Ara sí, no? Estem en antena? Sí, en antena. I el meu quicktime treu foc, nen. No t'oblidis. Doncs vinga a trolejar-te l'episodi, i ara t'explico el perquè. Primer faig un petit preàmbul. Avui havíem de parlar de l'empresa de Mark Cuban, però què passa? Hem prorrogat aquest episodi ja un parell de setmanes. Pràcticament se m'ha oblidat tot el que volia dir. I després vaig tenir... Saps la típica epifania que tens?
Quan o estàs caminant durant molta estona sol, o estàs a la dutxa, o has begut una mica, doncs alguna d'aquestes tres, no recordo quina, va ser la de... Tio, ens estem convertint... Portem massa episodis d'actualitat, i trobo a faltar una mica l'essència dels primers episodis de Foc a Terra. Saps? Els de com treballes tu, com treballo jo, com pensa l'un, com pensa l'altre,
és un tema molt concret, no? I vaig tenir un que vaig dir, hòstia, és que a mi m'afecta molt, tio, i vull saber la teva opinió d'aquest tema i que tu comportes això, que és el tema de les idees de negoci. Saps? Quan algú et ve i et diu, Tio, tinc una idea de negoci, o a tu mateix s'ha tancat, perquè segur que tu, cada dos per tres, amb la mena inquieta que tens, cabron, m'imagino que ets com jo, i que cada setmana trobes una o dues coses que dius, hòstia, això no existeix, i m'ho podria fer jo.
O això existeix i és molt car, jo ho faria, m'ho programo jo en 15 dies i ho tinc. O això està molt mal fet i ho podria fer molt més simple, no? Totes aquestes idees, o jo què sé, tio, he tingut moltes idees últimament, un festival de metal, un e-commerce de salses picants, no ho sé, certes aplicacions per Raycast, plugins per les aplicacions que utilitzo. I d'això, tu què en fas?
És a dir, aquest episodi hauria de ser un pre-site projects, l'episodi aquell de site projects, de com gestionar el site projects, no, no, no, no. Com gestiones els embryons d'allò que pot arribar a ser un site project? Hòstia, nano, vas caminar begut a la dutxa, deu-n'hi-do, eh? La meva dutxa no és tan gran per fer això. No, no, però jo et dic, no sé quan em va venir aquesta epifania, saps?
Porto dies donant-li voltes a això de dir, massa actualitat, massa Elon Musk, massa merda, tornar a fer algun episodi d'aquests dels del principi. Doncs t'anava a dir una cosa, eh? I fixa't, eh?
No és que et vulgui jo hackejar l'episodi, perquè no te'l hackejaré pas, perquè contestaré la teva pregunta, com sempre faig, però abans et diré, hòstia, li has de dir a Àlex que t'està començant a agradar aquesta idea de no preparar-te les coses, perquè el tema de Mark Cuban, hòstia, és que, mira, jo et diré algo, eh? Me l'he mirat per dreta i per esquerra, me l'he llegit bastant, me l'he preparat bastant, però és que no li acabo de veure el què.
I és una cosa que crec que ja m'he preparat dues vegades, lleugerament, eh? Però és com... saps el mític examen que et fa molta mandra i que de cop el profe està malalt? Sí, sí. I dius, joder, ara em fa més mandra, perquè sé què he de tornar a fer d'aquí una setmana, no? Exacte. No tornar a fer. Me l'hauré de tornar a preparar, perquè per haver-me-l he preparat, has de tornar a fer l'estudiada final.
Exacte, tio. Doncs aquest episodi de Mark Cuban ja és com... Hòstia, aquest examen, tu, que sembla que volgui arribar, però mai arriba, tu, i sempre el tens allà pendent, i tinc allà com la llisteta pendent... Tinc els medicaments del Mark Cuban, i dic, hòstia, tu, quina mandra, tu, quina mandra... Clar, l'altre dia el vaig voler impreparar una mica, i tio, em vaig adonar que això, nen...
Clar, jo pensava, hòstia, l'Àlex et treu notícies d'actualitat, i clar, com que jo tampoc l'actualitat no la porto gaire al dia, doncs penso, bueno, això serà d'abans d'ahir. Que collons, aquest tio ballant això al gener del 2022, tio, si fot tres èpoques glaciars que ballen això. Home, 2022 no, tio, 2022 fot un any, no fotem... De fet, jo no sabia ni quan ho havia llançat, però bueno, ja en parlem d'això un altre dia.
Va, t'he contestat una pregunta, perquè tinc curiositat de saber, segur que tens un Apple Notes amb totes les idees. La tinc, sí, la tinc. Sí, sí, sí, la tinc, no t'ho negaré, i ho vaig apuntant tot allà, i les vaig desgranant, i quan es graduen, és a dir, al moment que creixen una mica, ja es devenen la seva pròpia nota. És a dir, primer és una nota embrionària, que per cert té un emoji d'un pollito amb un ou, i llavors quan es gradua ja és com... ja es deve la seva pròpia nota.
Què pots dir es gradua? Què ha de passar per graduar-se? Tenir més de deu línies de... o què? Sí, és a dir que quan... saps què passa? Em molesta molt les notes molt llargues, m'agrada molt atomitzar-les, i llavors al moment que veig que... clar, cada projecte aquest és un subtítol. Si fas Shift-Commando-H és un heading, però si fas Shift-Commando-J hi ha poca gent que ho sap. És com un subtítol més petit, llavors en pots ficar més.
