Endavant. Tu em sents bé? Jo et sento pristi. Sents pristi? Pristi, la mare que et va parir. Vinga, doncs quan vulguis, tio. Tio, m'has trobat a faltar ni que sigui una mica o no? T'ha trobat a faltar molt, Marc. T'ha trobat a faltar molt això. Doncs, què hem estat? Dos setmanes sense gravar? Tres? Hem estat dues setmanes sense gravar. Hem cremat tots els recursos que teníem d'episodis de reserva.
Ja no ens quedava res més. Si no gravàvem avui, trencàvem la nostra ratxa de 102 episodis seguits, o 104, ja no sé quants portem, sense fallar. No podia passar, eh? Bueno, a tot això, cortesia de PPFON, que... No sé, bueno, de PPFON i de Vodafone. En realitat, com que m'he canviat de pis, com ve, diu el Marc, i no sé què hi ha hagut en la instal·lació que els de PPFON diguen, no, és que la caixa és de Vodafone i té un problema.
Trucaran els de Vodafone. I bueno, d'un per l'altre, doncs, porto una setmana sense internet a casa i, no ho sé, saps? Per una persona que treballa des de casa, de pàrtic, zero cobertura, de telèfon, molt, molt, molt poqueta. De fet, no entenia per ser de Vodafone, i he passat a PPFON. Missatge, parlem, esponsoritzeu-nos, i a veure si podem solucionar aquests temes i ja està.
Si una crida aquí al Xavi, que sé que ens escolta, el nou director general de Parlem, sé que ens escolta el podcast, així que, bueno, que sàpigues que parlarem d'això en l'esmorzar de forquilla que tenim el dia 5 de desembre. Doncs vols que et digui una cosa? Jo tinc sensació agradolça amb PPFON, perquè crec que, malgrat que ens ha separat durant dues setmanes, i a mi això m'ha entristit profundament,
també és veritat que ens ha fet un favor de salut mental, m'explico. El fet de tenir dos episodis de reserva estava sobrevalorat, perquè hi havia com un espai temporal, com una espècie de forat de cuc en la nostra producció que no m'agradava gens. Perquè tu feies una cosa el dia N, i deies, ah, no, sí, ahir quan va passar això, clar, quan sortia l'episodi, feia tres setmanes d'allò.
Llavors ens passaven coses com que quan comenteu notícies, exemple, el Open AI Gate que va haver-hi fa unes setmanes, que quan l'episodi va sortir, anem a dir que el serial havia donat 23 voltes, havia acabat 32 vegades i havien publicat ja la secuela o la precuela i l'última versió. I clar, això, Àlex, t'hi pots posar en una posició de merda, eh. El nostre podcast ha perdut qualitat, crec.
No, jo crec que es pot solucionar fàcilment, hauríem de fer, si o si has de tenir com un o dos episodis gravats que siguin a temporals, d'aquests de preguntes i respostes o d'algun tema que no tingui actualitat, però si passa alguna cosa d'aquesta actualitat extrema, crec que hauríem de tenir suficient cintura com per poder dir, ei, tio, gravem avui un episodi, en comptes de dir, esperem a dilluns que ve, perquè clar, en el cas de Open AI,
com a passar al Silicon Valley Bank, que van passant cap de setmana, clar, nosaltres al dilluns ja teníem episodis per parlar d'una altra cosa, no? Aleshores, parlant d'aquesta cosa i tot i així, no hi havia les conclusions perquè si t'hi pares a pensar, perdona, he dit que gravem dilluns, no, publiquem dilluns, gravem dijous, val? Però arriba el dilluns i a primera hora nosaltres encara no sabem, no tenim les conclusions de tot. Per què?
Perquè moltes d'aquestes coses passen a la nit del diumenge, que per nosaltres és el matí del dilluns. Però fins que no es desperta la gent de Silicon Valley, el que seria les nostres cinc de la tarda, del dilluns, no tenim les reaccions i les confirmacions i tota la cosa ja una miqueta més consolidada. Per tant, realment fins dilluns a la tarda no podries gravar per tenir totes les dades i totes les conclusions.
Es podria fer, es podria fer el dilluns per la tarda gravar alguna cosa si he d'emergència, no? Guardar-nos algun slot per dir, eh, tio, gravem un i el publiquem, però el mateix dilluns per la tarda o el dimarts al matí màxim i que passi per davant del que teníem agendat als T-Shows per gravar. Tant esforç crec que només valdria la pena si ens esportivitzem i parlem, eh? Val, però bueno, o els números d'audiència que ja tenim, eh, que realment...
De fet, mira, vaig a comentar una cosa, i ens estan arribant missatges, tu em vas passar un per WhatsApp i me n'han arribat dos o tres més, de gent que ens està passant l'Spotify Rap, no? El resum aquest de Spotify no només de música sinó que n'hi ha de podcast. Si escolteu podcast a Spotify, passeu-nos-ho, mireu el vostre Spotify Rap i passeu-nos la captura de pantalla amb foc a terra al número 1 dels vostres podcasts. De fet, m'ha fet gràcia que un d'aquests estaven per sobre de Jordi Wild.
Esclar que hem d'estar per sobre de Jordi Wild, saps? En qualsevol persona sana hauríem d'estar en número 2 d'escoltes per sobre del podcast de Jordi Wild, però bueno, dit això, està molt bé, no? Tot un reconeixement veure que estem nosaltres per sobre de podcasts molt més coneguts, més famosos, amb audiències de milions d'espectadors i alguns respectables. No com el de Jordi Wild, sinó com els de Andrej Sendhorovits o similars. Home, oi, Àlex, no em matis, eh, però qui és Jordi Wild?
És un influencer, no sé com dir-li, val? O sigui, de fet, ara venia escoltant el podcast de My First Million que deien que quina és la diferència o per què se li diu de manera pejorativa influencer i si dius content producer és molt millor, no? Hi ha una escala com de influencer, està molt baix, poses una miqueta es youtuber, poses significativament es content creator i després, si vols, posar-lo a un nivell molt més alt dius no, es content producer, saps?
O sigui, Jordi Wild té un podcast on fan entrevistes a gent molt interessant, alguns molt famosos. El seu una miqueta cliché com a persona és que va sempre amb samarreta de tirans i és metalero, però és metalero aquests de, diguem, de grups de la portera de Núñez, no? O sigui, oh, soc metalero, m'agrada Pantera i Metàlica. Molt bé, però no vas molt més enllà d'això. No passa res, tampoc qüestionem els gustos musicals, perquè n'hi ha de molt pitjors, però és veritat que ell cunyadeja molt.
Fa molt bona feina en la producció, la selecció, la curació de contingut, però és d'aquests podcasts que dius, llàstima de l'entrevistador, estaria molt bé si no fos per ell. No és com la resistència al Broncano, que dius, hòstia, portes penya d'altíssim nivell i fas entrevistes de merda en el cas de Broncano. En el Jordi Wild no crec que siguin entrevistes de merda, però és que ell cunyadeja molt.
I d'alguna manera s'ha convertit com el Joe Rogan espanyol, en el sentit que també és d'aquests que vol ser contràriament i ha donat peu a algunes visions de la vida i de la societat que fan mandra, que no estan molt alineades amb els Heidgeist, ni tampoc crec que siguin correctes, ni tampoc se'ls hauria de donar veu. En fi, cadascú a casa seva posa el contingut que vulgui i si no t'agrada el contingut d'aquesta persona no el segueixis. I ja està, és la màxima que aplico jo.
