Som-hi? M'està preocupant que la teva dreta s'encenen llums. És normal? Sí, perquè és el meu setup de... de youtuber wannabe. De fet, és una cosa que he de treballar bastant, perquè jo me n'adono que el fons que tinc és una miqueta cutre. O sigui, inicialment per començar el podcast estava bé, però ara que porto ja uns anyets, home, invertir llum artificial en comptes de llum natural estaria bé, perquè jo gravo aquí al despatx que tinc que té llum natural.
I, aleshores, clar, a foc a terra no es veu, perquè no fem vídeo, malgrat que fa dos anys que hauríem d'haver començat a fer vídeo, però bueno, en el de Marsolí sí que es veu, no? I de vegades hi ha podcasts que, com que tinc el llum del dia, es veu molt bé, o tinc massa il·luminació a la cara, als que gravo de nit la càmera no dona per tant, i aquestes coses queda tractat en aquests propers mesos, en aquestes properes setmanes.
I ara que he canviat de Riverside, que era el que feia amb Servi per gravar foc a terra al principi, malgrat que no fèiem vídeo, clar, Riverside, quan graves vídeo, em sembla que el setup que et ve per defecte és el de pantalla partida. Aleshores, no m'agafa tot aquest quadrat que tu ara mateix estàs veient i que la nostra audiència no pot veure, a menys que seguissin el podcast de Mars Face, de fa uns mesos, perquè anava fent allò d'alternar qui va parlant i es posava un o l'altre.
I ara, en pantalla partida, talla així, en vertical, i no es veu el nom de l'empresa, no es veuen segons quines coses, es veu més l'armari aquest blanc que tinc aquí, aquest espai blanc, i bueno, és una miqueta de rotllo. Quan fem vídeo, ho explicarem una miqueta millor. Així que, tot això per dir que les llumetes aquestes és una miqueta un fracàs, un petit experiment fallit d'il·luminació artificial, però que li falta molt més.
És que recorden mítiques pel·lícules postapocalíptiques on se'n va la llum i està tot molt malament, però encara queda com aquella llum d'emergència que funciona com malament, saps? Sí. És el que està passant en aquella estanteria ara mateix. Vols que les apaguis de distraccions fàcils o què? No, bueno, ja m'acostumaré, pensaré que hi ha zombies i virus que venen a la Terra dintre d'aquella estanteria. Potser començaran a saltar coses, es començaran a moure
els jugadors del FIFA. Exacte, sí, sí, sí. O els jocs de la... O els jocs de la Mega Drive. Ah, o sigui que vols dir-me que aprofitaràs aquestes vacances per canviar una mica el teu setup de youtuber, no? Ben tirat, ben tirat. Bueno, vacances i no vacances. És a dir, de fet, el tema central de l'episodi, no? Va sortir al... A l'anterior parlàvem...
Com va sortir el tema de les vacances? No me'n recordo per què, però va sortir com una tangent i vam dir no, no, espera, espera, això guardem-ho perquè realment té xitxà. Vull dir, hi ha molla aquí per tocar amb tot el que fa les vacances de com es gestiona a nivell d'empresa. No me'n recordo quina tangent va ser, però vam dir guardem-ho per un segon episodi. I sí, per què vinc a aportar-ho? Perquè el tema de les vacances és un tema que s'ha revisat poc des de fa 100 anys, per sobre
simplificar-ho molt. És a dir, la manera en què s'estructuren les vacances a les empreses avui en dia en la seva pràctica totalitat llevat de comptades, excepcions, és que... El mateix que es feia fa 100 anys, és a dir, mira, aquests són els festius dels nostres festius, l'empresa s'adhereix a aquest calendari i tu tens aquest calendari perquè treballes en aquesta empresa.
Si vols dies personals, tens tants dies personals, tens per contracte tants dies de vacances pagades i després tot el que et dona altres circumstàncies, digue-li les baixes de paternitat-maternitat, baixes per tenir el cri humà, baixes per defuncions de familiars, etc. Però el tema de les vacances és un tema que jo me n'he adonat que s'ha reinventat poc i som algunes empreses en unes circumstàncies més especials que podem reinventar-ho una miqueta.
Per exemple, a RSS, com gestioneu el tema de vacances? Perquè em sembla que d'aquí va sortir el tema, que era un dia que era festiu però no era festiu i aleshores RSS mascleu una miqueta els festius locals perquè la majoria esteu aquí a Barcelona però ser una empresa americana, doncs, també ho observàveu els dies aquests de... els dies del 4 de juliol i històries d'aquestes. Com ho feu allà?
És que si t'explico com ho fem a RSS de primeres és com que comencem l'episodi pel final, perquè a veure, no dic que ho fem bé però pots anar construint poc a poc sobre on estan els problemes i llavors explicar una mica quina és la solució. No sé si m'explico, però jo vull afegir només un punt al teu que aquesta frase sembla que podria ser meva que diu que el concepte de les vacances no ha canviat fa 100 anys.
Això hauria pogut ser la meva aportació però la meva aportació és una mica diferent i és que no només el concepte de les vacances no ha canviat sinó que el que sí ha canviat és què significa les vacances. Que profund! No, no és profund, de veritat, és reflexió personal. Endavant. Tu fixa't, abans si tu te n'anaves de vacances no t'enduies res amb tu. Tu te n'anaves de vacances amb tu mateix, però la feina es quedava on estava.