Està molt bé, recomano Apple Notes, perquè és com el pitjor producte que recomanaria. Va, està bé. Sí, sí, és una bona manera de dir-ho. Et diré una cosa, eh? És allò que dius, hosti, m'agrada que em facis aquesta pregunta, perquè si vols, en primícia, en directe, et puc donar com al side project que estic treballant ara mateix i em diràs, hosti, quin tipus de coses se t'ocorreixen, tal. Saps que ara mateix en tinc un que està molt calent en les meves mans?
Però et vas mencionar, no ja, fa un temps o no? O estic equivocat? Vas deixar caure... Ah, a veure si me'n recordo, tio, ara no hi caic, però no, no. Recorda-m'ho, que ara no... T'ho vaig deixar caure però no et vaig dir el que era. M'has preguntat com ho avalues, com determines que pot ser un èxit... No has fet moltes preguntes, no, d'aquestes, i com que el tinc molt calentet aquest, si vols, te'l puc desgranar una mica. Vinga, endavant. Incuriositat.
Àlex, crec que hi ha una gran oportunitat de muntar un negoci de pollastres a l'as al meu barri. A veure, mira, fem una cosa per explicar-me la idea. Explica'm el procés des que se't va acudir, com se't va acudir, quines circumstàncies, on eres, quin moment de la vida... No anava a dir quantes birres portaves a sobre, perquè tu no veus alcohol, però com va passar això a ser una nota, com ha evolucionat de nota a graduar-se i quin ha estat el procés lògic i temporal de tot això.
Vale. Fixa't, què és el que passa. Jo tinc un veí que la seva dona acaba de tenir un fill. Bueno, ell també, eh, són pares. Clar. Tal i com ho dius... Tècnicament el té ella només, saps? Exacte. Ell d'alguna forma no l'ha sofert. És a dir, l'ha tingut ella, però sí, però és dels dos, eh, vull dir que no... És inexplicable, no? Divorça de vista. O no, o matrimoni molt ben avingut, no ho sé. Sí, exacte.
T'imagines que et cases amb una noia i et diu, ara vull ser mare, i li dius, molt bé, doncs siga-ho amb un altre i seguirem junts. No et fot. Seria estrany. Crec que no s'ha donat. Jo estic segur que s'ha donat. Explica-me el procés, que tinc curiositat. Mira, jo crec que ell va passar massa estona a casa... Són veïns, eh, vull dir són pràcticament paret en paret. I va passar massa estona a casa i, clar, va tenir molt temps de pensar, no?
És el que tu dius, moltes birres, molt caminar i molta dutxa, no? Això li va portar a generar una bona idea. Jo és una cosa que ja havia pensat fer molt temps. I ell m'ho va validar. Em va venir i em va dir, què està passant aquí? Llavors, em diu, hòstia, la zona on estem, hi ha una falta de polleries acollonant, és a dir, de pollos a hores, no n'hi ha. El fet que estigui a prop ens dona molta facilitat per manegar les operacions del negoci.
A sobre, l'àrea on vivim ens té una alta densitat i un poder adquisitiu, diguem-ne, pas tan acceptable. I escolta, el perfil demogràfic, no és que sigui de la classe més altíssima, però és gent de data avançada i, per lo general, tu vols servir clients de data avançada perquè aquests tenen molla. Sí, toca amb pena llarga, sí. Clar, clar, al final hi ha molta gent que em diu, no, és que el meu producte va targatejat a gent de classe social. No, no, no, i pensava, tu vols gent sèniors, bàsicament.
És a dir, tu vols gent que tinguis calés. A mi, un xaval de 15 anys de classe alta, toca un peu, perquè aquest paio és que no té un clau, t'agrada o no. La pasta denana els seus pares. Clar, dius, hòstia, doncs pot ser una bona oportunitat. Llavors, comences a rascar i dius, a veure, per què això és un bon negoci? Fas quatre trucadetes i el primer que veus és que, nen, el tema dels pollos a l'as té uns marges operatius que et salten les llàgrimes.
O sigui, riu-te tu d'un e-commerce digital, B2B, polles amb vinagre. Nen, pollos a l'as, eh? Àlex, el cost d'un pollastre, més o menys, està als dos euros al quilo. Tu pots vendre aquest pollastre, literalment, un pollastre a l'as pesa entre 1.9 i 2.1 quilos i el pots vendre literalment per 6. Amb l'únic valor que has agregat, que ha sigut que l'has clavat amb una llança i l'has començat a donar voltes en un forn. A part d'aquí, la quantitat de valor que tu li afegeixes és relativament senzill.
Només pel fet de fer-lo a l'as, pots multiplicar per tres el seu preu, cosa que és una burrada. O sigui, el ràtio de valor barra labor és elevadíssim. Però no només això, sinó que hi ha un concepte de la pollaria a l'as que a mi em reflipa, que és el tema dels add-ons. És a dir, tu vas allà i li compres... És com les putes fundes dels iPhones, saps? És a dir, el marge no és tant a l'iPhone. L'iPhone és un producte superchungo de fer.
Tio, el que és fàcil de fotre és començar a extruir fundes de silicona amb el logo d'Apple a 60 pavos. A veure, per favor, però on s'ha vist això? Sí, sí, és la burjoria. Aquest producte té que tenir un marge del 90%, però, clar, tu penses, hostia, un iPhone té un marge de la hostia. Sí, sí, sí, sí, però té uns costos fixes que a tu no els vols. És a dir, recerca, desenvolupament, disseny... És una puta borrada. Però en canvi, una funda, nen, és un mollo.
Comences a extruir com un animal, fots allà la premsa amb quatre xiros i no has de pensar res macos. És la hostia. Però bueno, és igual, d'acord? Llavors veus això a nivell de perquè és un molt bon negoci. Dius, molt bé, anem molt bé, això és un molt bon negoci, però ara comences a fer cross-selling d'escalivada, patates, i és escandalós. I encara no he obert el meló de l'online, encara no l'he ni tocat.