Que l'amic té 11 milions de subscriptors a YouTube, eh? No està malament, eh? No, no, i si pares a mirar, hi ha episodis que són molt bons, hi ha episodis que són molt bones, però bueno, sempre elles com... Les seves preguntes per mi són d'un nivell força bàsic i bueno, arriba on arriba. O sigui, li queda una miqueta gran, però bueno, és la meva opinió.
I al final, això saps, aquí en mucho barca, poco aprietada i clar, si portes científics de primer nivell i hackers i psicòlegs, no pots pretendre tampoc que l'entrevistador sàpiga de totes aquestes coses, però sí que és veritat que tira molt de tòpics i de clichés que espatllen sovint l'entrevista, però bueno, entenc que pels entrevistats també té com un xar reconeixement en un podcast que té 11 milions de subscriptors.
Des del nostre petit món, deixa'm fer com la petita secció d'autopromoció del podcast. I és que des de fa dues setmanes el nostre podcast també està a YouTube i no és que ho anunciï, sinó que hi ha molta gent que ho està fent servir i que agrada molt allà, perquè ja tenim 217 subscriptors, encara estem lluny dels 11 milions d'aquest senyor, però més de 1.500 escoltes en dues setmanes. No està malament per ser un podcast a YouTube.
Déu n'hi do. Aquí estàs desballant els nostres números als potencials patrocinadors, però està bé. I molt agraïts per la lleialtat dels nostres uients. Sí, jo crec que es pot desballar, però estem molt més amunt en podcasting que en YouTube. D'acord. De què parlem avui, Marc? Ho saps o no? Sí, ho sé, no sé el que diré encara, perquè són d'aquells temes que a mi em fan una mica de por. A veure, jo generalment quan parlo no penso en el que dic.
Si tal com surt, surt. I a vegades surt bé, a vegades surt malament. Jo crec que més malament que bé, però la gent tendeix a recordar més les bones coses. Per tant, això no se'n va bé, la vida. Però aquest tema és un dels únics en què cada vegada que parlo ho tinc en compte, perquè penso que la gent que ens escolta per lo general en sap bastant més que nosaltres d'això. Perquè he sabut que entre l'audiència tenim molts programadors. I a veure, jo no puc qualificar de programador en cap univers.
Tu, potser una mica més. Jo soc una persona que es va retirar fa molts anys. Ho he intentat moltes vegades, però la Pida li va dir que parlem de llenguatges de programació. Així que, si vols, parlem. Jo parlo, jo parlar puc parlar del que vulguis.
Mira, és un tema que és recurrent, que ara que porto gairebé 10 anys d'empresa i, bé, porto molts més de... O sigui, crec que ja porto més d'exprogramador que de programador, perquè fa gairebé 10 anys que vaig deixar de programar i només ho faig ocasionalment per side projects que no duren gaire i no acabo llançant, com bé saps. Però és veritat que fent desenvolupament de negoci, que és com el cantó fosc del desenvolupament, m'he trobat en molts mites.
Un dia podríem parlar dels mites aquests, però algun en tocarem avui. M'agradaria parlar una miqueta de com està el panorama dels llenguatges de programació, perquè és una cosa que em pregunten sovint. No és una pisòdia, preguntes i respostes, però és veritat que se'm pregunta sovint del palostre, i he vist molts canvis interessants en els últims 12 mesos i crec que val la pena comentar. Per què? Perquè hi ha moltes concepcions que estan equivocades.
Aleshores, veient que nosaltres hem fet un petit estudi a nivell de Mars Face, però sobretot perquè vaig parlant amb els TTOs de les empreses i tot això, i m'adono que el que hauria de ser no és. I, de fet, l'altre dia vaig entrevistar el CEO de Cloud 66, que és una empresa també d'aprovisionament de serveis d'infrastructura i de DevOps i tot això, i la veritat és que venia a confirmar una miqueta la meva sospita.
Aleshores, si et sembla, podem lligar-ho amb una manera més útil per a l'Audiència Generalista, que seria el de quins llenguatges de programació estan bé avui dia, quins hauria d'aprendre i quins no. Dit això, el primer gran mite que m'agradaria desbancar, que no només mereix un episodi, sinó una temporada sencera d'un podcast, però no serien aquests, sinó tot el nostre, el de l'iPhone Mars, seria el de Rails no escala. O Ruby està mort.
Lluny d'això, la realitat ens ve a dir que la majoria d'interaccions que hem tingut amb potencials clients aquest any ha estat projectes de Ruby, de Ruby on Rails, probablement causat perquè les empreses que ho han patat en els últims deu anys, la majoria ha estat fetes amb Ruby.
I ara que hi ha hagut la gran temporada d'acomiadaments i gent que ha dit que s'ha cansat de treballar en una empresa, ha dit que en treballar-se en una altra, doncs vaig a crear-ho amb el llenguatge de programació que ja conec o que sé que ha funcionat en la meva anterior empresa. Si mires a nivell espanyol, moltes de les grans empreses que han triomfat aquí o que s'han venut, estan fetes amb Ruby.
En ve al Cap Cantox, que s'ha venut per gairebé 100 milions d'euros, també a Cap Cabify, a Cap Spotahome, a altres empreses d'aquí Barcelona. Té molts més ex-Buddy que Buddy actualment, però són empreses que han apostat molt per Ruby. N'hi ha més, no només són aquestes. Tens Kuten, tens el Sonar, però no serien empreses tan grans.
Però sí que a nivell internacional, perquè tu podies dir que aquestes no són empreses punteres a nivell de Barcelona o de Madrid, però no són punteres a nivell internacional. Però a nivell internacional, què tens? Tens GitHub, tens Spotify, tens Stripe, tens Discord, tens Bass Proud, la vostra competència, tens Airbnb, tens... què més? Twitch. Tens totes les plataformes de cripto.
Ha estat feta... no puc dir totes, però la gran majoria basades en uns projectes open source que estaven fets en Ruby. Per tant, Kraken està fet tot en Ruby. Coinbase també. Totes aquestes grans plataformes. Clar, pares a mirar això i dius, hòstia puta, si totes aquestes empreses que estan creades en Ruby tenen un gran percentatge del seu codi en Ruby, en què foten fora el 20% de la seva plantilla, doncs molts d'aquests crearan la seva propera empresa en Ruby.
A Barcelona tenim un altre gran exemple, tenim Factorial, que van intentar crear l'empresa en Elixir, però van dir, massa complicat, anem al Ruby, que ja el coneixíem de Redwood, i van crear en Ruby.
Clar, aleshores, per un cantó dius, està venint una reneixença de Ruby, el qual és molt interessant, i de fet m'agradaria tenir el teu punt de vista, perquè tu quan estaves a Ironhack al principi vam començar a col·laborar perquè fèieu Ruby i vam donar classes, per això, però Ironhack va canviar la seva estratègia, va veure que Ruby is dead, i va passar a fer només, ja va ser el gran error de la majoria dels bootcamps.