Perquè quan tu miraves les sèries de Mad Men amb Don Draper a la taula no tenia un ordinador, a la taula hi tenia un paper i un telèfon. Per tant, si marxava no t'enduies res amb ell. Però a dia d'avui les vacances, això és una mica l'estan entredit perquè a dia d'avui te'n vas amb les vacances però te'n vas amb l'oficina. O sigui, tu marxes físicament però amb el telèfon, però no t'enduies res. O sigui, tu marxes físicament però l'oficina ve amb tu. I pràcticament és inevitable.
I conec poca gent que realment tingui un tall molt net i digui jo no vull saber absolutament res de ningú perquè al final vols dir que no. Tens un dispositiu que és personal però a la vegada també és professional. Llavors t'endus les vacances amb tu. Per tant, és molt difícil fer aquest tall net de dir me'n vaig i jo no vull saber res de la meva vida professional durant dues setmanes i quan torni ja veuré què ha passat. Les vacances de Don Draper ja no existeixen.
I sé que tu no saps qui és Don Draper, oi? No. No, no, no. No. Mad Men, no. No sé ni què és Mad Men. Em sona o ideojoc, però no. No, és una sèrie, és igual. No és igual. T'aniria bé durant les vacances mirar-la perquè et divertiria bastant. Però sigui com sigui. Aquest concepte ja està perquè la barrera dintre del dispositiu ja ha desaparegut i sobretot cada cop la meva vida professional passa pels mateixos canals que els personals també moltes vegades. Per tant, és un esforç indistingible.
Així que tu dius seguim tenint el mateix concepte i quan dic seguim vull dir en general com a societat dels vint-i no sé quants dies que si la baixa pel que elcriu està malalt, perquè la gent està embarassada, no sé com funciona molt bé això, no estic molt al dia. Però això segueix igual malgrat la forma com fem les vacances i la manera com fem les vacances.
Per tant, igual, malgrat la forma com fem les vacances i l'actitud que tenim de bandelles, és a dir, la nostra capacitat per desconnectar de la nostra activitat professional ha canviat totalment. Aquest és el concepte que em sembla interessant. Una cosa que s'ha mantingut totalment estàtica que és aquesta política vacacional que no sé d'on deu venir, deu venir dels sindicats o dels convenis o aquestes merdes
que jo no entenc res. Però clar, per altra banda, també hi ha una norma no escrita de que si tu també vas de vacances però seguiràs rebent, llegint i contestant moltes de les coses que realment estan passant en el dia a dia. Dit això, tot això és un preàmbul molt llarg per explicar-te... Bueno, abans que res, tu ets dels que fa vacances big time, o si vull dir que intenta desconnectar bé. Jo tinc aquesta idea de tu. I tant, vull dir... Sí. Sí, sí, sí. És que...
Vull dir, inclús com a empresari, que sempre... Saps què em rebenta molt? A veure, sempre desmentir la gent que... Que a mi em diu, ah, però tu ets una empresa, tu treballes sempre, deus treballar moltíssim per les nits, els caps de setmana i fa estiu. I dic, no, no. O sigui, absolutament no. El problema és que la majoria de gent que viu en aquesta situació sí que ho fa, no? Jo ho comento des de la situació de privilegi,
però també perquè m'ho he treballat. Avui hem treballat molt per muntar un tipus d'empresa que no ens requereixi haver d'estar sobre 24-7. I que puguem marxar, i sempre ho dic, ja fa molts anys que fem vacances els tres socis a la vegada i no passa res i l'empresa segueix funcionant, perquè tens una capa de management, doncs, ben gestionada, ben alineada a nivell d'incentius i ben entrenada, i que amb una mínima supervisió poden tirar les coses endavant, no?
Perquè al final no desapareixem dos mesos els tres socis. Com a molt, hi ha un solapament d'una o dues setmanes, però pot ser que perfectament durant dues setmanes no hi estigui cap dels tres, no? I no passa res, perquè si tenen la feina ja allà feta, mira, aquesta setmana s'ha de fer tal cosa, tal cosa i tal cosa. Si hi ha una cosa urgentíssima que no ho poden resoldre, hi ha un foc i no sé què, evidentment que estarem allà. Què menys?
La cosa és que això sigui l'excepció i no la regla, sempre ho dic, no? El tema de treballar de nits o caps de setmana o festius és l'excepció, no la regla. Quan es converteixen les regles, quan deixa de tenir sentit. Vol dir que ho estàs fent de manera... De manera que podria ser millorada, no? No tothom pot muntar-s'ho així de bé, hi ha gent que ho tindrà millor, però la majoria de gent ho té molt pitjor. I ha de treballar el que diem, no? 24-7.
Però per altres circumstàncies, pot ser que perquè seran un negoci que no tingui gens de marge, que no es puguin permetre pagar bons sous a la gent que tenen, que vagin lligats amb temes de caixa i que hagin de pagar el dia als seus proveïdors o perquè juguen a mal amb els pagaments del mes anterior o si no, no ho poden fer. Hi ha moltes... De vegades són altres sectors que no són el tecnològic. Però el nostre cas és així. Aleshores, jo parlo general, si quan marxo, marxo i marxo big time.
Marxo tan big time que fins i tot side projects com Foc a Terra no gravem quan jo estic de vacances. Vull dir, gravem 3 o 4 abans i dic, bueno, gravem d'aquí un mes. Apa, adeu. Per què? Perquè per mi això també és feina, d'alguna manera, no? I també necessites oxigenar-te. Jo potser ho faria, però també quan... Ara, vivint en família, també és una miqueta diferent, que dius, hòstia, em prenc les coses com estic més present amb ells.
