, portàtil faig servir de segona pantalla, però volguis que no, hòstia, les configuracions com que no funcionen cross diguem, de dispositiu, doncs les he de canviar en un i en l'altre trobo una cosa, vinc a les dues coses, clar, Més segur, menys convenient Correcte, saps?
Qualsevol cosa, dic, hòstia, avui havia de pagar el d'això perquè el Mac Mini de casa perquè me'n vaig de viatge i parell de dies a Sant Sebastià a veure un client i dic, ja no faré servir, dic, hòstia, espera totes les coses que tinc a l'escriptori o a la carpeta de downloads que no es sincronitzen per defecte, doncs has de posar. Aquestes coses, està pensant aquestes coses i llavors ja no és automàtic, com vas creixent en seguretat, et va decreixent, diguem-ne, la conveniència.
Una altra cosa que podries fer en aquest sentit, per exemple, vull dir, a veure, a mi em deixa molt més tranquil perquè ara tinc, bueno, tinc dos de fet, ara quan hagi d'aportar el servei tècnic d'Apple, ha portat-hi la setmana que ve, doncs estaré una setmana treballant amb el Mac Mini i no passa res, perquè almenys ja el tinc configurat i totes aquestes històries.
Una cosa que podries fer, per exemple, perquè jo també tinc bastantes coses que els recovery codes aquests que et diuen exporta't aquesta clau que és super segura, no sé què, que després tu l'acabes ficant a Cloud Drive i bueno, què passa? Sí que va bé tenir una tasca recurrent que és la de fer el backup d'això.
Peti qui peti un cop al mes i l'has de fer, aquella tasca, i te la fots en un USB, clar, l'USB la putada és que l'USB el tindràs a casa si algun dia tens un incendi, doncs se't crema el portàtil se't crema el telèfon i se't crema l'USB bueno, però ja són tres coses que han de petar o jo què sé si hi ha un incendi i estàs a casa, el més normal és que t'enduïs el mòbil vull dir que estàs reduint el número de possibilitats que això passi doncs estàs reduint les possibilitats pel desastre, no?
Necessites més catàstrofes perquè et fotin la vida. Sempre hi ha maneres, però clar, ja t'estàs afegint una tasca un cop al mes que és d'aquell USB estic, doncs agafa'l, fes-li el dispositiu i llavors hi haurà aquell mes que diràs bueno, tio, em fa mandra, no ho faig. I per no haver-ho fet, doncs ja està. O un mes necessites un USB per fer una cosa, esborres els backups, el fas servir per una altra cosa, te'n oblides i llavors quan passa el desastre, val?
Sempre hi ha coses que pots anar fent, eh? Vull dir, realment, si l'aprenentatge bàsic d'aquest episodi és si vols optimitzar per seguretat, perds en conveniència en la majoria de coses. Aleshores, quan seleccionis software, fes-ho de manera que et faci la vida molt transparent, amb un...
El difícil és trobar el preu adequat, perquè recordo que al The Talk Show, que recomanen sempre Backblaze, doncs Backblaze va molt bé, però realment és car, però també és d'aquelles coses que fins a poc no tenies accés a arxius en riure. Un dels grans problemes que tenien els replicadors de còpies de seguretat, aquests que et feien còpies de seguretat d'un núvol privat seu.
Hiperreplicat i redondat, 4 o 5 vegades, o 10, les que tu volguessis, per si petava el seu servidor de Nebraska, doncs ho tenies a no sé quants altres servidors d'Estats Units i un a Europa i tal, perquè sí, hipersegur, i sempre et garanteixen 100% de les vegades que podran enviar els arxius, que fins i tot em sembla que et deien que te'ls podien enviar amb un disdú, t'enviaven per correu a casa, si et feia falta fer un recovery,
era que molts d'aquests softwares, que jo en el seu moment vaig ser servir, recordo que havia fet servir Black Eyes, que era un que vaig tenir durant molt de temps, després no sé quins altres, era que no podies accedir als arxius per separat. No tenies un terminal o un explorador d'arxius per... Dius, no, és que realment necessito aquesta nota.