I ara estem veient aquesta reneixença, i hòstia, si veus això que dius, collons, Shopify, la plataforma d'e-commerce número 1 al món, GitHub, on estan allotjats pràcticament tots els projectes de repositori de codi del món, Stripe, la plataforma de pagaments d'internet que estan fets en Ruby, el tema que Ruby no es cala, podríem anar-lo enterrant ja. Fins aquí, què tal? A veure, és que em ve perfecte que m'hagis començat aquí, perquè vaig a desbalar una cosa.
Àlex, la setmana passada vaig anar a una festa. Per celebrar que Ruby ja no està mort? No, tio, que t'hauria de sorprendre que jo vaig anar a una festa. Això és la notícia en si mateix. Ja ho sé, home, em sorprèn molt. Sorprendria més si a més haguessis begut cervesa. El tema de la cervesa, que obro parèntesis, és exactament... Saps per què no bec cervesa? Pel mateix motiu que tu i jo gravem cada setmana.
Perquè ja porto tant temps sense veure'n que ara penso, hòstia, si em veig ja hauré de dir, ah, no, fa cinc anys que no veig, però em vaig veure una cervesa un dia perquè vaig ser imbècil. Això és com tu i jo, si un dia no gravem i ens petem un episodi. I llavors direm, ah, no, ja no podem dir que portem 103, 104, 105, 100, sense fallar, perquè no, vam fallar en aquell. Llavors hem de començar des de zero. És allò que no vols trencar
la ratxa, saps? Doncs amb això em passa el mateix. Per tant, no. No vaig veure cervesa. Però, tancol parèntesis de la cervesa i els strikes, em dir-te que no només vaig sortir de festa... No, no, no, no, no, jo no vaig sortir de festa. A les 11 estava dormint, eh? Però vull dir que vaig assistir a un acte social que no era a Barcelona. Imagina't, vaig anar a Madrid, macho. Però què dius, tio? Què vas fer-hi tu a Madrid? Què se t'hi ha perdut? Vaig anar a la festa, t'estic dient.
Però de festa a Madrid, per què? Tu eres els 10 anys d'Ironhack. Ah, vale, vale, vale. Sí, sí, sí, sí. Aquí no me'n vas plegar i com vas poder aguantar una de les coses que jo vaig estar 3 anys sense veure alcohol, eh? Aguantar borratxos i veure les festes i l'ambient de cadent que hi ha a partir de les dues de la matinada des del prisma de la sobrietat és un dels experiments socials més interessants que pots fer com a persona humana.
Estic d'acord perquè, bàsicament, tothom durant la nit va aplicant un filtre de realitat molt bèstia. Llavors, per ells, les realitats es distorsionen d'una manera acollonant, però per tu no, no? Llavors, tu segueixes vivint al mateix món, ells no, però tu veus com ells viuen o creuen que viuen en un món diferent. Llavors, és molt interessant experimentar això.
I jo és una cosa que recomano a tothom, malgrat que és extremadament avorrit, però com et comentava, a les 11 estava dormint, per tant, vaig anar a jugar-ho molt segur. Quina merda fes, ta Marc, també t'ho dic. Clar, començava a les 5. Va, va, tardé o aquest matrilat? Llavors, ells després ja estiraven, sí, però vull dir nosaltres, vam jugar tranquil, no? Celebrava que era un joc de 10 anys i que... I mira, porto alguns insights d'allà i ara autolligo amb el tema
de Ruby i JavaScript. Vinga. El primer és que es veu, i això ja és avist per futurs programadors que volen canviar-se de carrera o gent que està pensant en començar a programar, que el rotllet aquell de Festa un Bootcamp i en dos mesos estàs treballant s'està començant a complicar una mica. És a dir, allò que abans qualsevol cosa que olorava a codi i respirava t'ho fitxaven ja no és el cas. La competència, evidentment,
s'està movent. Cada vegada hi ha una asimetria més gran entre la quantitat d'empreses que volen fitxar i el nombre de candidats que tens en el mercat, per tant, la cosa s'està complicant. I a sobre, crec que l'horitzó tècnic s'està movent endavant. Que això és una evidència, no? I és una cosa que hem comentat moltes vegades.
És el fet que la capa d'abstracció de la programació cada vegada, la barrera es mou més endavant i tu, per despuntar o per tenir alguna cosa a dir en aquest mercat, has de córrer més ràpid que l'evolució del mercat. És el rotllo que he delitiat de les meravelles, no? Que per quedar-te on estàs has de començar a córrer el més ràpid que puguis, no?
Em va donar molta aquesta sensació. El fet que abans hi havia allò de la Hiring Week, no s'hi recordes, era la setmana en què després... És que, bueno, haver estat en el món dels que ens... Això, volia dir, als 2015, 16, 17... Era un cuento de Hades. Per mi era una realitat que s'havia d'acabar. Perquè no podia ser que agafaves gent i en dos mesos els trobaves feines de 30, 32.000 euros. Era una bogeria. Això s'ha acabat. És... Bueno, bueno.
Mítica exemple d'una bombolla que en algun moment ha d'explotar, no? No sé si ha explotat d'una manera molt estrident o més aviat silenciosa, però la realitat ha canviat. Això és un fet. I per què vam canviar en el seu moment de Ruby a JavaScript? Jo pensava que el teu argument...
Ostres, desconeixia que tantes empreses estaven muntades sobre l'Stack de Ruby, però jo em pensava que el teu argument per Ruby seria més aquesta idea que... És que jo crec que si em fiquessis estudiar programació ara, igual em tiraria com per al llenguatge que no coneix ningú. O sigui, igual començaries a fer Cobol o alguna merda d'aquestes, saps? Crec que de la mateixa manera que s'estan generant oportunitats a la cresta de la ola, també s'estan generant
com a les profunditats. I de la mateixa manera que tens oportunitats, com a la part més evolucionada de la tecnologia, també les tens com en aquest legacy i en aquest codi llegat que ningú vol tocar. I crec que s'estan sortint moltes oportunitats en el sector de la banca, de la consultoria... Té un moment més que es posa, però amb aquest tipus de llenguatges que ningú ja no vol tocar i cada vegada hi ha tecnòlegs més prouats en llenguatges molt antics.
Jo em pensava que em sortiries amb el Rubi una mica per aquí, però em veig tot al contrari, que m'estàs dient
que és punta de lança, també. Nosaltres, en el seu moment, vam prendre aquesta decisió per un tema que les companyies que ens fitxaven, per lo general, eren companyies molt incipients, és a dir, projectes que havien començat feia molt poc, i semblava que a la moda era muntar-se en l'estack de React i compartir back i front amb JavaScript i tenir aquest llenguatge comú, malgrat que el back era Node i a davant era React, però compartir aquest stack comú que d'alguna forma
semblava que et donava algun avantatge competitiu respecte als que no ho tenien. Jo soc bastant escèptic. Sí, i a més va ser això, va ser el tema de... Es va posar molt de moda el Jamstack, que era JavaScript, API i Markup,
que era com... Anem a fer-ho tot amb el sol llenguatge, amb JavaScript, perquè va ser al... Moments de pseudo-consolidació, que no era consolidació encara, 2015-2016 de React, que encara li faltava molt per haver trobat les maneres de treballar amb React, com ja sigui amb Next, per exemple, o altres configuracions de React que han acabat consolidant-se, perquè encara canviava molt el llenguatge. De fet, Angular encara era molt més prominent.