Potser abans sí que un Foc a Terra l'hauria gravat de vacances perquè tampoc no em fa connectar molt amb la feina. I pots tenir... Al final són les converses que tindria amb tu i jo davant d'un cafè. Però ara el fet d'endur-me el micro de vacances i haver de tenir una reunió fixada, haver de buscar un lloc, bon wifi i una acústica mínimament decent, als llocs on anem i sabent que viatjar en família amb moltes eventualitats pot ser que no sigui possible.
Llavors ja es converteix com una miqueta més un maldecap. Anant sol, doncs mira, aquell dia vaig a tal... Vaig a un ciutat més gran, em busco un coworking i una cafeteria bona, el que sigui, o des del mateix hotel com faig quan vaig a Madrid i... i au, saps? I si l'han de canviar d'hora, el canviem d'hora, ja m'ajusto. A nivell de feina és diferent, no?
Jo m'enduc al portàtil, tot i que la meva feina no requereixi el portàtil, és a dir, jo com a feia orientat a ventes, per la part de ventes no necessito el portàtil, necessito un mòbil per poder fer trucades i au. Potser necessito el portàtil per si hagués de revisar una proposta comercial que generalment no es tira mentre jo no estic de vacances, o si es tira, es tiren els meus socis i no hi ha mai res urgent com per fer, com per tenir una intervenció tan fixa...
L'agost, que és generalment quan faig les vacances, i mira que no m'agrada, però evidentment quan ets el teu propi jefe has d'escollir les vacances quan li vagi millor a l'empresa, no? Potser necessitaria el portàtil per fer coses de màrqueting, això sí, no? Perquè dius, hòstia, si hagués de dir del podcast, però no, les coses de màrqueting generalment l'esperem durant les vacances, el podcast... Potser es para o el deixo programat depenent de l'any, saps?
I ja està, realment no em requereix molta cosa. Per exemple, és molt bona la percepció que està aquí. Per exemple, una reflexió que faig jo és que és curiós que quan jo treballava per a Quanta Liena, les meves vacances eren sempre al maig o al setembre. Per què? Perquè era fora de temporada, era l'únic que les feia, et recomanaven que tothom les fes el juliol i l'agost, que és quan les fa tothom, però d'altra banda també necessitaven que hi hagués gent que estés allà el juliol i l'agost.
Per tant, com que jo era l'únic que no tenia família, podia fer les vacances al maig o al setembre, ho feia, me n'anava més barat, anava a llocs més interessants i no hi havia gent, i de fet me n'anava abans, desconnectava molt més, passava, tornava quan tothom estava cremadíssim, llavors estava un estiu tranquil·let, de l'aire condicionat a l'oficina, sense marrons, perquè no passava res, i si era l'any que jo feia, per exemple, el setembre,
doncs, aquí us deixo les meves coses, tothom tornava motivadíssim, jo no vull veure-vos la cara, si aleshores marxava jo desconnectar. Però ara no puc fer això, des que tinc l'empresa, ho he fet ocasionalment, he fet algun any que m'he anat 15 dies, però no puc desaparèixer un mes al febrer o al juny o al setembre o a l'octubre o al maig, perquè són mesos de fort activitat comercial, sí que ho he de fer a l'agost, que és quan menys n'hi ha.
I ja està, perquè depèn de mi. La putada surt més tard, és una d'aquelles coses que no han canviat, però que a poc a poc veig que sí que es van flexibilitzant, hi ha més gent, o sigui, suposo que la gent no ha canviat el concepte de les vacances perquè els crits tenen col·le, aleshores la vida que porta molta gent més normativa en aquest sentit és que s'organitzen al voltant dels horaris escolars, dels calendaris escolars.
Clar, és a dir, el corolari vacacional per excel·lència és que fer les vacances a l'agost està sobrevalorat, però ho fem perquè hi ha un ben entès social en el qual tots ens mirem així de reull, agafem l'atxe o l'adestral, perdó, i la clavem a l'arbre i diem, bueno, fins al setembre, no? Ja d'alguna manera tenim un pacte no escrit en el qual tots fem les paus laborals durant els mesos d'estiu.
Dit això, jo aquí vull trencar una llança a favor de Barcelona l'agost és el millor que li ha passat a aquesta ciutat perquè no només es pot aparcar de manera gratuïta a la zona blapa i verda, que no que jo em faci ús, però em sembla un fet rellevant, i que estigui més buida que mai.
Jo des que a la universitat em quedaven assignatures al setembre vaig descobrir que l'agost Barcelona era una joia i des de llavors vaig decidir que mai més faria vacances l'agost i que l'agost estaria a Barcelona i per tant faria vacances dues vegades. Tornem de nou, valent? No, a més, no fas cua als restaurants, pots anar a qualsevol restaurant, literalment plantar-te allà i tens taula, és increïble. Això sí, no al barri Gòtic ni a la Barceloneta, allà fas cua sempre.
Però allà no s'hi ha d'anar mai, són zones de ciutat que s'han d'evitar. No, mai, mai, mai a la vida, a mi no se m'ha perdut mai res, jo fa anys que no hi vaig. No, no. Quan hi vagi segur que estarà canviadíssim, hi haurà una frontera. De fet, han posat metro allà, Marc, no ho saps, si fa 100 anys que van posar metro, en aquelles zones, no sé si fa molt més que no hi vas.
No, però jo crec que allà s'entrarà amb el passaport que no l'Espanyol, o sigui, entraràs allà amb un passaport que no serà de la Unió Europea. No, el del Regne Unit, es entrarà al Born, es entrarà amb el passaport del Regne Unit. O sigui com sigui. Segueix. Tornem a la conversa i mira, jo vull fer també un petit apunt històric de on vaig començar a pensar sobre aquest tema, perquè clar, un no neix pensant-hi, com es distribueixen les vacances en empreses remotes i amb la tecnologia i això.