No pots anar allà, sinó que t'havies de baixar tot el backup, muntar-lo en el teu distro i aleshores quan tu tenies accés a aquell distro això per sort ha millorat, els softwares d'avui en dia ja sí que et permeten, explorar-los com si fossin un disdú i és molt més convenient.
No obstant, prepara't per pagar 100 pavos al mes per aquest tipus de coses, que, bueno, no sembla molta pasta, però és el que diem sempre, si ja estàs pagant, no sé quants per HBO, per Disney+, per Spotify, per no sé què, per no sé quantos, per la subscripció de la Xbox, de la Nintendo Switch i tal, tal, tal, collons, clar, si estàs pagant 600 euros al mes de subscripcions, doncs potser aquests 100.
Bueno, doncs no et venen tan bé i tot i així no t'accionera d'haver de fer altres tipus de backups físics de manera local a la teva oficina, a casa teva i tot això.
O sigui, més o menys a nivell d'arxius, l'última cosa que volia apuntar jo, i crec que ens estem allargant ja una mica, és que jo és veritat que tot el que no faig amb configuració de dir m'agrada perdre coses i ho faig de manera conscient amb els arxius no ho faig és a dir, tot el que crec que jo tingui identificades 3 o 4 carpetes i només supero amb 3 o 4 carpetes a l'ordinador de fet amb el Mac només supero amb la carpeta Downloads,
que un cop al mes l'he de buidar per obligació, per imperatiu moral. Al desktop, que més o menys cada setmana la tinc buida. Després tinc la carpeta de projectes, que és una carpeta on descarrego els projectes tant de l'empresa com side projects i tal, que és on tinc els projectes de GitHub, bàsicament. I després la meva carpeta personal, perquè és el que dius tu, no? Tens els arxius, els dot files, i tinc algun altre tipus de configuració i està coses d'aquestes, no?
Però aquestes són les carpetes que emigro i quan he d'emigrar a un nou ordinador el que faig és, ho foto tot en una carpeta i ho tiro o sigui, li poso com backup, ordinador, tal. Què passa? M'agrada tenir-ho, és una cosa que no voldria catalogar de síndrome d'adiogenès digital perquè, primer, no està reconeguda, no sé si està reconeguda com a com a trastorn. Segon, per no banalitzar, però aquest tipus de coses, jo apunto que tinc alguna
d'aquestes. Si a tu t'interessa, Marc, a l'Institut Gutmann et tracten molt bé, jo estic mirant algunes cosetes... No són patrocinadors, encara, potser algun dia ho seran, però realment jo també tinc aquesta aquesta obsessió per tenir moltes coses sota control dins de l'ordinador, no?
I això em fa que, hòstia, tingui constantment el ronron aquest de dir, merda, no tinc les fotos endreçades, no tinc la música catalogada, no tinc no sé què, no sé quantos, vull dir, soc molt metàodic, sistemàtic en aquestes coses, però també soc molt caòtic.
I això és què passa, penso, dic, arribarà un moment en què agafaré aquesta carpeta i jo com que veig un arxiu i veig tot d'ítems accionables de dir, hòstia, això aquesta presentació que vaig veure un cop d'un tio de Google que va fer i va compartir les slides, doncs faré contingut sobre això, o faré un blog sobre la meva opinió de tal, sí, algun dia, passarà que serà d'aquí 18 anys, i al final acabes completant la tasca per inactivitats, com dius tu la putada
és que sé que a poc a poc ho haig sent, mètode formigueta de tant en quant, sobretot en viatges molt llargs que tinc les 12 hores de San Francisco i coses d'aquestes, els viatges molt llargs o a l'AVE mateix, que és quan no tens connexió generalment, aprofito i sí que vaig fent aquestes tasques. Per tant, d'alguna manera sí que actuo sobre això, però és veritat que acumulo molta merda, d'acord?