Però no, el de rubir... Per mi, el primer sorprès i agradable, de fet, visquem els anys, no ens ha desaparegut el deal flow, sinó que ens ha incrementat el nivell d'oportunitats que ens arriben. De més, hi ha menys empreses que ho ofereixen i que segurament tenim més marca pel fet de portar gairebé deu anys i molts nostres competidors s'han tancat.
Però això enllaça molt amb la segona... És igual, per explicar molt breument la història de perquè Rails no escala, sempre hi ha el mite aquest que està més que despencat, però una miqueta l'efecte ciutadà de no-s que dic sempre. Si dius una cosa encara que després la refutis, queda, en l'aire, sempre queda el primer comentari, no? Sigui cert o no sigui cert. De vegades són certes aquestes assumcions, no?
P-H-P és un llenguatge molt guarro, potser ja no és, però és igual, la gent segueix quedant que P-H-P és un llenguatge quick and dirty. Doncs Ruby, va passar que Twitter es va fer amb Ruby on Rails, va arribar en punt en que no escalava, tenia problemes d'escalabilitat i si recordes la FailWale, la balena aquella que apareixia quan es queia a Twitter cada dos per tres, i es va argumentar que era perquè Rails tenia uns problemes d'escalabilitat.
Es va contractar la gent de Pivot en l'Apps, una agència que és molt puntera, que va fer la reescriptura de Twitter, si no recordo malament van fer service Scala i altres llenguatges de programació, i es van solvent aquests problemes d'escalabilitat.
Fins aquí ve, el problema ve que al cap d'uns anys van admetre que realment el problema no era de Rails, sinó que era com estava muntada tota la infraestructura a nivell de bases de dades, i aleshores, clar, que s'ha quedat la mala reputació, s'ha quedat amb el tema que no és que Rails no escala perquè Twitter no va poder escalar. I això és igual, tens altres contreexemples que refuten aquesta teoria, però el que dèiem, refutar una teoria molt popular sempre tindrà menys efecte
que el primer missatge. Dit això, passem-hi al següent llenguatge, que a mi m'ha donat una sorpresa molt positiva en aquest 2023 i que no m'ho esperava. Està d'un retorn d'un llenguatge o d'un framework que ja donàvem no per mort, però bastant abandonat. Em va ser molt popular Angular, per exemple. Com vam començar fa 10 anys, Angular encara estava en release candidate, no era una versió estable, però vam començar a fer-lo servir perquè li vam veure moltes avantatges.
De fet, quan Angular va passar a ser de l'Angular2, va passar a ser d'AngularJS, que era la versió Angular2, a nivell de conveni de noms molt malament, però bueno, diguem que la versió més estable va ser un framework també de JavaScript molt potent amb el que nosaltres fèiem al frontend dels nostres projectes. Per què? Perquè React encara no era suficientment estable, sí que és veritat que Facebook ja el recolzava, però Angular venia a Google i moltes coses molt potents.
Per exemple, Google Calendar, llavors estaven fetes amb Angular. Pràcticament totes les aplicacions de Google estan fetes amb Angular i molts ens players. De fet, va entrar molt en el sector corporate. Què passa amb els anys? Angular ha perdut molta força
en pro de React. Per què? Perquè els desenvolupadors que han parat per bé han acabat tirant més per React, perquè volies que no, és més versátil en moltes coses, molt més lleuger, i es porta millor, de fet, es porta millor en Ruby i en Python per temes de filosofia que no pas a Angular. Però, bueno, per a ho per bé, Angular s'havia establert com el gran
dominant en temes de frontend. Però és veritat que amb els últims anys, i de fet nosaltres vam estar a punt de treure-ho de la pàgina web, perquè el 2018 ja vam adoptar React com a, un first class citizen a dintre del nostre text tag, és a dir, un llenguatge de primer ordre, i per defecte vam decidir que tots els projectes els faríem rubint al backend o notes.js al backend i React al front. I Angular ja li treiem el favor. Si no ens el demanaven explicitament,
no el fèiem servir. Però això és que gairebé ja amb els últims anys teníem un projecte a l'any d'Angular i anava desapareixent. Però aquest any, que han presentat la nova versió d'Angular, que anaven a parlar del 2017 o del 2018, han presentat una versió que està molt més alineada amb la comunitat i, de fet, importa moltes de les coses de React. Ha corregit tots els grans fallos que tenia Angular, que era, es feia molt passar, havia convertit en el Java
de JavaScript. És un llenguatge molt boilerplate, un llenguatge molt pesat, massa corporate, amb una corba de plantatge alta, poc flexible i tal, i havia perdut molta força. I la veritat és que hem al·lucinat bastant amb la nova versió d'Angular. He de dir que estem fent un parell de projectes amb això i els desenvolupadors estan molt i molt contents. I, de fet, inclús els programadors de React es poden passar
a Angular sense cap tipus de... Pràcticament, sense cap tipus de transició, cos de transició, cos de canvi. Per mi han estat unes sorpreses positives d'aquest any. Dit això, és un altre llenguatge que recomano per a la gent que vulgui començar avui en dia, doncs, evidentment, que sigui JavaScript, però si els últims 3 o 4 anys hauria recomanat que fessin només React, ara diria React o Angular, agafen un, podràs intercanviar-los com vulguis. Per tant, Ruby, ok per començar avui en dia,
molt bé, React també. I l'altre, que veig que té un... Més que un ressorziment, és una consolidació,
és una amplificació, que és Python. Python és un llenguatge que en el seu moment, jo me'n recordo, a la uni era un llenguatge que feien els friquis, que no tenia moltíssima quota de mercat, tot i que hi ha hagut sempre grans players que l'han fet servir, Google ha estat un... probablement el player més gran a fer servir Python dins de les seves aplicacions, però del que s'està beneficiant molt Python en aquests anys és que tota la gent que va aprendre Python
per fer temes de Machine Learning i Data Science fa 10 anys, 5 anys, han dit hòstia, però si ara ja no només... puc aprendre... o sigui he de muntar una cosa, pel que diem abans, perquè t'han fet fora o perquè has millorat molt i has dit
va, però vaig aprendre també web, no? Bueno, si ja saps Python, aprendre Django, que és el framework web, o FastAPI, que és el que es porta més avui en dia, el cost de transició és alt perquè no és el mateix fer data que fer web, però és el mateix llenguatge de programació i estem veient molta gent reconvertida de data scientist a programadors Python o Django i hòstia, la veritat que també seria un llenguatge que jo avui en dia recomanaria molt i... però això és que també veiem que, 1,
molts més bootcamps fent Python que mai i 2, que també és veritat que és un llenguatge que no està molt lluny de Ruby, i la veritat que hem trobat que nosaltres que l'hem adoptat aquest any, per exemple, per projectes començats el 2023 a fer Python, la gent l'aprèn rapidíssim. O sigui, el cost de transició també és molt baix, els conceptes són molt similars i hem vist que, més o menys posant una persona que sabia molt de Ruby a fer Python, en un parell de setmanes
és molt productiva, ja. Per tant, llenguatges que recomanaria per començar a programar ara, jo recomanaria aquests tres, no? O sigui, JavaScript, més orientat potser a Frontend que en Backend, perquè de notícia si vols en podríem parlar, però... i després Ruby i Python, que... però això sí, els faria servir més per Front. O sigui, aquests són els teus pics per començar, eh? És a dir, estaria recomanant algú per començar a caminar la vida del programador, sí?