No, jo no vaig néixer pensant en això, jo no sabia molt bé el tema de les vacances. Vaig començar a pensar en aquesta idea, o va aparèixer a la meva ment com un problema i es va presentar allà com alguna cosa que tenia en compte, l'any 2015, quan vam començar a escalar Ironhack a altres països. Per què? Què passava?
Ironhack, mentre només tenia presència a Espanya, era una companyia feliç que vivia bàsicament dels festius espanyols, que són la puríssima, el dia de Nadal, i ja teníem conflictes per Sant Esteve, perquè només és festiu català, i veiem que hi havia punts en què aquests festius locals et donaven pel cul. Però bé, ho dèiem, no passa res. Total, són tres o quatre festius, t'aprens quan és l'Almodena i Sant Joan, no sé si en Joan és festa o res, en fi, és igual. La Mercè. La Mercè, per exemple.
Ah, la Mercè. Aquest és un molt bon exemple. O la Diada. Llavors, t'estudies aquests, que són els locals, i ja, més o menys, ho tens solventat. Però quin problema hi va haver?
El problema hi va haver és que vam començar a obrir campos a França, a Alemanya, i tots aquests, cada un d'ells tenien els seus festius locals, cosa que era una putada, perquè cada vegada que volies comunicar-te amb algú de França, havies de literar-te abans de si hi havia un festiu local, i per tant t'havies d'aprendre tots els festius de Portugal, Alemanya, França, i era un cunyàs, perquè bàsicament els començaves a sumar tots
i veies que, igual, durant l'any hi havia, de manera intermittent, 80 dies de festa. Llavors es feia complex, perquè si fas una mica la matemàtica bàsica, veus que una quarta part de l'any estàs fent un festiu en algun lloc o un altre. Clar, això no és un problema, perquè al final tu, si tenies un campus a Barcelona, ja que el fet que a Berlín fos festa, et era absolutament igual, perquè tu com a barceloní, l'operació d'aquí a Espanya no tenia una implicació molt gran amb Alemanya.
Però això va començar a canviar quan es va començar a muntar com aquella capeta que es va conèixer com el headquarter, com si diguéssim... Els que de manera transversal gestionaven coses de tota l'operativa de la companyia, digue-li marketing, digue-li operacions, digue-li finances, digue-li producte, que clar, aquests sí que s'havien de coordinar. Llavors aquí va començar a aparèixer el problema.
Llavors això es va començar a solventar agafant com un paquet de dies i vam dir, mira senyors, aquí hi ha dues opcions per solvent això. O ens aliniem tots a un calendari, i diguem que a l'Espanyol, cosa que era una tocada de pilotes pels altres, bàsicament perquè havien de fer festa quan no els hi tocava i evidentment és el que tu dius de l'agost, quan es clavela la destralada del tronc ho fem perquè tots fem festa a la vegada i no perquè fem festa de manera independent.
Jo entenc que el senyor que vivia a París, per ell era una putada que la seva parella el dia de no sé si quan tenen festa aquesta gent, però suposo que quan van degullar el rei, el dia de la bastilla. Segurament. Exacte, aquell dia segur que és festa allà. Aquell dia faria festa i ella no ho podria perquè diria no, és que jo m'he d'esperar que sigui aquí el dia de la Constitució. És merda.
Això seria com el problema una mica ben solventat, però més ben solventat seria com tenir un grup de vacances, deia-li 26 dies o no sé quan són els dies oficials que es reglamenten. 23. Això 23 i te'ls puguis afà quan tu vulguis, bàsicament. Seria una mica el que es va arribar allà i era un jac a dir, quants dies són? 21 o no sé quants més els festius nacionals, més tot, tot un paquet. Això t'ho agafes quan et surti els ous. Això està bé perquè al final què fas?
Tu acabes volent festa el dia de la d'anar a la llista amb Esteve. Si pel que fos haguéssim obert un campus a Bangladesh, segurament el dia 26 no fan festa. Però tu te la voldries agafar igualment. És una bona solució. És una que a mi em sembla correcta, és a dir, fer el sumatori de tots els festius locals i nacionals més les teves vacances, fas un paquetet i dius mira això t'ho agafes quan tu vulguis.
Llavors si tu volies agafar, no sé, posar el febrer quan no hi havia festa i treballar el dia de Nadal, podies fer-ho. És una solució a mitges que pot funcionar per si il·lumina algú. Però a mi em planteja el dubte de si realment tu com a empresa li pots dir a un empleat que els festius ha de treballar. És a dir, que no li estàs donant els festius locals. Això és el que no tinc ni idea. Que te l'hagis d'agafar tu en un dia personal. Això és el que em... No? Ah, aquesta és una gran pregunta.
Clar, tot depèn d'on estigui ubicada la companyia que t'amplia. Aquesta és la gran pregunta que tu tens. Perquè si tu t'amplies una espanyola és el que tu dius, no? No pots donar 49 dies de vacances, no sé quants et surten al final, si sumes tot, però 40 i tants dies de vacances i dir que si vols el dia 25 pots treballar. I quan dic 25 em refereixo al 25 de desembre, que ara estem a desembre i per això m'ha sortit 25. Però clar, aquí no et puc ajudar.