Però llavors ja comences a mirar, a rascar-se una mica més i dius, a qui collons ho està fotent això? I dius, hostia, la competència generalment és tot vella escola, és a dir, nen, espais pocs cuidats, sense mimo, que sembla que foti una desgana, macho. Sembla que ha generat el negoci i els molesti. Però això és una xorreria. Sí, no s'han netejat des dels anys 80, les xorreries, generalment. No, és un drama, Àlex, és un drama.
O sigui, a mi em toca una xorreria, jo crec que a dia d'avui et toca una xorreria, et toca la loteria. Tu, perquè és que el que fas, bueno, és que només que pintis aquella espècie de carro itinerant que tens, ja tens molt guanyat, eh? Perquè allò no ho van pintar des de l'any 36. O sigui, és brutal, no? Però després, tios, són negocis que no s'han actualitzat, no s'han digitalitzat, li posen superpoca atenció al producte. És increïble, tio, és increïble.
O sigui, tonteries com que els models de recollida, encara que tu hagis demanat i l'hagis reservat a una hora, t'hagis de ficar la mateixa cua, hòstia, per favor, és de queixa ciutadana, és per anar a la senyora Colau i dir-li, senyora Colau, per favor, arregli el sistema de turnos de les polleries, eh? Però, o sigui, això és una idea.
Llavors, a partir d'aquí, dius, bueno, crec que hi ha un espai interessant per crear alguna mica més modernet que doni un apíling entre el mig del turris i el pàrquing pizza per pollos i començar a vendre algo així, no? I dius, bueno, explorem-ho, comencem a baixar números, anem a veure si realment hi ha oportunitats. Llavors, no ho sé, aquesta és una mica la idea. Vale, però jo tinc una sèrie de preguntes aquí, val? O sigui, he anat anotant.
A veure, no m'has contestat el procés, és a dir, quan va aparèixer la idea? O sigui, a qui fas aquestes trucades? Perquè tu i jo som en el món de tecnologia del SAS. Vale que el teu pare es diria el sector de la carn. Aleshores, no sé si li has preguntat a ell o no, però a qui li has fet aquestes trucades? I el que deia, no? El procés de la nota. O sigui, com va evolucionar la nota? I com va gestionar això i com vas prioritzar aquesta nota o aquesta idea versus totes les altres?
Perquè imagino que deus tenir una 10 a la vegada i com ha flotat aquesta la superfície. Vale. Primer et contesto el tema de les trucades. El tema de les trucades, el meu pare no ha tingut res a veure amb això. El sistema és molt més senzill. Jo volia saber quan costava un polló. Llavors, el que vaig fer va ser, bueno, els dissabtes els meus pares van a comprar.
Llavors, jo, tan bon fill que soc, els vaig acompanyar com molts dissabtes, perquè llavors ells em conviden a dinar, a dinar, a esmorzar a la povilla o a les mantequeries, que és una autèntica meravella, llavors anem a comprar junts. Mentre ells estaven a la peixeteria comprant peix, jo vaig anar a totes les pollaries i els vaig preguntar, escolteu, guapos, on compreu el polló? Vaig fer una mica de mixeo i ja està.
Jo vaig dir, no, un amic meu vol muntar una pollaria i tal, no sé què, i tinc curiositat per veure on compreu els pollars. I vaig veure que la majoria tenien el mateix proveïdor, un tal Torrent. Llavors vaig agafar i li vaig fer un truc al Torrent i li vaig preguntar a la Torrent, no, quan vens el polló, nen? I llavors em va estar explicant. I jo vaig dir que tampoc, que són fades comptades. La nota, aleshores. Quan et va aparèixer la idea, com la fiques aquí? Com no t'oblides de les idees?
Perquè també és un procés, no? El de, hòstia, he tingut una idea molt bona, se m'oblida de ficar-la allà i se'm torna a ocórrer al cap de 6 mesos. Clar, és a dir, aquesta crec que va pujar cap a dalt per dos motius. És a dir, ara, no va pujar físicament a dalt, però el que li va passar és que se'n va anar amunt a la llista, bàsicament perquè, què és el que passava?
Que tenia pressió social, perquè el meu amic veí m'estava apretant per fer-ho, i la segona és que la majoria de coses que hi ha són coses que m'agradarien fer, però que són un negoci de merda. És a dir, que és difícil veure el retorn de les aquestes coses, perquè se m'ocorren coses que jo seria usuari. I això ja, d'entrada, quan jo soc un usuari, és que és un red flag de la hòstia. Perquè jo soc un tio molt raro, Àlex. El tracat dels marcs és molt dolent. Per tant, què has de buscar generalment?
Hosti, tu. Doncs per mi un pròxim de bon negoci sempre és, a veure, nois. Això ho estem fent ja o no? És a dir, existeix el patró de comportament de comprar pollastres al diumenge? Nen, és l'esport nacional. Sí, perfecte. Doncs això és un bon negoci. Si comences a pensar que si vols una aplicació o un... Com una don de rei que has de no sé què tal, usuaris. Tres, nen. En tot el món. Malament. No és un bon negoci. Exacte. A mi cada cop em convencen més les coses com old school.
I mira, perquè va sortir el tema de la pollaria amb ell, però a mi l'altre que em sembla de manual és la geladeria. El que passa és que aquesta és un pèl més complicada pel tema de la cadena de fred. Aquest és un pèl més complex. Però aquest també em sembla... Clar. ...negoci històric. Però és igual, d'aquest en podem parlar un altre dia. Però va pujar per això. Primer, perquè era un bon negoci i segon, perquè tenia pressió social del meu company.
