Ja ho tenim, això? Ja ho tenim, Àlex, ja ho tenim. Ho tenim, Tito, com deia el xiste de l'Eugenio. Tu en saps aquest o no? Pots creure't que et podria dir que em sé, o jo pensava que en sabia tots els xistes de l'Eugenio, però el del Tito no el tinc clar. És el de l'examen, que estan fent l'examen de les parts de l'orella. I li diu un a l'altre, o sigui, el que no sap què diu, el de la taula del darrere, i diu, Tito, digue'm les parts de l'orella, saps?
Perquè estem preguntant les parts, les parts que hi ha per dins de l'orella, no? I li comença a dir les parts, i diu, això, com et diu? Que sé, rotllo, és que no me'n recordo el martell, saps? El martell, diu, el martell, això ho tenim a l'orella, diu, ho tenim, Tito, ho tenim, i llavors comença així tota l'estona. Li va preguntant parts, i l'altre tota l'estona li contesta, ho tenim, Tito, ho tenim.
És boníssim aquest episodi, aquest xiste. Però no soc bo expliquen acudits i no l'explicaré, no us el revelaré. És un dels millors, pitjors acudits de l'Eugenio, així que ja està. Però ara tenim l'acostum a casa de dir, ho tenim, Tito. Qualsevol cosa que és, ho tenim, sempre és, ho tenim, Tito. Ja està. Jo de l'examen pensava que era aquell del Bassalto. Saps quin és aquell o no? Hòstia, no. Doncs no sé quin és el del Bassalto.
És que en té tants, aquest home. És que jo me'n recordo que els escoltava al cotxe amb un casset. O sigui, tenia com un casset i els tenia com gravats i Déu meu, quan recordes que feies servir cassets t'estàs infligint molt dolor dient-te a tu mateix que t'estàs fent molt gran Bueno, és que de fet ara llegia un tuit que posava diu, estimat Millennial que vas
néixer abans de l'any 2000 ja no ets jove el teu fill s'acaba de graduar de la Uni saps? sí. És duríssim, però bueno, sí, sí te n'adones d'aquestes coses tio, és com quan veus els dissenys dels teenage engineering aquells que dius, hòstia, quines coses més ben parides i dius, però si jo aquest article o un article similar jo el tenia, saps?
Als anys 90, aquesta puta calculadora o aquesta, una consola d'aquestes plegables que tenia només un videojoc del Donkey Kong de l'any de la Kika sí, sí, jo tenia aquestes coses i dius, quins ben parits que estaven aquests dissenys no, en el moment en cutres, tio, el que passa que ara es veuen com que es veuen retro, doncs es veuen bé, saps? Però bueno. En fi, no veníem a parlar d'això, Marc. Veníem a rajar, avui. Veníem a fer no denúncia ciutadana, veníem a fer denúncia, no sé si start-upil.
O què, o denúncia de negocis, val? Ho dic perquè s'acosta al Mobile World Congress, s'acosta al 4 years from now, i la quantitat de bullshit a l'aire, la concentració de bullshit a l'aire, més pel 4 years from now que pel mobile, s'està augmentant exponencialment. És igual que les reserves Herbes de cocaïna a Barcelona s'augmenten exponencialment quan s'acosta al Mobile World Congress, no?
Per tant, doncs, volia venir a parlar de paraules bullshit que hi ha dins de l'ecosistema i com passen de moda, val? O sigui, és curiós quan hi ha certes paraules, com per exemple la clàssica expressió d'afegir valor, val? Com comencen a aparèixer en l'ecosistema, de cop i volta tothom les adopta i acaben desapareixent, val? O sigui, quan et dic paraules bullshit o expressions bullshit dins d'ecosistema emprenedor barra tecnològic, quines et venen al cap, Marc? Anem-les a disseccionar.
Vale, vale, et contesto, vale? Però és que crec que véns amb moltes ganes de fer aquest episodi, però a mi m'estaria bé que se'm donés una mica més de preparació adicional. Què va, què va. Perquè la gent tingui una mica de context, a mi se'm diu Marc, vull parlar de valor. I, vale, jo penso bueno, em vaig a preparar, que valor clar, sabent per on pot sortir però és que a sobre, que no ho estic llegint però estic parafrasejant, em diu.
Preparat per hackejar-ho en l'últim moment, i jo, home, evidentment vull dir, això ja vinc preparat de casa per això perquè això és la vida de foc a terra no? Vivim d'això bàsicament, però jo el que detecto, ara et contesto, ara et contesto totes les paraules bullshit de l'ecosistema que a mi em venen al cap, però jo et veig Vaig amb ganes de passar la llima, eh? Inclús ahir, i em vas fer digitalment molta gràcia, amb el tema dels esmorzars.
Jo, abans que comencis, vull saber ahir on estaves esmorzant. Ahir on estava esmorzant? Doncs vaig a mirar el calender, tio, perquè a més ahir vaig tenir un dia horrible de 50.000 reunions, per part vaig anar amb dos taxistes suïcides, Mira, jo vaig créixer enganxat a una Game Boy. He treballat en un cotxe vuit hores anant de Regensburg a Aachen, Alemanya. O sigui, creuant tot el puto país sense parar.
Jo no em marejo els cotxes, tio. Ahir em vaig marejar amb un taxi tornant de l'hotel Esperia Tower, de les portes de Barcelona, cap a casa meva. Té un taxista que li vaig dir, sisplau, pots parar? O sigui, pots no anar tan ràpid? Estava fent un Need for Speed, saps? I no em vaig fixar si el conductor era Vin Diesel o qui collons era, però li vaig haver de demanar, sisplau, que fluixés la marxa, perquè s'estava passant. Vull dir, estava fent una conducció hipertamarària.