Perquè quan arribem a RCC allà ningú emplia, ningú. És una del·lagura americana que som autònoms. Val. Potser una mica que et surti. Val. Però no hi ha sensibilitat amb els autònoms, entens? Aquest seria la versió 1 de fer-ho correctament. Perquè tu ets una societat espanyola i tu emplees els teus empleats. Per tant, sí que tens certes obligacions laborals amb ells i entenc que entre elles està el fet que facin festa el dia de la Puríssima. És així, no? Correcte.
Mira, hi ha dues coses que volia comentar de com fem les coses nosaltres que les trobo molt rellevants. I m'ho vaig apuntar perquè ja saps que la meva memòria de peix sempre em traeix. És el concepte... Quan vam començar l'empresa vam començar amb el concepte de vacances il·limitades. Que és una cosa que sona molt bé, però en realitat no s'acaba aplicant gairebé mai. Per què? Perquè... Què vol dir concepte de vacances il·limitades?
És a dir, tu al teu contracte laboral tens un hàbor de vacances que has de fer, no? Crec que són 23 dies per any treballat, que són les vacances que tu generes. Vam agafar aquesta idea de vacances il·limitades que és la de dir... Tu pots demanar el número de vacances que vulguis. I nosaltres, si li va bé l'empresa i el projecte, no sé què, no hi ha cap problema. I si vas rendint, no mirarem.
No es fa perquè una persona et demani 342 dies un any, sinó que és perquè en comptes de 23 te'n demani 27 o te'n demani 30. I tot i així sempre hi ha una aprovació. Perquè sempre et venia la gent i et deien, hòstia, no, però què passa? I si un empleat et demana quatre mesos? Doncs dius que no, no es pot, perquè no va bé pel projecte, perquè no va bé per l'empresa. Punto pelota. No, no et diu que... A cap lloc t'han de donar obligatòriament les vacances, que jo sàpiga.
S'ha de coordinar amb l'equip, s'ha de coordinar amb l'empresa, etcètera. Tu tens dret a fer aquells, aquell número de dies, però crec que en cap lloc s'estipula que hagin de ser exactament aquells, els dies que tu demanes.
Total, que vam copiar aquesta idea de les vacances limitades perquè vam veure, clar, al principi, una empresa que no coneix ningú i que havíem de fitxar, hòstia, tot i que podíem pagar bons sous, vam dir, clar, com podem fer per atraure més la gent, per dir, clar, estàs venint una empresa que és que no tenim pressupost, tenim projectes que acabam de començar, tampoc era tan interessant, som molt poqueta gent per fer-ho una miqueta més interessant,
perquè algú us canviés, deixés la seva feina establerta i més sòlida i estable del que tu vulguis, una de les coses que vam pensar és, doncs, donar-li vacances limitades i els tres socis ens va semblar bé, o vam posar la oferta de feina i tal. Clar, què passa? Que ens vam adonar, ens va arribar un avís de la nostra gestoria al final del primer any dient, escolta, que no heu fet el mínim de vacances que s'ha de fer en un any.
O sigui, hi ha un mínim. Aquells dies que et donen la feina, s'establera per un fet, que és que s'han de fer aquelles vacances si no és il·legal, si et poden multar per això. Total, que vam haver de forçar la gent a fer les vacances. La reflexió de per què va passar això és més interessant encara, que és la de van preguntar als empleats, escolta, per què no agafeu vacances? I van dir, és que vosaltres no n'agafeu.
I és veritat, nosaltres com a socis al primer any, doncs, vam fer molt poques vacances, potser vam fer una setmana o dos, no ho sé, però no vam fer els 23 dies més festius. Aleshores... I va ser la mateixa resposta que ens van donar quan el vam veure gent que treballava, la una de la matinada o els caps de setmana i tal, perquè també teníem el tema de l'horari flexible, de treballar quan vulguis.
I tot i que veiem que la gent ja fotia les seves hores, doncs, per què collons ens estaven enviant comits un dissabte a les dues de la matinada? I quan els vam preguntar, també la resposta va ser, és que vosaltres també ho feu. Per tant, la lliçó que vam aprendre aquí, per dos cossets diferents, és la de... El lideratge marca molt, no?
És a dir, la gent, al final, no fa o fa en base als seus superiors, perquè diuen, hòstia, si jo ara em prenc 30 dies de vacances, o inclús els números de vacances estipulats, però vaig que els meus jefes no em fan mai, potser es pensaran que no estic alineat amb la causa. O tothom treballa fora d'hores, si jo no ho faig, si potser soc l'únic que no ho faig, doncs potser em faran fora o no em pujaran al sou. Per tant, és un exercici que ha de ser conscient des de la part del lideratge.
Aquesta ha estat una de les coses que volia comentar. I l'altra, te les desgranullo ja les dues i després entrem en la que tu vulguis, que ha estat més una discussió que hem tingut recentment. Perdona, per tancar el tema de les vacances il·limitades, al final ho va acabar traient i vam dir, mira, hi ha un número mínim de vacances que si o si has de complir, no hi ha un número màxim, però anem fent case by case, però que no canvia res.
Fet i fotut és el mateix, però simplement hem tret això de l'oferta de feina perquè desviava molt l'atenció a la gent i realment no ho feia servir ningú. No hi guanyàvem res i podíem ficar-nos més en líos, però qual, mira, s'ha tret i ja està. Ara bé, aquest any hem tingut un empleat que ens ha demanat dos mesos de vacances per anar a circumstàncies especials, o fa dos anys també vam tenir un altre, i cap problema, ja està.
T'ho mereixes, si es treballen bé, es pot coordinar amb l'equip, es pot coordinar el projecte, fantàstic, cap problema, ja està, vinga, enjoy. Sobretot amb gent que porta molts anys a l'empresa, doncs li pots donar aquest tipus de situacions.