Val. Però aleshores, com li dediques temps a una cosa que encara no és un side project? Si ja costa dedicar-li temps al side project, a una cosa que és encara tan incipient que és una idea, com gestiones aquesta part? I com... No sé, suposo que de manera orgànica, i això ja és més com em passa a mi, i no pas...
Ja estic contestant la meva part de l'episodi, però la teva és de manera orgànica, acaba passant això, o tu tens pensat de dir, mira, totes les idees que tinc aquí cada setmana li dedicaré una hora a cada una d'aquestes idees. Si passen a ser una nota en si, aleshores seran dues hores o cinc a la setmana, com va tot aquest procés? Si potser no ho tens tan estructurat i et tinc superidealitzat amb aquest tema. Vaig a fer caure un mita, endavant. Però caurà estrepitosament. Aquí va.
Aquesta és l'última evolució, està com en el release del Canary de Chrome. Sí. Hòstia, tu, quina merda que entenguis aquesta analogia, fill. Això vol dir que estem molt malament. És el Canary Build del Marc. Atenció. Jo abans era exactament el que has descrit, d'acord? El mita va existir. Però ja no existeix això. Per què? Per dos motius. Va haver-hi una cosa que em va canviar. Un cop estava gravant amb el meu amic Ramon, estàvem gravant-se frets. No, crec que no estàvem gravant-se frets.
Estàvem parlant, simplement. I em va soltar una anècdota. Que potser t'he compartit alguna vegada, no ho sé. Però em va dir, mira, m'estaves explicant que el seu pare tenia una autoscola i estava buscant un bacari. I tenia una pila de dos pams de currículums. A sobre de la taula. I en lloc de mirar-se'ls, em va agafar la meitat i els va tirar la basura. I el Ramon li va dir, papa, li va dir, qui fots? Li va dir, tio, que són els currículums dels candidats.
I el pare del Ramon el va mirar i li va dir, fill, li va dir, jo busco un tio amb sort. Llavors, cada vegada més... És brasilapidària, aquesta, eh? És molt bona, aquesta anècdota. Me l'imagino com un tio que sap molt de la vida. I també va una mica sobrat, també se la diu. Però entenc la lògica. Pensava que seria del pal dir, mira, sé que per cost d'oportunitat, si els miro tots, no els miraré tan bé com mirant una meitat.
Per tant, assumeixo aquest risc, tiro la meitat i aquesta meitat me la miro bé. No, allò va fer per sort. Aquest raonament tan racional que menciones és el que et faria un perdedor de McKinsey. Però aquest és un tio que s'ha passat el joc ja. És un tio que mira el paio de McKinsey i pensa, tio, és que xato... És que... Exacte, vaya pringat. És un tio que... És això, Àlex, tio, que s'ha passat el joc, i li ha vist les vergonyes a la vida. Llavors, on vaig? Això em va portar...
No sé per què, però a l'època estava llegint també bastant de Nassim Taleb i té com aquesta idea de totes les coses que no passen i tota aquesta correnta oísta... Que, hòstia, que un cop ho llegeixes et deixa com una mica tocat, que va una mica de la mà de la inacció, de no fer res i deixar que les coses passin, simplement, i a l'efecte que té això sobre el teu outcome.
Perquè tu et penses com que les teves accions tenen un impacte brutal en el món, perquè, òbviament, la teva única lenta visió sobre el planeta són la teva merda d'ulls que miren endavant i amb un angle de 90 graus, però és tot el que tens. És una visió molt limitada del món. Si comences a esclar aquestes corrents del filòsof Pare del Ramon, amb una mica aquestes coses que no passen de Nassim Taleb i tot aquest correnta oísta, hi ha algun llibre de llenguats molt bo d'això,
que es diu... Me'l vaig dir amb castellà, per cert, es diu, senzillament, que sí, estan bastant bé, hi ha un globus a la portada, és molt bon. Si comences a llegir totes aquestes coses, fots dos més dos i aquesta és la versió evolucionada del Marc, és el de dir no, és que el Marc ja ha deixat de... Està superpendent les coses, apuntar-s'ho tot, tal... Tio, Àlex, deixa-ho fer. I crec que les coses, a poc a poc, si les deixes fer, si tenen inèrcia, per allà mateix es fan soles.
Atenció, és molt polèmica. Sí, no. És a dir, home, m'agrada aquesta evolució, perquè des que et conec has canviat molt com a persona i és veritat que ara et veig molt més lent que abans. Sí, no, és a dir, una cosa que compartim tu i jo és que som completionists, no? Completionist, joder, és que no sé ni com dir-ho, saps? Veiem un puzzle i l'hem d'acabar. O sigui, si hi ha la possibilitat d'un videojoc de fer els logros, els hem de desbloquejar tots, aquest tipus de coses.
No pots deixar... Tens una llista de to-do de deu ítems, no pots deixar-ho, no pots deixar coses a mitges. No ho sé tu, però jo, com que viuré una pel·li, que no passa gaire sovint, no la puc deixar a mitges. I si no m'agrada, no la deixo de mirar. És un problema i s'ha de treballar, però bueno, tots tenim coses per treballar, no seria el... No vindria a descobrir que tinc coses a treballar jo, però què vull dir amb això?
Que, per exemple, és una cosa que no porto gens bé és aquesta, és a dir, deixar que les idees morin, és a dir, si jo m'he apuntat... Jo tinc la meva llista d'idees de... Bé, en realitat és una... Jo ho apunto al to-do, a la meva eina de to-do, no en una Apple Notes, però bueno, també és veritat, que tinc una relació bastant complicada entre Apple Notes i la eina de to-do, no se sap mai quan una cosa va a una o a l'altra.