Sí, també et podria dir qui ens no recomanaria, si vols. Oh, m'interessa, però un segon. Abans d'entrar en els que no recomanem... M'agrada aquesta secció... Entrem a la secció de... Tu recomanaries a dia d'avui o ets favorable a la idea aquesta de tothom ha de saber programar o no? És que jo cada vegada tinc sentiments més trobats, eh, amb aquesta idea? No, no, no. No, jo crec que no. A veure, menys que t'hagis de dedicar a la tecnologia, depèn
de cap on vols anar. És a dir, això és una miqueta com els idiomes. O sigui, no tothom ha de saber parlar anglès, francès, italià, árab i xinès, no. Però com més eines tinguis al teu abast, més portes s'obriran a la vida. Més amics faràs i més cors obriràs, també. És a dir, a mi no m'ha millorat la vida substancialment o a nivell laboral el tema de saber alemany, quan al seu moment m'arribaven ofertes per anar a treballar a Alemanya, perquè sabia alemany,
bàsicament. Ok, però tampoc m'ha interessat mai, però m'ha portat moltes més, més que amistats aprofundint relacions com a eina, o sigui, ja no només a nivell pragmàtic, però aprofundint relacions perquè parlo, poder parlar amb més gent. Doncs el mateix és els llenguatges
de programació. Què vull dir amb això? Si tu ets dissenyador i no et fa falta, evidentment, saber un llenguatge de programació, però si vols millorar molt substancialment, si ets dissenyador web, igual, saber HTML, CSS i JavaScript et permet saber quines coses dissenyes i són fàcils d'implementar, o són performance, o són una flipada, una palla mental, que amb això és una de les coses que els passa molt als dissenyadors i dissenyadores, que sovint dissenyen coses que no tenen
gaire sentit o que costen moltíssim d'implementar simplement perquè no saben aquell llenguatge. No els fa ser pitjors dissenyadors, però els fa ser un pitjor complement amb un equip. A l'hora de treballar amb altra gent, és veritat que nosaltres preferim treballar amb dissenyadors que sàpiguen programar mínimament perquè trobem que dissenyen
coses que tenen molt més sentit. Segurament perden per la part de creativitat perquè, clar, tens una miqueta aquest contracte pel qual si optimitzes massa per la creativitat, després el projecte serà impossible de fer. Aleshores, si optimitzes per la productivitat, ja no pots fer coses tan maques. Perds l'efecte wow, fantàstic. A nosaltres ens interessa que per la part de programació ens solucioni la vida i no haver de fer tantes iteracions
amb el que ens passa. I dit això, també t'ajudarà com a project manager a l'hora de fer estimacions. T'ajudarà com a project lead o com a engineering lead a l'hora de poder entendre el raonament de per què un programador ha fet això així, quan facis les revisions de codi, quan facis les revisions anuals del rendiment d'aquesta persona, etcètera. Et dona una sèrie d'eines que t'amplifiquen, et magnifiquen com a professional i et donen més eines
per poder entendre el que passa al teu voltant. No crec que sigui absolutament necessari, però és veritat que et dona moltes més eines per tenir més empatia i poder entendre més coses i haver de depènc menys de la gent. Donat el ben entès que estic absolutament d'acord amb el que has dit, subscric totes i cada una de les opinions que has donat perquè crec que són objectivament certes, no puc quedar-me sense donar... El contrapunt, o sigui, l'opinió polèmica... Que no falti. Endavant.
Sí, que no falti. L'opinió polèmica per mi és... A veure si em compres l'anologia. És que a vegades la programació s'agafa com un pretext per la inacció. O, dit d'una altra manera, perquè s'entengui millor, és com el gimnàs de l'adolescència. M'explico. Quan eres adolescent, insegur i una mica capullo, donaves un excés d'importància al teu aspecte físic a l'hora de lligar.
Llavors veies molts xavalets joves que no paraven al gimnàs però no tenien collons d'entrar-li a una tia i dir-li el que se li havia de dir. Què passa? Que el cos es convertia en un pretext per la inacció. És a dir, no vaig al gimnàs i ja lligaré molt. Tu ets un fracassat perquè no tens collons de dir-li res a una tia i estàs a una discoteca. A la programació em sona que jugo
una mica en aquest sentit, a on vaig. He vist moltes idees i molts negocis que acuixegen que tenen un producte de la hòstia però que no tenen collons de sortir a vendre'l. Perquè sempre, o no està bé, s'amaguen amb la programació en el sentit que no, no, jo estic treballant molt, jo estic posant aquí la nova funcionalitat, estem millorant la performance...
Quan el que necessites és fer calés. No és tenir el millor producte o el repositori més optimitzat, sinó que necessites és tenir els collons d'anar davant d'un client i dir-li, mira, això és el que fa el meu producte i saber com encaixar les crítiques i dir, mira, això encara no ho fem, però ho farem més endavant. Que a vegades costa. És a dir, no ho sé. Crec que això és una llança a favor dels emprenedors. Fins aquí. Estic d'acord, però això és més un problema de l'emprenedor tipus.
És el problema que sol passar molt als emprenedors molt tècnics i gent que troba realment productes i idees que són molt bones i que diu, jo me'l faré i me'l faré millor. Per exemple, clar, mira, hi ha aquesta eina de deployments, però no està adaptada a aquest tipus de projectes. Vaig fer un par de projectes de crypto i que realment a mi em va molt bé i la gent que jo conec va molt bé i l'optimitzaré molt perquè, clar, tots els altres són molt farragosos, són molt lents, són molt càrts,
vaig a millorar tot això substancialment. Treuen un producte molt bo, però és el que dius tu. Es queda en la masturbació mental aquesta de dir, vaig a millorar el producte perquè un molt bon producte després vindran
els clients que vindran sols. Mentida, de vegades no. O sigui, realment ha d'haver-hi un cop de sort o has de fer un mínim d'esforços a l'hora de promocionar-lo, donar-li visibilitat, de moure't, anar a conferències, de contactar programadors i programadores perquè et facin una miqueta de evangelistes, donar-lo gratis a gent perquè el provi, posar-lo a Product Hunt, etc. Aquest tipus de coses. Hi ha gent que no ho fa perquè diu que li fa... Aquesta feature serà la bona. No, no és la bona.
Generalment el que fa falta és que surtis de la cova i venguis. Però entenc el que vols dir i jo realment per això et dic que no m'escudaria amb el saber programar, però simplement ho veig més com una eina com pot ser el parlar en públic, com pot ser una persona relacional i que sàpiga fer networking correctament o una persona que tingui molta marca personal. Crec que són esquils completament diferents, complementàries i totes van bé
pel teu negoci. Les has de tenir totes? No, però quantes més en tinguis és més fàcil que et vagin bé les coses perquè si no et funciona una, et funcionarà una altra i tindràs més cintura per anar provant diferents estratègies. És que tinc el cor molt trencat amb això, perquè és que per una banda, Alex, penso que hi ha una quantitat d'amor fixa que tu pots ficar en el món i peques a vegades a diluir-te massa si vas a buscar com l'últim retorn.
Vols saber programar, vols saber fer escalada, meditar pels matins i llevar-te a les cinc per anar a córrer un mitjà marató abans d'esmorzar. No sé fins a quin punt hi ha altres esquils o habilitats que no se'n parla tant perquè no estan tan visibles a la premsa, molt infravalorades. Per exemple, les vendes. Tio, el storytelling.