Recentment, ara des de principis d'any que vaig dir dic, va, vaig acabar una miqueta amb aquest no diagnosticat síndrome de diògenes digital, tinc una tasca que. És curiós, li vaig treure a la meva amiga Clementín, que ja em diu jo cada dia tinc una tasca que és eliminar 5 coses de la meva vida. Generalment són de l'entorn digital, no? I llavors pot ser... Jo faig 5... Són 5 arxius, no?
Pot ser 5 arxius de descàrregues que tinguis, pot ser les típiques captures de pantalla que vas fer amb el mòbil, no sé què, però pot ser contactes, de la gent de contactes que dius «Hòstia, allà també vas acumulant molta merda que realment no necessites, saps allò que guardes un dia el número d'una persona a Wallapop o de l'Airbnb de torn i tal?» Doncs eliminar tot això...
Si fas aquesta tasca cada dia, jo ara l'estic fent religiosament, la veritat és que va força bé i ajuda a entrenar aquest tipus de coses.
I l'últim punt, perquè ja tinc un arxiu, si l'hem tocat molt, notes, fotos, l'últim que quedaria seria el tema de música, però com que ja he comentat més d'un cop que des que tinc Spotify, encara no estic al punt d'haver-me, haver adquirit música per mètodes alternatius tanta com tenia en el seu moment, però és veritat que vaig trobar el meu Dropbox, que el tenia abandonat de fa molt de temps, que tinc un gran backup de música de fa moltíssims anys i vaig
dir, hòstia, puta mare puc fer això, ara el meu cervell ja va dir, sí, molt bé més material per posar-se a endreçar i tal, no tinc l'energia mental per fer-ho, però sobretot perquè clar, els Macs que compro, per exemple el Mac Mini que tinc no sé, té un disdú ridícul, no et sabria dir ara quan el van comprar, però si et dic que té 70 gigas de disdú, potser tens 60 gigas i allà tinc molta més música que això, per tant no la hi podré posar. L'hauré de mantenir al portàtil o a Dropbox.
És una putada i no estic a la labor de tornar a fer servir un disdú extern per tenir la música, escoltar-la un disdú extern. No vull tenir connectat un disdú extern quan tinc ja suficients merdes connectades amb el dongle de Mac.
Per tant, música no tinc molt consell. En el seu moment sí que era, doncs tenia disdús, vaig comprar un disdús de un terabyte en el seu moment i aleshores ho fotia tot allà i realment era d'on escoltava la música i per això, també, de tema de conveniència versus seguretat, en el seu moment, un em va petar i vaig perdre tota la música...
En una segona instància em vaig comprar una altra que era encriptat perquè també tenia altres coses i va patar el capsal on estava l'encriptació i se'm va anar a petrever cul no només la música, sinó tots els meus backups de rotllo 3 o 4 anys. Per tant, puta merda seguretat. Per això he estat molts anys optimitzant per conveniència i ara no tinc massa consells. Si només feu servir Spotify, que és el que fa servir la majoria de gent, doncs ja està.
Però jo sí que tinc una carpeteta dins de la meva carpeta personal que és de música que no està Spotify, de grups d'amics, música de grup super underground que no està en Spotify, que me la baixo de Bandcamp i de webs d'aquestes que són música gratuïta o que tu pagues per baixar-te-la i m'agrada tenir-la, no l'escolto gaire perquè no hi penso molt, però és la típica carpeta que poso quan no tinc correcció a internet.
I aleshores dic, va, doncs vinga, vaig a posar-me doncs black metal anarquista de Romania, saps? I aleshores trobo aquestes coses però no tinc molts més consells pel tema de música.