Però és veritat que segueixo acumulant molt, com amb una mena de síndrome de diògenes de les idees, i no les elimino mai. És a dir, saps aquella idea que vas tenir fa 15 anys? No, no, tio, jo tinc aquella càrrega mental...
Potser m'he oblidat d'ella, però quan torno a veure la nota, em ve i dic, hòstia, ara és un bon moment per fer-la, probablement no ho és, probablement ja ha passat, i a menys que ja això ja no es pugui fer pel que sigui, perquè ja és o il·legal o ja no... Jo què sé, saps aquestes coses que ja no pots fer pel moment de la vida en què estàs? Aleshores em veig forçat a eliminar-ho i em fa molt mal. Em fa molt mal perquè...
Doncs perquè, bueno, de la manera que funciona el meu cervell, que és eliminar una tasca és com admetre una derrota. Aleshores, d'alguna manera, jo no hi trobo a fer-la, a menys que sigui molt estúpid fer-la. Jo aquesta part la porto molt malament, la de idees que ja potser no tenen molt de sentit, trobo que s'han d'intentar, perquè em costa molt admetre la derrota. Tu fas neteja cada x temps d'aquesta llista d'idees o no? Crec que vaig mencionar una vegada... Perdó. No et moris, tio. Disculpa.
Si et moris no passa res perquè no em tocarà explicar el meu. Podries morir i no passaria res. Correcte, ningú s'hi donaria compte. Perquè ara has de fer el sermó final i llavors ningú s'hauria...
Exacte. El poble aquell de Beduinos, que ara no recordo qui em va corregir, que tiraven el poble al terra i el construïen expressament i el construïen cada x anys uns quilòmetres més enllà i era per recordar les noves generacions, com es feien les coses i com molt complicat que era iniciar la vida des de zero. Això sortia en un llibre que ara no recordo quin era. És igual, no és important. El tema... Ara m'he recordat. És que el fort és que aquesta anècdota ja l'havia dit a foc a terra.
I un noi de l'audiència que ara no recordo qui és i em matarà, em va escriure per dir-me que el llibre on es menciona això és aquest. I m'ho va recordar. I ara se m'ha tornat a oblidar per segona vegada. És acollonant, eh, tio, si la memòria és nula. Bueno, dir això, que els Beduinos aquests construïen el poble cada x temps. Posant-me les notes soc igual. Quan cambio de sistema de notes començo sempre des de zero. I canvies un cop l'any, em sembla, o cada dos, no?
Sí. Cada cop al meu cap s'eligira el circuit, el curto circuit, i diu que el que tinc ara és massa complex i el vol simplificar. Sí, sí, és veritat, recordo l'episodi. Jo crec que era el de parlar amb l'Ibernoot, fer l'outsourcing del servei. Crec que parlava aquí. Perquè jo parlava d'Obsidian, per exemple, i de com al final he tornat a Apple Notes i tot això. Exacte. T'explico jo una mica el meu procés.
M'ha anat bé, eh, per posar en context les coses que tenia, perquè és que dic, hostia, que és una cosa que no m'ha agradat en realitat, però que m'ha fet tornar una miqueta els principis de foc a terra. I tinc algunes idees més de l'episodi d'aquest tipus. Ho dic perquè, clar, jo soc una persona de generació d'idees, i aleshores el que se'm dona fonamentalment bé és liar a una altra persona per fer aquesta idea i fer-la realitat, perquè jo soc molt dolent portant a terme les idees.
I crec que soc molt bo trobant el partner adequat per fer l'empresa que he creat a MarsBased, Start Up Ren, o Matxer, amb dos dels meus meus amics, el grup de música que tinc ara, això a foc a terra amb tu, saps, altres iniciatives. Al final acabo fent les iniciatives, inclús que diguem que no és el meu pilar principal a nivell de negoci, o que són idees secundàries, acabo trobant algú altre. I jo m'associo, crec que és part del valor que aporto, el de trobar aquesta persona adequada.
No obstant, ara estic parlant dels side projects, però hi ha aquestes idees.
Aleshores, jo el problema fonamental que he tingut fins ara, durant tot aquest temps, és que segurament genero massa idees, després se m'obliden perquè en tot això d'aquests processos d'anar a caminar o a la dutxa o fotent-me birres, acabo tenint altres idees que acaben enterrant les anteriors, i que s'acaben enterrant en notes d'Apple o en una altra llista de tudor que no és la que toca, perquè en aquell moment no he apuntat on m'ha vingut, no m'han volgut oblidar d'això.
L'altre dia em vaig trobar que la gravadora de notes de veu de l'Apple i de l'iPhone, tinc com 3 o 4 notes de fa 4 anys, que estan allà, i vaig dir que això quan arribi a casa, ho escoltaré, no ho he escoltat mai, segueixen sent bastant vigents, el qual està bé, però és una bona màquina del temps, de vegades, per trobar-te autèntiques relíquies.
I tot això, jo el que acabo trobant és que tinc aquests autèntics cementaris d'idees que fins ara m'havien generat més frustració que res, perquè és que jo he llançat diverses coses, però les deixo bastant en la meitat.
1, perquè no he trobat potser la persona, o encara no he arribat al punt d'idea a trobar el valor que li podria portar una altra persona, perquè crec que les idees ara, diguem, tenen com una delta inicial en el qual només t'aporten valor a tu perquè has tingut la idea, però les altres persones potser no ho veuen encara, o potser hi ha massa feina per fer i l'esforç per ells és massa gran versus el retorn que potencialment poden tenir, i dius com que encara és pre-llançament,
pre-constitució d'empresa, pre-no sé què, doncs me les quedo per mi. Què passa? Que pel fet de quedar-me'ls per mi, probablement després no acabin arribant a ser una realitat. 1, si no he trobat la persona. 2, no he trobat les eines per gestionar-ho, no he trobat cap eina que em permeti fer un volcat del meu cervell i que em permeti veure en tot moment com estan aquestes idees.