Sí, absolutament. Sé que és una xorrrada, eh? Però fa tanta diferència un producte, una idea, amb una història darrere que realment genera una narrativa atractiva que una xapa de 10 minuts que és insuportable i desconecta, trobo que hi ha una falta d'empatia en el món tan bèstia que ens centrem en coses com molt mecàniques perquè són més senzilles d'aprendre. O no més senzilles, però potser són més deterministes. En canvi, aquestes esquils més soft...
No sé, si fa uns anys jo recomanaria certes coses als meus hipotètics fills, que afortunadament no hi són i crec que s'estalviaran la xapa del Consell, però no sé si ara els recomanaria el mateix en aquest món. No ho tinc superclar. Sempre hi ha dues maneres de trobar oportunitats.
Hi ha moltes, però on pots trobar generalment més oportunitats de manera immediata és quan hi ha una gran tendència, quan tu poses el que dius tu a la cresta de la onada, allà generalment, hi ha motius naturals, hi ha molt més interès, hi ha molt més focus, hi ha molta més gent, la gent contracta més ràpid, hi ha el hype, hi ha la por aquesta de perdre-s'ho, per tant, allà pots trobar moltes oportunitats i també pots trobar moltes oportunitats sent el complet oposat a una cosa.
Quan tu refutes frontalment una teoria, una tribu, una tendència, acaba sent això. De fet, el mateix llenguatge de Rubión-Reyes va sortir en resposta a l'immobilisme de Java i la gran cruada personal del DHH era contra Java. Per què? Perquè el llenguatge era molt estàtic, supertipat, un llenguatge compilat, farragós, lent, corporatiu, que no evolucionava mai, massa orientat a negoci i molt poca productivitat. Per aixecar un projecte, de vegades trigaves una setmana a muntar l'entorn
i que estigués tot ben configurat. I ells van fer Rubi per poder fer el que em diuen el One-One Framework, que és un framework amb el qual una persona pot fer tot, pot fer tota l'aplicació, des del provisionament, el backend, a base de dades, el front-end, etc. A més, el tutorial era... En una hora tens la teva primera aplicació senzilla i ja l'estàs fent, que era una aplicació de gestor de tasques, el gran tutorial de Rubis aquest.
En menys d'una hora ja tens aquesta aplicació feta. Això no podia ser mai amb Java. El seu moment era necessitar una persona que et configurés la base de dades amb ibernet, necessitaves una altra persona que sabies de spring, una altra persona que sabies d'estrats, una altra persona que et fes la macatació i configurar l'Eclipse o el NetPins era un martiri absolut.
Compilar-ho, segons quin projecte, si era molt otxo, hi havia projectes que trigaven minuts a compilar, sinó un quart d'hora per poder-los aixecar.
No era una bojeria. O també hi ha el tema del treball en remot, la gent que fa apologia del treball en remot generalment ha estat molt en contra del corporativisme, de la presencialitat, de les grans empreses que el que volen és fer el micromanagement aquests dels jefes que passen i tiren per sobre les palles a veure què estàs fent, contra la vigilància aquesta de dir que t'estan mirant la productivitat que fas, si hi ha oportunitats
en portar la contrària. Aleshores, tu pots trobar amb el tema aquest que em poso a ser, per exemple, en temes d'intel·ligència artificial, doncs vaig a posar-me en temes d'intel·ligència artificial a ser el que fa la newsletter d'intel·ligència artificial de torn, faig contingut, faig no sé què, dono xerrades i realment implemento coses, llanço un producte, o sigui gent que podria ser com ara mateix el Javi López, del qual ja vam parlar
fa un parell d'episodis, o la gent que està absolutament en contra de la intel·ligència artificial i el que fa és temes de ciberseguretat ètica, que pugui ajudar les empreses a veure com poden fer que els algoritmes siguin més inclusius, més ètics, assegurar-se que no a fer les teves dades amb l'scraping de les grans empreses que fan col·lecció de dades
per la intel·ligència artificial, etcètera, etcètera. Com protegir-nos d'això i conscienciar, fer una miqueta d'activisme, tens oportunitats als dos cantons. Aleshores, amb el tema dels llenguatges de programació passa exactament el mateix. Si tu ara, diguem, la punta de la llança està anant per intel·ligència artificial, tot autogenerat, cada cop més automatismes i una miqueta l'extensió del que va ser el moviment no-code en el seu moment, doncs també hi ha el moviment contrari
que és l'artesania. O sigui, jo, per exemple, no és que siguem així, estem reavaluant l'estratègia d'empresa, però fa un any va ser, no veiem el tema de Copilot, de GitHub, no creiem que això sigui una solució. Tra una solució per projectes de Team Aumentation en els que probablement et faci falta un programador extra, dos programadors extras, però que et facin una miqueta la tasca aquesta de bacari amb temps infinit que li dius tu.
Però no t'acaba de fer les coses bé, no pren les millors decisions, i realment augmenta les teves capacitats, però no et substitueix. I ara ho estem reavaluant perquè en un any ha millorat molt, i hem de veure si canviem la nostra postura.
Crec que és una cosa que ho fem relativament bé. Però li veig molt valor encara a ser la persona o l'empresa que fa el codi artesà, te'l fa manualment, te'l fa bé, pren les millors decisions, pots parlar-hi, i ens segueixen i ens seguiran contractant per això, per dir que està molt bé totes aquestes tendències, però volem algú que li posi amor al codi, que és una de les coses que crec que fem millor i que amb una màquina no podràs fer.
És una estratègia corpacista. A cinc anys vista no la podem fer, a deu anys vista tampoc. Però sempre hi haurà aquesta gent artesana que el que vol és no, no, jo vull que ho faci així. Igual que hi haurà gent que encara vol que li programis les coses en JavaScript, vanilla, i que no faci servir cap tipus de framework perquè els frameworks canvien molt i són molt volats i els programadors costen molt de trobar.
Jo vull que ho facis tot, doncs com fa el Peter Levels, el de Nomad List, que ho fa tot. JavaScript, vanilla, cap tipus de framework. Hi ha molt de valor en fer això. I segurament si fas això i saps fer-ho bé, tens unes oportunitats de negoci molt i molt ben pagades. Tu veus esperança al final del túnel.
Encara pels joves programadors que volen començar una carrera en el sector, malgrat que estigui molt més trillat que fa cinc, sis anys, tu veus que començant a aprendre des de zero, hi ha oportunitat avui, per exemple, de fer un canvi de carrera com aquells de de minero a programador. Sí, encara es donen.
Nosaltres n'estem veient. Un dels nostres últims fitxatges era Cuiné, un dels fundadors de la cadena Chivuos, que ha entrat com a programador junior amb nosaltres i realment ho està fent molt bé. Realment és molt bon programador i ha començat a programar amb 35 anys o 36 o 37. No me'n recordo. Hi ha oportunitats, però són més l'excepció que la regla.