Sé que em sona que Spotify ara, en el seu moment Apple ja tenia el mecanisme pel qual tu podies posar els teus arxius locals te'ls tractava com si estiguessin a la seva llibreria i per tal ho tenies integrat Spotify veig que ho té ara, jo no ho estic fent servir, però, en el moment en què em posi a configurar-ho ja us explicaré què tal És que música no tinc molt, perquè et dic tampoc és que m'escolti molta però un dels projectes que sí que tinc
aquesta és una mítica cosa que crec que he dit tantes vegades a tantes persones que em fa molta il·lusió i me'n vull comprar un que jo penso que per pesat m'ho acabaran regalant, però jo no perdo la fe. I és, fa molt temps que m'agradaria tenir un nas a casa. És una tasca pendent de la meva vida. Això en algun moment ho faré. No sé exactament quan, però això és una cosa que en algun moment acabarà passant.
Jo tinc moltes pel·lícules en local i m'agradaria tenir com el servei de streaming que t'hi fiques a la tele i tens allà les teves pel·lis amb el Plex i li dones el play, la hòstia... Hi ha moltes coses d'un nas que fa molt temps que ho vull, però al final, mira, mai m'he acabat d'autoconvèncer i tirar a la piscina i sempre penso, Marc, és més còmode connectar el cable HDMI a l'ordinador i oblidar de tonteries.
Però, no ho sé, és un ítem inexplorat que potser el podria comprar per fer un review, eh? És una feinada. Jo en el seu moment vaig tenir un ordinador, un virtuós, quan me'n vaig anar d'Erasmus, bueno, quan me'n vaig anar d'Erasmus no, quan vaig decidir quedar-me a Alemanya...
No, perdona, quan me'n vaig anar d'Erasmus, Em vaig deixar muntat un servidor a l'ordinador de casa per poder-hi accedir en remot, o sigui, l'any 2008 estem parlant, perquè jo tenia tota la música a Barcelona, perquè jo comptava que només estaria 6 mesos a Alemanya i tornaria. Després m'hi vaig quedar dos anys o dos anys i pico, no? Però, clar, la idea era, com que només em vaig un temps,
tot i ja està, i excedien remot des d'aleshores. Jo m'estrimejava la meva pròpia música i el feia servir de distúrb perquè me'n vaig endur només el portàtil. Diguem-hi, el portàtil en aquella època era molt menys potent que l'ordinador de sobretaula, que era l'època que encara es feia servir ordinadors de sobretaula i encara anàvem a anar amb Windows a l'ordinador. No, potser ja estava amb Linux en el que hi penso.
El portàtil segur que el tenia amb Linux. Crec que no vaig arribar a tenir el portàtil amb Windows. Però però la feinada que suposava haver de mantenir allò i tal, perquè ara l'hi volies posar en el seu moment vaig tenir que sí, també vaig configurar un servidor de correu el tema aquest per streamejar per Winam, que vaig comentar alguna vegada, molta feinada no?
Estàs clar, jo m'imagino també el servidor dedicat a, clar, jo el que feia, també perquè Alemanya estava prohibit estava prohibit, estava prohibit, perseguit i penalitzat el tema de les descàrregues per BitTorrent, Mule i tot això, jo el que feia era baixar-m'ho a Barcelona, o sigui, ho configurava en remot per baixar-m'ho a Barcelona i passar-m'ho per FTP a l'ordinador al portàtil a Alemanya perquè accedia a través d'aquest, servidor que tenia com a dis d'ú en remot.
Per tant, bueno, era la manera pseudo-legal de fer aquest tipus d'adquisicions. En fi, però bueno, jo crec que és un tema que hòstia, déu-n'hi-do perquè no teníem tema avui i hem vomitat bastantes coses o sigui, tu imagina't si l'haguessin preparat, eh? Hòstia, si l'haguessin preparat Marc, tenim data ja pel proper esmorzar de Forquilla o què?
Hauríem de fer la crida ja Això ja de com ho acaba la setmana que ve ja, Bé, doncs aprofitem per fer crida pel següent esmorzar de Forquilla oficial qui es vulgui apuntar que ens enviï un missatge perquè és l'últim cop ja, hòstia, ens vam anar ja de posar cadires extra, eh? Al Tosca, sí, que haurem de començar ja a parlar de patrocini amb ells perquè...