Jo tinc un parell de portals por ahí que no mencionaré, ja sortiran en algun episodi algun dia, i que estan por ahí i pràcticament se m'havia oblidat que existeixen i estan allà. No sé, i tenen una conta de correu que no he mirat, tenen un formulari que no he mirat, perquè es van quedant el d'això i deies, però jo ho llenço i si això li interessa a algú, ja em contactaran. Però que després no li puc anar
fent seguiment a aquest tipus de coses. No acabo de trobar la puta eina per poder fer seguiment al Site Projects. I 3, suposo que també és el d'allò de dir, clar, ja amb prou feines tinc temps pel Site Projects, com per a sobre, dedicar-li a les idees. Aleshores potser em convindria estructurar-me una mica a fer aquest exercici que tu vas fer al principi, de dir, doncs ara sí que és veritat que tinc la llista d'idees,
després cada... M'agrada el tema de la graduació que dius tu perquè jo ho faig igual, després ja passa a ser una nota en si. Després el següent step per mi és el de ja passa a ser un projecte dintre del Things, que és la meva eina de to-do,
i després allà s'oblida completament. Per què? Perquè Things no és prou visual, no et permet traquejar progrés, i aleshores d'alguna manera em falta l'incentiu aquest de veure que estàs progressant i tenir, quan canvies de context, de veure, hòstia, això com està. Per exemple, l'altre dia vaig tenir com la idea de dir, vaig a fer una web pel meu grup, i després mirant vaig dir, calla, l'estiu passat ja em vaig començar una.
I evidentment la vaig recuperar i l'havia començat, no havia fet gran cosa, però bueno, ja havia agafat el template, havia muntat un jekyll i tot això, no sabia ni en quin estat estava, pràcticament. I hòstia, em va costar molt fer el canvi de context, després, doncs en dos o tres dies a Grècia vaig ser bastant progressiu, per llançar, però vull dir per publicar, no per tirar-la a la brossa.
Però em costa molt, trobo que potser em fa falta una eina més visual, o potser jo no soc la persona per gestionar això, potser em fa falta un servei extern, potser em fa falta un assistent virtual per poder gestionar aquest tipus de coses i poder-me dir, que això està en tal estat, què vols fer? Bonus track, ja que et deixo que comentis totes aquestes històries, que veig que estàs prenent nota, és, m'està anant molt bé el tema de tenir assistents virtuals com ChatGPT, saps per què?
Perquè li estic dient a cada un, estic obrint un cret de cada un dels projectes, i anar-li dient, bueno, estic fent com un diari, avui he fet això, tal, tal, tal, què em suggereixes que faci demà,
o la setmana que ve, saps? I de moment va guardant el context, a un moment s'oblidaran perquè no tenen memòria de llarg clas i tot això, però és veritat que estan en força bé per recapitular i veure què és el que vaig fer la setmana passada de les coses, i em va explicar, home, si vols una feina, una tasca similar al que vas fer la setmana passada, prova a fer això a la web aquesta.
I em va donar bones idees i la veritat que, no ho sé, jo ho sugereixo per la gent que és així, de tenir idees felices i vol provar idees de negoci i llançar ràpid amb ChatGPT, estic tirant molt de tòpic, però realment està funcionant molt bé per preguntar-li, escolta, com podria això validar ràpid? Què em recomanes aquí? Limitar-li, jo què sé, tinc 100 euros per invertir en aquest projecte, què em recomanes? Hòstia, compro un domini o foto aquests 100 euros
en Google Ads o no sé què. Bueno, veig que vas prenent moltes notes i tinc por de tot el que em puguis deixar anar ara. Tinc algunes notes en efecte, tinc algunes notes. Dispara. Mira, abans que re. Tindré notes de les teves notes. Abans d'entrar les notes, deixi'm que et digui una cosa. D'acord. Gràcies per hackejar l'episodi. M'ha agradat molt. Molt. Encara no hem acabat, no? De fet, m'ha fet pensar inclús en moltes coses. És interessant. I sobretot, mira, Àlex.
Aviam, aviam. M'estàs fent por, eh? Has destapat la història de la meva vida. Què és la història de la meva vida? Com tu me dius, 100%, jo soc com tu en aquest aspecte. En aquest aspecte, jo crec que sí que som absolutament iguals. És a dir, el concepte completionist surt al diccionari i vas al diccionari o a la Google i et poses a veure Àlex Rodríguez o Marc Collado. Poses sinònims i sortim nosaltres.
El que passa és que, bueno, jo crec que tu sí que estàs abraçant molt aquesta naturalesa, però jo d'alguna manera tinc moltes ganes de fugir-ne. És a dir, vull no ser així. I sé que és una merda perquè lluita contra corrent, però no vull ser així. I vaig a posar un exemple. Fixa't fins on arriba el meu desordre mental. Utilitzo el compte d'Amazon Prime i Netflix per veure coses a vegades, jo què sé, perquè jo no tinc compte
i utilitzo-ho de la meva mare. Llavors a mi, cada vegada que deixo algo obert, m'obligo a mi mateix, és que això és fer-se mal, jo em vaig a fer mal a mi mateix a vegades, tinc una nota que es diu Open Media, que té un emoji d'uns pop-corns molt monos. A ella, què hi poso? Tot el que tinc obert. És a dir, totes les coses que estic fent. I allà poso pel·lícules, llibres, cursos, tot, tot, tot. I el procés aquest de...