Duit això, com ho comentaves tu al principi, Airohack, jo me'n recordo que a la primera promoció hi havia un noi que nosaltres vam veure ja la primera setmana i vam dir que aquest noi l'havíem de fitxar. Nosaltres començàvem l'empresa i vam veure el Ricard Soler, potser te'n recordes. I vam dir, hòstia, l'hem de fitxar. El Xavi, el nostre CTO, a la segona setmana del curs va dir que hem de fitxar aquest noi perquè
nosaltres necessitàvem fitxar algú i va dir que l'hem de fitxar algú. I quan li vam anar a dir, crec que era la segona setmana encara o la tercera, no, ja és que ja m'he compromès en cinc. Ja m'han fitxat. Com pot ser que ja t'hagin fitxat? Vam anar a parlar amb altres empreses del sector, però és el típic. Parlàvem amb els professors allà i que donàvem classes i amb algun d'aquests estaven a mi ens comentant i va haver-hi un que ens va dir
que nosaltres realment fitxem cinc o deu de cop en aquests bootcamps. Anem a tots els bootcamps,
agafem cinc de cada bootcamp perquè sabem que dos funcionaran molt bé. Si n'hem fitxat deu, dos funcionaran molt bé, tindrem dos o tres de mediocres, gent que, bueno, sense aprendre ni glòria, però que ens van bé perquè necessitem també bulto i tres o quatre en sortiran molt malament i els farem fora, o es aguantaran un temps, però no passaran la prova, el que sigui, però ens és molt més barat fitxar de cop deu persones i provar-ho que perdre l'oportunitat de potser anar a ser massa
específics, anar buscant d'un a un perquè aleshores perdem aquestes oportunitats. És el que van dir certes empreses grans de Barcelona. Dit això, què passava? Això va generar l'efecte d'una inflació en el món dels programadors per la qual el que deies tu, qualsevol persona que tingués dos braços, dos cames i no es va veger mentre caminava, doncs acabava sent fitxat per alguna empresa. Per què? Perquè és que feien falta tants programadors que es fitxava qualsevol cosa que es movia.
I no era una realitat, era un altre efecte aquest de bombolla que aleshores quan ha
arrematat, doncs ara aquesta gent ja no tenen feina. Ara costa molt més, bueno, els costa molt més fitxar a la gent perquè els programadors ja mediocres, doncs tornen a estar en la situació o tornaran, jo crec que encara no hem arribat aquí, que els costa trobar feina, que ja no és tan senzill, que no és allò que deixo una feina i al cap d'un parell de dies tinc una millor amb el sou pujat, perquè hòstia, hi ha un altre startup que ha aixecat més pasta,
que va a pagar millors sous i passo de type form, passo de travel per global, de global a no sé què, i vaig saltant i de cop i volta en un any has fet quatre canvis de feina, has passat, o sigui, la teva primera feina era 32 mil o 35 mil com a entry level en alguna d'aquestes i en un any estàs cobrant 60, inclús potser hi ha ets senior perquè portes un any. Sí, coses completament descaballades com aquesta n'hem vist un tou i aleshores eren coses completament
artificials inflacionades pel mercat. Per tant, resum, jo crec que sí, però sabent que ja no és l'oportunitat de l'època de cercar de l'or, és a dir, no tothom sortirà amb feina i torna a ser una miqueta més meritocràtic. I per a nosaltres dos què hem de fer nosaltres? Ens hi fotem més o no? Ens hem de programar més o no tu i jo, Àlex? Jo estic programant una miqueta, perquè tinc molt poc temps, però amb algunes coses sí que estic veient l'efecte aquest de fer servir
les eines d'antial·licència artificial per ajudar-me a programar. Com Raycast o inclús, per fer-me aquests side projects que mai acabava llançant perquè no sabia fer-los bé, doncs ara és veritat que amb això estic amplificant la meva productivitat. Tot i així no em donen més temps. Si funciona la primera bé, si no funciona la primera, pot ser que es quedi allò
atascat durant una setmana. Va bé, o sigui, tu en el teu cas com a persona de producte i persona tecnològica que més saps programar i saps llançar projectes i sé que ajudes altra gent a fer-los, et va molt bé, saps programar, et dona un afegit. A mi em dona un afegit que venc millor com a fer orientat a ventes perquè entenc la tecnologia, que d'altra banda m'he quedat desfasat una miqueta amb els anys. Amb 10 anys no estic tan a prop de la tecnologia
com abans. M'hi estic ficant més últimament gràcies a aquestes eines perquè al final he de tenir converses informades amb la gent, aquí els he de vendre els projectes. I també per això, perquè si vull llançar coses, fer-me meus scripts o plugins de Raycast, em va bé programar una miqueta entendre perquè sobretot és més que res quan no funciona el codi que et proposa ChatxPretty. Clarament, és que aquí falta això, aquest paràmetre no està arribant informat.
Tens les eines. La carrera de programació, jo sempre ho dic, no t'ajuda, t'ensenya a aprendre a programar. No t'ensenya a programar. Sí, sí, com a efecte derivat, però jo me'n recordo que a la carrera vaig aprendre C, C++, Java, PHP, JavaScript i em sona que algun altre... Alguna altra llenguatge, recordo que he fet algun llenguatge imperatiu, SQL, on realment feies molts llenguatges de programació d'una altra base. Unity també crec que va... No, C sharp,
per temes de gràfics. I que recordo que he fet molts llenguatges de programació i el fet d'haver-ne fet tants, després quan m'he volgut posar a fer coses de Ruby m'ha costat relativament poc. Quan m'he posat a fer alguns scripts de Python, em defenso, saps? Si fa uns anys em vaig posar a fer Crystal o Elixir per provar-los, bueno, saps? Tens les eines, és com els idiomes. El fet de parlar-ne més d'un et costa molt menys aprendre els altres
i empatitzar. Per tant, jo crec que sí. Tu i jo hauríem de seguir a prop de la tecnologia perquè és un dels valors que portem als projectes on estem involucrats. Jo és que he envellit, Àlex, he envellit molt i em noto que em faig gran cada vegada més i em costa cada vegada més. No sé per què, jo penso que, a veure, on sigui una persona tècnica, evidentment
ha d'estar pràcticament obligada, perquè al final és la seva feina, no? Però em dono compte que cada vegada no és que em costi més posar-m'hi, és que saps aquest efecte que comences a fer una cosa, la deixes i després per tornar-t'hi a posar o has de revisar un altre cop el que has fet perquè ja no te'n recordes, blablabla. Aquest efecte es magnifica cada vegada més, el temps que ha de passar perquè em passa això es fa més petit
i la corba de reaprenentatge es fa més gran. No sé, jo crec que post-COVID jo he envellit molt en tots els aspectes, com mentalment, físicament i d'actitud. Però quan dic mentalment no vull dir que sigui més lent, vull dir que ja jugo la vida com en un paper més segur. Per mi és més important seguir jugant que treure l'alfa a la vida, saps? Collons, Marc, quin discurs més cínic i més apocalíptic acabes de fer. Per què?
No, no, a veure, sembla més dit ient que... Poca il·lusió per la vida, eh? Jo soc una persona completament pessimista, però Déu n'hi do. No, al contrari, molta il·lusió per la vida. El que fa és que vull seguir disfrutant-la, el que fa és que veig que disfrutant-la com la disfrutava quan tenia 20 anys corre un risc existencial de parar de jugar. Jo el que
no vull parar de jugar. Jo vull seguir jugant. Per seguir jugant crec que he de jugar d'una manera més segura, perquè ja no tenim 20 anys, Àlex, això ho hem d'acceptar.