De fet, els de Basecamp, si no recordo malament, quan fas 5 anys et donen a l'empresa, et donen 15 dies pagats de vacances i quan fas 10, em sap que tens un mes, una cosa interessant, de fet, nosaltres ja tenim la majoria de gent amb més de 5 anys, pels 10, l'almarç, la primera persona farà 10 anys amb nosaltres, que és una cosa que igual hauríem de mirar.
Dit això, la segona cosa, que ha estat perquè em va molt bé el tema dels calendaris locals i nacionals i tot això, perquè aquí, recentment, he tingut una revelació bastant interessant que dic, hòstia, això hauria de ser un avantatge d'empresa, un benefici de l'empleat, que és que nosaltres operem com a empresa amb el calendari de Barcelona.
El calendari oficial és el de Barcelona, però, com que tota la nostra gent està deslocalitzada, li diem, tu operes amb el teu calendari, si tu vols, et pots aderir al de Barcelona o pots fer servir el teu local. I generalment, crec que llavada una excepció, tothom sempre ha fet servir el seu local. Ens el passen a principis d'any, nosaltres ho incorporem i ale, i gestionem l'empresa així. Per què fem això? Perquè podem. Una desavantatge
de ser una empresa petita. Què és un mal de cap? És un mal de cap. Per què? Vol dir que manualment hem de ficar les vacances de cada empleat, i ara són 20 i escaig. I hem de tenir en compte que la persona que treballa des de Ville és posta aquests dies, la persona que treballa des de Santander té aquests dies, la persona que treballa des de Granada té aquests dies i la que treballa des de Molins de Reite té aquests altres.
No passa res, hi ha un calendari, nosaltres ho mirem, i durant l'any d'operativa no ens afecta molt. Però és veritat que l'altre dia parlàvem amb la Heli, que és la nostra persona de People Operations, i ens deia que això s'hauria de posar com a part d'Employer Branding, no? És un benefici per l'empleat, en realitat. Això no ho ofereix pràcticament cap empresa. El calendari d'empresa aquest, i tu després, a títol personal, t'has d'agafar els teus festius locals.
Mentre que nosaltres els estem donant, els festius locals ja, seus, per defecte. Diu que això és una cosa que es podria posar perfectament a les ofertes de feina, i és un benefici xulo. I dic, hòstia, no havia caigut mai, perquè ja et dic, nosaltres, per defecte, als clients els comuniquem que nosaltres, com a empresa, no donem servei als festius nostres, però que si els empleats, pel que sigui, clar, pel que has dit tu, el dia de la Mercè, tècnicament,
estem tancats. Però l'empleat que tenim no és a Barcelona i no fa aquell festiu aquell dia tindr-se servei. De cara al client també és una cosa que és positiva. Tot i que després se li compensa perquè no treballa el dia de la Modena, si està a Madrid, o el dia del Rocío, si està a Sevilla o Granada, on se celebra el Rocío. I llavors, clar, dic, per què podem fer això? Perquè som una empresa petita.
Les avantatges d'empresa petita és aquesta. Jo crec que una empresa molt més gran ja no pot fer aquest tipus de coses, tot i que és una cosa que en realitat amb tecnologia pots fer-ho. Però, clar, ja no és tant pel discurs tecnològic, sinó que jo crec que és més una cosa d'estandarització. Quan tens una empresa molt més gran, el que busques és s'ajustar amb tothom, paguen justos per pecadors, i al final és com processos, s'estandaritza, que fa que la gent se senti menys especial
i se senti més diluïda. Per què? Perquè al final, com a empresa més gran, acabes ja sent més un número i no tens aquest tacte personal que sí que podem tenir les empreses petites. És que aquí sí que el tamaig importa, però big time, perquè si tu i jo ens anem de viatge, ens posarem d'acord molt ràpid, on anirem a sopar
i quines activitats farem, perquè som dos. Però si ens emportem a 20 persones, fotrem un viatge de merda, perquè un voldrà fer una cosa, l'altre no té por a tenir, li fa por a l'autocar, l'altre té fòbia, no sé, és salir aquí, no li agrada el menjar, no sé quantos, i merda. Per això et deia que el nostre cas, ja arribem a RCC, és que és poc il·lustratiu en el sentit que sí, està bé que t'ho expliquin, però no aplica ningú, perquè es donen mil causístiques
que no es donen enlloc. És a dir, hi ha molta llibertat per poder exercir la política de vacances perquè com que no hi ha una vinculació a una regulació regional, ja sigui que no som una companyia espanyola ni francesa, ni italiana, ni res, al final podem fer una mica el que ens surti, també sobre, som poca gent, per tant ens posem d'acord molt ràpid.
Es fa difícil donar càtedra quan tens unes situacions al final tan bones, però jo l'experiència que tinc, i molt semblant al que tu dius, que quan tens aquesta política de vacances il·limitades, però a sobre tens poca gent treballant, jo crec que sí que el que peques
és que bàsicament ningú les fa. O sigui, perquè igual és el bystander effect, és com un experiment d'aquests socials mítics que es diu bystander effect, que és que van matar una persona allà a cuins durant 25 minuts i hi havia 38 persones que miraven des de les finestres i ningú va fer res, i d'aquí va sortir com aquesta idea que si hi ha molta gent mirant un crim, per exemple, o una cosa dolenta, hi ha menys possibilitats que la gent actuï, que si no algú, jo què sé,
si la persona que tens davant al carrer un dia a les 12 de la nit es cau, segurament l'ajudaràs a que s'aixequi, aquesta idea. Amb això amb les vacances jo crec que deu passar una cosa semblant i per això necessites aquest tipus de polítiques. Sí, si veus algú que s'ha caigut i hi ha algú que l'està ajudant, saps, hi passes de llarg. Entenc què és això. Exacte, exacte. És aquesta idea que quan hi ha molta gent com al voltant...