Anem a afegir complexitat fins a morir, és a dir, jo tinc tota la llista, i després hi ha un procés de dir, merda, m'enfado molt amb mi mateix, això és una merda, amb quina espècie d'homefes tigots desconvertits, i ho trec tot i ho elimino. Elimino la nota, elimino tot.
Mira fins a quin punt elimino que tinc que entrar amb el compte de la meva mare a la web de Prime d'Amazon i de Netflix per esborrar els captions d'actualmente viendo, perquè no suporto entrar en el compte i veure que és allò de saps que xura, allò, continuar reproduciendo, has d'entrar a la web per esborrar-los. Sí, es pot esborrar això, si vols, a la web es pot esborrar. Tinc que entrar a la web per treure'ls, inclús de lo nerviós que em posen en aquest sentit. La meva vida és un horror, no?
Aquest rop apareix. És com aquesta lluita constant, i és una merda, perquè jo també soc un completionist, però per altra banda vull no ser-ho i vull com abraçar aquesta serendípia de la vida, de dir, no tio, tu tranquil, tu fes i les coses ja sortiran, y hippie yolos y ole tú. Això és un punt. Llavors, el segon, molt relacionat amb aquest, és que cada vegada intento pensar més en el cost de mantenir les coses. Exacte.
Veig que veus per on vaig. Llavors, jo cada dia tinc 3.000 idees de webs, però què és el que em tira enrere de fer-les? És a dir, penso, Marc, mira't una tarda trista de febrer, mantenint el codi, actualitzant els paquets perquè hi ha un nicho de vulnerabilitat, o aquest d'això s'ha trencat amb Firefox o whatever. No vols estar pendent d'això. Llavors, aquest és un dels motius per als quals Foc a Terra no té web. Em sap greu. No és ens ha fet mandra o...
No, no, no, no, no, o sigui, tio, crec que hi ha poques coses a la meva vida
que em divertirien més que fer-la. És a dir, és que m'ho passaria bé, és que ho faria encantat, però l'aprenentatge és que no, perquè aquesta web s'ha de mantenir i és un cony, perquè llavors trenques com la compatibilitat entre la URL dels episodis i els links de la web, i després hi ha unes coses que revireixen un cantó, els altres a l'altre, hi ha un dia que deixes de pagar el domini, llavors allà apareix un error de l'hòstia,
és tot dramàtic. Cada cop estic com més amb no facis res, no facis res de res, i el dia que et decideixis fer alguna cosa, aquell dia ves amb tot. Però fins llavors, quiet, com una pedena. Val, bueno, són acostaments diferents, el tema, perquè clar, a mi això em fa pensar que si no tens coses suficient temps en barbetxo, no sé com es diu en català, potser no arriben al punt al qual es tornen interessants.
Exemple, rss.com, l'Alberto va tenir aquest projecte, no sé si 12 anys, allà, fent xup-xup, que li anava dedicant temps lliure i tal, mentre ell tenia les seves feines més corporatives, més start-ups, va dir a Telefònica Alpha, el mateix Telefònica i tot això, i d'aquí a volta un dia, pel simple fet d'haver estat allà durant tant de temps, de manera orgànica, més o menys, rss.com va començar a enlairar-se, i ara és una feina que té uns quants treballadors, entre els quals estàs tu.
Aleshores, clar, què passa? Que si d'alguna manera no haguessis llançat aquest projecte, no li haguessis donat temps, on ell no li hagués donat aquest temps, no hauria arribat el moment ideal per poder-hi treballar. És a dir, mates la idea massa aviat, val la pena tenir-ne? A mi em planteja moltes preguntes, també és com el d'allò de dir, val, és que potser aquest era només un side project, no eren idees felices, que potser les hi desfelices i que anaven morint, i aquest era el seu únic focus
com a side project, no? I tenia la seva eina, però no tenia el side project. I després, clar, també em planteja el dubte de si la gent que es dedica a ser per exemple els digital nomads, els indie hackers, etc. que són gent que té diversos projectes a la vegada, val, és que la seva virtut és que tenen diversos projectes i tenir diversos projectes és el seu pilar principal, no?
O sigui, diferència, has dit jo o tu que tenim una feina principal, tenim un o dos o tres projectes als quals els dediquem una dedicació reduïda i marginal de la setmana, és a dir, de les 40 hores, us dediques dos o tres o cinc o són fora de les 40 hores, depenent de la persona, i les idees no els dediques re més que puntualment, fins que potser arribi un moment que les fas evolucionar
o les elimines completament, no? Versus la gent que no té una feina fixa, que la seva feina és tenir cinc projectes a la vegada, i cada una d'aquestes webs, tipus el de Nomad List, que hem comentat moltes vegades, no?, però hi ha divers d'aquests, hi ha el Marc Kolbrugge, que és el de Working Public Punchat i altres projectes, que tenen molts projectes, diguem, posen cinc, a cada qual li dediquen un percentatge de la seva distribució setmanal de les seves hores
i després saben que el seu model és anar fent promocionant aquestes business ideas que tenen a projectes que són realitat i es poden permetre perquè ja estan en la roda aquesta de, doncs ara, promociono, graduo aquesta idea a projecte, llenço, li inverteixo un temps, li inverteixo un pressupost a nivell de, que sigui promoció, tràfic, etcètera, i si no funciona la mato, i s'haguessin les altres idees que ja em donen suficient per viure i tal, i el seu model
de negoci és aquest, no? Aleshores, crec que no és compatible masclar les dues, és a dir, has de tenir dos nivells, tu i jo tenim feina, nivell 1, la feina principal, nivell 2, els side projects, però no podem tenir les idees en tercer nivell.