Exacte. No, no, això està clar. Si et sembla acabo també amb la part de llenguatges que no recomano, perquè és una part que m'ha quedat pendent aquí, crec que ja he fet força consideracions a les coses que sí, els tres llenguatges que recomano a l'agència, si vol començar a programar, hi ha un que poso amb un asterisc, que és PHP. Es diu és un llenguatge que personalment ho diu, el trobo molt lleig, el trobo molt brut,
però és veritat que he reavaluat molt poc aquesta tecnologia amb els anys. Pot ser que avui en dia hagi canviat i evidentment molts grans projectes d'internet estan muntats sobre això, però això, WordPress, que tot i que és una cosa més aviat nociva per la societat, té entre un quart i un terç de les pàgines d'internet estan muntades en WordPress, és un llenguatge de programació que és molt sòlid i que és molt productiu
i que té les seves avantatges. Jo el posaria a un asterisc de dir, bueno, no estic completament informat, no m'he volgut mai informar, és d'aquelles coses que no vull fer, és com l'heroïna, la típica droga que no vols provar perquè saps que anirà malament. No la vull provar i realment prefereixo invertir en altres coses. També sàpigues on et fiques si vas a ficar-te en WordPress, tot i que l'Aravel, que és una còpia de
Rubion Rails, diuen que està molt millor. Generalment, el que dèiem, WordPress té aquesta aura de projectes quick and dirty i jo quan he de veure projectes que estan fets en, perdona, WordPress, eh, PHP, veure projectes que estan en PHP, perquè faig auditories, perquè inverteixo en empreses i miro el codi, no sé què, hòstia puta, realment és horrible en aquest sentit i bueno, has de tenir el cervell muntat d'una
altra manera. Però té el seu mercat i completament podria ser un llenguatge que si l'aprens
avui en dia tens moltíssim negoci, tens moltes oportunitats. Un altre llenguatge que potser és més impopular el que vaig a dir ara és, o el llenguatge, és un parell de coses que ens afecten directament a nosaltres, per exemple, que és que Ruby per frontend ja no el faria servir, però això és una opinió que li hem enllevat al meu soci i amic el Xavi, que diu que no té sentit fer servir a Ruby com a aplicació full stack, és a dir, avui en dia, ja fer servir Ruby més a l'aproa, ja faig un backend,
un API i consumeixo aquesta API des del llenguatge frontend, que seria JavaScript i TypeScript amb el teu color que més t'agradi amb React, amb Angular, amb View, etc. Però que tal com ha orientat el frontend de Ruby, ell diu que no té molt de sentit, aleshores, tot i que hagi sortit coses com Turbo i tal, a nosaltres no ens ajuda gens.
L'altra, que és polèmic, és Node.js. Per mi i per nosaltres, que portem molts anys ara fent Node.js, i sé que no caurà molt bé aquesta opinió, considerem que és com
el PHP del JavaScript. O sigui, costa molt i molt trobar programadors bons, n'hi ha moltíssims, però generalment el llistó de qualitat és molt baix, perquè hi ha hagut molta fragmentació durant els anys, hi ha hagut molt poca documentació, molts pocs clars casos de projectes enormes que hagin anat bé i que s'hagin documentat i per tant no hi ha bones pràctiques. I ha estat tan fragmentat, i tothom el sap fer, però tothom el fa de manera porca, perquè ens entenguem, que hòstia, ha quedat...
Per nosaltres és com un llenguatge que veus que les coses s'acaben fent molt malament, molt fàcil. És molt fàcil corrompre-lo. Un projecte, tu entres i ho fiques a la persona que t'ha equivocat, aquell projecte se'n va a l'horris fàcilment. Aquí entraríem potser en els que sí que sí, que no recomano absolutament, que són, per exemple, hi ha altres coses que són o més ninxol o molt més corporate o que són per
una tipologia de projectes que són poc atractius potser per gent jove. El que deies tu, llenguatge, és que ha sigut molt, molt antic, tipus Cobol, però jo no aniria tan lluny, sinó que aniria tipus Java, Java,.NET, coses d'aquestes que són ja molt més corporatives, que dius està molt bé si tu pots dedicar-te a la teva vida a treballar a dintre els bancs, asseguradores o grans consultores. Fora d'això no hi trobaràs vida. Per tant, pensa tu,
et donaran coses molt bones, treballar amb aquests llengües i es paguen molt bé. Pot ser que es paguin inclús millor que els que has mentat anteriorment, però tindràs una vida bastant més miserable. Si el que estàs buscant és fer coses no tant d'impacte, sinó de satisfacció personal i creixement. Per què? Perquè al final entres en projectes megatoctus, megacorporatius que no es mouen mai i el que vas fent és només arreglar books a un cantó
o a un altre, agafar dades, pujar-les, agafar dades i baixar-les. Et dedicaràs a ser una una formiga en un gran esquema de programació, projectes que hi ha 50 o 100 persones
treballant allà, seràs un número més. Per tant, considereu. Podríem parlar de més altres llenguatges més ninxuls, que si hi ha Closure, Elixir i tot això, però és que tenen tan poca importància que en els temps d'abonança anava bé perquè sabies que podies fitxar per una empresa com Job and Talent, perquè feien servir Elixir, si no recordo malament, o alguna
altra empresa de Barcelona. Però amb els anys molts d'aquests projectes s'han tornat al llenguatge, és una miqueta més estàndard, com seria això, com seria JavaScript, Ruby, Python, etc. I potser ara ja no són els millors moments per començar aquest tipus de llenguatges, a menys que o et dediquis molt a l'open source o vulguis fer el teu propi projecte i dedicar-te amb cos i ànima a fer créixer una comunitat que ho necessita i que estaria bé que
algú s'hi dediqués perquè s'ha de fer créixer i s'ha de presentar alternatives a l'estatus quo de la programació. Doncs nen, Déu-n'hi-do per la tornada. Episodi més llarg de la història. No va ser l'episodi de l'Apple, el més llarg, però bé, Déu-n'hi-do, sí, ha quedat llargat aquest. Ah, és veritat, però aquell era especial, aquest considerem-lo no especial. I encara tenim pendent fer un de tres hores, que això m'ho deus. Jo vull fer un de tres hores un dia.
Això, mentre em deixin anar a pixar, tio, estem dins. Farem la pausa del vermut, ens posarem aquí unes escopines i unes olivetes i apa. Continuem, fem una mitja part com als partits de futbol o com als concerts, saps? I, si no, si fos un cinc públic, podíem fer un bis i que la gent ens demanés allò d'una més, no? I de què parlarem, l'episodi de tres hores? Podríem parlar de moltes coses. Podria ser un episodi com de Rajah, podria ser un episodi d'Apple, però jo crec...
Mira, et treu una idea que potser podria funcionar molt bé. Però, si no, podria ser un episodi que va ser molt bo al My First Million fa poc. Que era fer un Jo mai mai, però més que un Jo mai mai de Jo mai mai he fet, sinó jo mai mai tornaré a fer tal cosa. I va estar molt bé. Ells ho enfocaven a ventes d'empresa. Evidentment, tu sí que has venut a una empresa, jo no, però sí que podríem tornar a fer un Jo mai mai tornaré a fer errors i cagades.
Perquè, hòstia, tinc molts, molts acumulats i molts bons, i a més, cada setmana en faig més. Per tant, aquí t'ho deixo.