Clar, això es va magnificar molt en un cas a cuins als anys 60, això es va conèixer com el bystander, però va ser molt exagerat perquè, durant la investigació policial, van haver-hi fins a 38 persones que van veure en primera persona el crim, però un crim a sang freda durant 25 minuts, on l'assassí va anar i tornar tres vegades per matar la víctima i ningú va fer res. En 38 persones durant 25 minuts, no ho sé,
ja hi posarem les notes. És com la de les rates de Skinner, aquestes coses que després salten a la fama. Per ser experiments que als científics els encantaria fer, però no poden i llavors el món els dona com aquesta possibilitat que poden fer aquest experiment, perquè bàsicament la societat els regala. Però no sé per què t'estava explicant això. Ah, sí, per la... Les vacances limitades. Exacte, ser pocs i et pots permetre segons quins luxes, perquè et poses d'acord més ràpid. I estic d'acord.
El que et volia preguntar és, clar, perquè jo me'n recordo que abans es tenia que fer allò amb factorial, oi, que t'havies de comptar les hores? Quan ara has mencionat això dels comits els diumenges a les dues de la matinada, com ho computes això? O sigui, la gent té que fitxar? O sigui, tens que treballar de 9 a 5, per exemple? A veure, hi ha una llei que et marca... aquí patirem perquè no porto els temes legals a l'empresa, però sí que has de tenir el registre de teva jornada.
I demanem als nostres empleats que ens han de passar i han de signar un document amb la seva jornada. El qual també és una altra regulació d'aquestes que està desfasada. Perquè assumeix que primer que tens una oficina que s'obre a una hora i es tanca una altra hora i que la gent entra i surt i que tens alguna manera de gestionar-ho, ja sigui perquè tens portes amb torns o perquè tens sistemes de targetes, accessos, etcètera, etcètera. Nosaltres no tenim això.
El que faig amb l'accés és entrar a Slack, he de dir hola, bon dia, i després a certa hora tanques. Clar, per no incórrer en temes legals, he de dir les empreses que no disposen... És com... diràs, quina collonada.
Però fixa's si està desfasada la legislació, que me'n recordo que els primers anys de l'empresa que encara feia un coworking, feia un coworking dos dies a la setmana, ens van venir a fer les formacions de riscos laborals i, clar, a la persona que ens ho venia a fer ens explicava, sí, perquè el tema dels extintors i després anàvem, no, és que nosaltres aquí estem fent aquest curs en aquest coworking,
però nosaltres treballem des de casa. Clar, no aplicava pràcticament res, perquè, dius, t'expliquen les sortides d'emergència, t'expliquen les distàncies entre els aires acondicionats i no sé què, t'expliquen l'angle en què s'hi deixa la llum a les pantalles. Tot de coses, els extintors, les sortides de... 50.000 coses que no ho apliquen i que treballant des de casa, doncs, hòstia, doncs potser no tens tot allò que t'estan demanant.
Aleshores, això està molt desfasat. Al mateix passa amb el control horari. El control horari que tenim és el que ens digui l'empleat. L'empleat ha d'escriure, si ho segueix amb un Excel o no me'n recordo quin tipus de format fan servir, i nosaltres això ho hem d'assignar, passar-ho a la gestoria, la gestoria ho va enviar aquí, que jo allò ens ho hagi d'enviar. Però és una tonteria, perquè en realitat, nosaltres sí que donem llibertat horària dins d'uns horaris establerts.
És a dir, i això també és interessant de dir-ho, perquè també és molt maco dir treballa les hores que tu vulguis, però la realitat és que les persones que no tenen una rutina performen molt pitjor. El que és més senzill és que tu et marquis unes hores i que treballis en aquelles hores.
Ara bé, que un dia puntualment, jo avui tenia metge a primera hora, i em diuen, doncs escolta, en comptes de començar, si la gent té establert el seu horari, se'l posa en el seu perfil de Slack, i diuen, jo treballo generalment de 9 a 3, i després vaig un break d'una hora i després vaig una hora més a la tarda,
i amb això ja faig les meves huitores. Fantàstic. Hi ha una altra que comença a les 6 del matí, però a l'hora de dinar ja ha acabat, i hi ha gent que comença més tard, que comença a les 10, i potser plenquen a les 7 o les 8 de la tarda, depenent dels breaks que facin. Però el que demanem és que el 80% dels casos, el 90% aquest horari es compleixi, i en el 10% que no, doncs no passa res.
Tenim un canal d'estatus en el que tu vas dient, mira, avui necessito un break de 3 hores que he de portar la iaia a l'hospital i m'estaré amb ella fins que sortim i tal, i ja està, i després segueixo treballant, o ho recupero un altre dia, i ja està,
i tu ja ets prou adult per fer aquest tipus de coses. Ara bé, quan consistentment no compleixes el teu horari i a sobre no performes, és quan nosaltres hi entrem i mirem i veiem, hòstia, és que veiem que estàs fent mogollón de breaks, tot passa per sobre de la feina, o és que ja tens un problema. És a dir, l'horari flexible ha de ser l'excepció, no ha de ser la regla.