I l'altre model que és el de només tinc side projects perquè ens entenguem, i el segon nivell és el de una fàbrica d'idees que les vas iterant i les vas traient i les vas fent com xurros per veure si funcionen o no. Intentar fer això segon en el primer és impossible, i és al punt en què jo el trobo genera molta frustració. Vale, però llavors jo et pregunto, quanta gent coneixes a part del Denomatlist que estigui fotent calés amb el model primer aquest que comentes?
No molts, però un cop estàs en el sector suficients com per veure que seria possible. Això ja seria material per a un altre episodi, que és el de realment podrien viure en varis projectes, o sigui, què et fa falta? La idea aquesta del model de tenir només una sola font d'ingressos està desactualitzat o no? Jo crec que avui no cal que entrem en aquest tema, però sí que és veritat que et planteja que és la manera més veient com cada cop les empreses són més fràgils.
No sé si és una afirmació que és certa o no, però sí que veig que a internet els negocis són molt fràgils o potser és perquè estan basats en venture capital, potser és basat perquè són models de negoci que són molt més efímer, potser perquè no construeixen de marca, potser perquè no tenen cap tipus de defensibilitat, potser perquè caien tant o juguen amb diners públics, hi ha molts models i moltes lògiques per les quals poden fallar els negocis. És veritat que ho veig tot com més efímer.
I si has de... pots fer dues coses o de fugir d'aquesta efimeritat, que seria crear negocis molt més old school, com dius tu, o negocis molt més fàcil de generar diners aportant valors, com seria una agència, fer freelancing, crear una marca, involucrar-te molt més en els projectes, que la gent et vagi a buscar tu i sigui molt difícil que se'n vagi a competència, o bé abraçar aquest zeitgeist i dir que sé que els negocis són més aviat finits en aquest sentit,
potser alguns només duren cinc anys, potser alguns només duren deu, vaig a fer un model pel qual em costi molt poc fer un negoci que em porti un sou que ja seria suficientment interessant per a mi per subsistir. Que em costi molt poc arribar a un sou de 2.000, 3.000 euros mensuals. I fent molts com a xurros, quan en tens molts, si en palmes un, no passa res, perquè potser en tens cinc més, que t'estan generant ja molt més que això.
O encara que només sigui això, si tens diversos portals que cada un et va fent 2.000 euros al mes, tens quatre d'aquests, vius molt bé. I si en palma un, tens marge per poder-ne llançar un altre o dos més. Però ja et dic, per això dic que el tema de les business ideas et genera molta frustració, si és una persona com jo, molt d'idees, però sobretot el que em genera molta frustració és ja no poder-li dedicar l'ample de mental per poder-les fer progressar d'idea a side project.
I per això volia saber com ho feies tu. I ara per tancar-ho, va, que jo m'he destapat, però tu no. Quin és el teu side project? No, clar, és el que dic, no tinc moltes... A veure, anem per ordre. Tu ja saps, tinc MarsBased. Com a side project ja tinc Startup Grind, que seria l'únic side project que seria monetitzable. Si algun dia per alguna cosa MarsBased se n'anés a Norris, podria arribar a viure a Startup Grind amb una miqueta d'esforç.
Seria qüestió posar-me a vendre patrocinis i podria tirar amb això. Per mi aquest és el side project. Però és veritat que teniu com a side project, tenim foc a terra, que ja està anant molt bé. Que per cert, aprofitem per dir que vam estar l'episodi al podcast de la nova mobilitat i per la gent, ara m'aventuro, la gent que la subscripció tindrà l'episodi no censurat que va durar com 6 hores, aquell puto episodi, ens ho vam passar molt bé. Així que està per la gent, pels subscriptors.
I per mi aquest ja és el side project. Aleshores, clar, el que altres són aquelles idees que no els dono carinyo. Aleshores, bé, o que els dono un carinyo residual. Una és el meu grup de música, que també tindrà la seva web. Evidentment mai viuré d'això, però bé, és un projecte al que m'agrada contribuir.
Tinc les inversions que faig, per tant, és clar, és que potser tinc massa fronts oberts i la part d'ells és monetitzable i potser no m'he posat tampoc, no li he posat molt de focus a fer això perquè tot el focus que regreix l'hauria de treure a algun altre lloc i el que no puc fer és treure el de MarsBased, que és la cosa que fa que tot això sigui possible. Seria com mossegar la mà que et dona de menjar quan és la teva pròpia mà, saps? Per tant, és una analogia molt complicada.
Dir d'això, projectes, el que et deien, aquestes idees que promocionen, doncs, bé, això, una aplicació de Raycast, una pàgina web de Pokémon Go. Tenia una altra història que era per temes d'alternatives a les empreses de l'evex, que ja saps que no són de la meva devoció. Ara estava mirant el tema de fer un e-commerce de salses picants a Espanya, perquè és un mercat molt, molt ninxol, però no hi ha ningú servint-lo.
Un festival de música, perquè festival de metal no n'hi ha, encara hi ha ulls a Catalunya. Són moltes idees, així que si algú està interessat en algun d'aquests projectes, doncs, que ens escrigui, perquè jo, francament, tinc moltes ganes de liar a algú i donar-li una idea a canvi de res, i tot ha de ser degudament pagat.
Estaré encantat de trobar socis i sòcies col·laboradors per poder portar a terme totes aquestes idees i a veure si realment el meu framework, no existent de treball, acaba convertint-se en realitat en una d'elles i mira, potser alguna d'aquestes em retira.