Per què t'estava explicant això? Perquè pel tema del control horari que em preguntaves tu, no... O sigui, nosaltres ho deixem a llibertat del treballador. Hi ha gent que ho imposa, hi ha empreses que t'imposen una eina de tracking. Anant més a l'extrem, hi ha empreses que et fan monitoreig de la pantalla, que això ja és una cosa extremadament tòxica.
Però nosaltres, la meitat dels nostres treballadors fan servir l'eina de... em sembla que és la de Harvest mateix, que Harvest és l'eina que fem servir per controlar el progrés en els projectes i les factures, etcètera, etcètera. Doncs la meitat de la gent ja fa servir aquella. Harvest té una eina de time tracking, pots fer servir aquella o pots fer servir la teva pròpia,
ho fa servir Time2, per exemple, i ja està. No perquè jo ho faig servir per títol personal a l'empresa, les hores meves jo on les dediqui, però jo sí que vull saber que no treballo més de vuit hores al dia i després al final de setmana vull veure en què les he repartit. Per saber que és una setmana, foto mogollon de marketing i no faig res de ventes, malament, això repartirà més endavant.
Però ja està. És un altre tema de regulació completament desfasada, el tema dels horaris, els riscos laborals i el tema de les vacances que jo crec que s'haurien d'anar revisant. En el time tracking com catalogues l'esmorzar de forquilla? Jo el poso a podcast, contingut, depèn. O sigui, estic reformulant les categories perquè com que ara aquest any ens hem petat Startup Grind i altres iniciatives que teníem, també estic reformulant coses en aquestes processis.
Generalment això hauria de ser com un... o esdeveniments, perquè continuo com estaven. A veure, jo realment traquejo, perquè el següent és un side project que directament d'una manera íntima està relacionat amb la feina, tinc una categoria que és foc a terra. Aleshores, per saber que al final del mes, que són les quatre gravacions que fem, vull dir que és un temps residual que de fet algun benefici
sempre porta. Però, home, si fos 50 hores al mes, jo mateix ja veuria que no, però... perda aigua per tot arreu. O va massa bé o massa malament, no ho sabem. Ah, bueno, no, sí, home, tant de bo se li pogués dedicar 50 hores al mes, perquè vol dir que tenim molts sponsors que surten reunions derivades d'això i que l'estem gravant amb vídeo i que ho estem petant i que ja tenim un programa pròpia a TV3, però, escolta, això encara ens queda una miqueta lluny.
M'has fet recordar una cosa molt divertida de quan has dit lo de la infecció laboral i és que no sé si tu tens al cap el campus d'Airon Jaque ara mateix. I hi havia una taula... o sigui, ara no, no catalogo de taula, era un llistó de fusta on jo treballava, just allà costat, al de la finestra. Sí, i tant. Va venir la senyora de riscos laborals i jo dic, bueno, qui és aquí en aquest campus? Jo, ara què necessites? Diu, ara, on treballes tu? Jo aquí.
Diu, tu on és la teva silla? Jo, no, no tinc silla, no tinc això, tinc aquest llistó. I clar, em va començar a mesurar les distàncies i vaig suspendre la infecció laboral per tot arreu, Àlex. Em vaig tenir que fingir que treballava en una altra taula i vaig tenir una que posa com tot l'equip allà per fingir que treballava allà, però aquella dona va cortocircuitar quan va veure el meu lloc de treball, no entenia absolutament res.
Et vas voler fer el guai dient, no, mira que l'instartup que soc, saps, i que tinc aquí, treballo amb bull i des d'un llistó d'una taula, saps, perquè soc com Amazon que té a la finestra i les portes, com a taules i tot això, per la política d'austeritat, i et va fotre una clatallada que no et vas reconèixer ni ta mare.
No, al contrari, és la veritat, no era per donar-se les de guai, però quan vam fer el campus a mi, era tot absolutament igual, jo només volia una standing desk, però com que a Ironhack no hi havia molts calés encara, llavors vaig dir, escolta, me la fabricaré jo, i vaig ficar un llistó, vaig ficar un llistó a un metro 10, que més o menys és l'altura que em funciona bé, i vaig buscar com un lloc on hi hagués d'això per posar-lo,
i clar, i estava just al costat de la finestra, l'extintor, és que estava tot malament, estava suspès per tot arreu aquest lloc, en fi. Estava molt suspès tot, estava molt suspès, Marc. Ai, Déu meu, quins temps aquells, quins temps aquells. Ara ja no treballo tant de peu, abans treballava molt de peu, ara ja no, jo crec que m'estic fent gran. Bueno, què farem aquestes vacances, Marc? O sigui, gravarem per avançat, o ens quadren bé els calendaris? Creus que haurem de fer episodis d'aquests
de recomanar llibres o... Sogui-me com lo de sempre? M'agradaria com el mític episodi de recomanació de regals, a mi aquest m'agrada, perquè jo crec que és útil, però si l'hem de fer, l'hem de fer jaquets, perquè la gent va tard. Home, sí, exacte, ja pillarà una miqueta tardet, però bueno, última hora, vinga, la setmana que ve, regals. És que tinc bones idees per regals.
A veure, jo no vull participar en cap tipus d'amic invisible ni cap especial joc social d'aquests, és a dir, la qualitat dels meus Nadals és inversament proporcional a la quantitat de sopars i dinars que tinc, per tant, si en tinc molts, doncs merda, perquè els meus Nadals són una puta merda. Però afortunadament puc navegar-ho bé i tinc pocs compromisos. El que sí que m'agrada és donar idees perquè altra gent pugui participar en aquests actes socials i puguin fer bons amics invisibles.
Això sí que m'agradaria molt. La setmana que ve us regalem idees.