Aleshores, on vaig esmorzar ahir? Ara t'ho dic. No, perquè... Era ahir? No, abans d'ahir, quan vaig fer una esmorzar de forquilla. No, potser abans d'ahir, perquè vas anar com a un lloc molt hipster. Abans d'ahir. Que vas ficar alguna cosa a Twitter, de... Ah, no! No, boníssim! Vale, vale, vale. És que, clar, no estic acostumat que em llegeixis el Twitter. Estava, val, ahir... A veure, espera, Àlex, jo és que sóc humà, vale? Sóc humà i hi havia un moment que m'estava avorrint.
Jo, generalment, no cometo aquests crims de comissió, d'anar directament a veure les xarxes digitals, però no sé, m'estava avorrint i vaig dir, saps què, va, em vaig tirar una mica al Reddit, no? I se'm va acabar el contingut i vaig dir, va, doncs, una mica més, va, i em vaig tirar al Twitter. I vaig veure't i em vaig fer, em vas fer gràcia, filla, em vas fer gràcia.
Estava entre reunions, em vaig vaig ficar en un puesto a fer, bueno, el típic a treballar per allà, estava per la zona Sagrada Família i és molt difícil trobar llocs de sens. Però mirant a Google Maps no sé per què, vaig veure un lloc que estava al costat de la meva antiga casa i que tenia un 4,9 i dic, no pot ser. Dic, però si aquí tots són llocs de merda orientats a turistes i realment hi ha molt poca cosa bona per aquella zona.
I dic, ja veuràs que això és el típic lloc que està inflat a turistades, no? I l'havia vist algun cop però mai m'hi havia entrat, val? Com es diu el lloc? És que el lloc es diu com la Papeta o alguna cosa així, val? Havia estat de vermuteria i, evidentment, és el típic lloc que tu entres i no hi ha res en català. O sigui, ni almenys un català, ni contesten en català, ni aquest tipus de coses, no? Amb prou feines l'entenen. Però, bueno, això ja és un debat per un altre dia.
Però em vaig ficar allà i vaig dir, mira, saps què? Dic, pues, halaré alguna cosa d'aquí, treballaré perquè, dic, ja que estic i em conec tots els llocs de la zona. Dic, vaig ficar-me aquest que a més el vaig veure buit. I vaig dir, joder, si és tan bo perquè és buit. És veritat que eren les 11 del matí, que clar, no era hora de dinar encara. Entro, em demano un cafetó, em demano alguna coseta per esmorzar i...
Un esmorzar tard i veig que entra un paio acompanyat, i que, evidentment, tenien com una cita amb el local, i vaig pensar que seria un periodista, o jo em vaig ensumar que seria un influencer de menjar, i, evidentment, no?
I allò, clar, jo estava treballant i veig que començava a demanar-se moltes coses, però moltes, diu, sí, també volem això, i volem... Sí, com un menjar molt búlcit, recomano que aneu al meu fil de Twitter, on m'explico amb una miqueta més de detalls, però, clar, jo no volia, no volia ficar-me en aquella conversa, però la veritat és que estava sentint i sentia una quantitat de búlcit al·lucinant, no sé si això m'ha inspirat en l'episodi aquest, però jo ja venia amb la idea
de fer aquest episodi, però tu ja veies que dius, primer, el paio, de maneres força condescendents. Tant amb la cambrera com l'assistent que portava, no?
Després, unes coses raríssimes, tal qual els vam portar al menjar el tio olorant les olives, tio, si jo vaig flipar, olorant les olives, agafant els plats, mirant-los per tots cantons, portava la, com es diu, la llanterna aquesta per enfocar les coses amb el mòbil i poder-ho gravar, fer 25 tomes de cada vídeo d'ell menjant-se les coses amb cares estranyes.
És que potser és un Instagramer molt famós, jo no en tinc ni idea, perquè no freqüento aquest tipus de contingut, però em va fer molta gràcia poder-ho veure en directe, perquè clar, vam venir a les 11, que segurament és l'hora que no hi ha encara ningú dinant, amb la qual cosa els podem donar un servei una miqueta més premium, i deuen fer aquest tipus de coses. Potser, com que és famós, deu ser una persona que ha d'anar a dinar als postos a les 11, perquè si no, no el deixarien tranquil.
A mi em va donar la impressió que era una persona bastant coneguda, perquè em sonava molt la seva cara, però no en tinc ni idea. I hi havia coses rocambolesques. Agafant els plats, mirant-los per sota com si tingués rajos X i pogués veure a través de la ceràmica. I després menjant coses tot molt mesclat. El tataqui de tonyina, després agafar unes braves i un no sé què.
Tot mesclat, no tenia cap puto sentit. Jo no enfiaria d'una persona que demana, Primer, totes aquestes coses, i segon, que s'ho menja a la vegada, saps? I anar agafant una cullerada de cada cosa i dius, tu estàs mesclant tot, tio. Vull dir, és que no té cap puto sentit, no té cap tipus d'ordre. És a dir, amb quin criteri estàs menjant això i podràs dir que el menjar és bo? Segurament és bo, però és que tens tota la boca contaminada de tots els sabors.
O sigui, no pot ser que et posin a menjar l'amanida de no sé què, no sé quantos, després d'haver fet la carne metxada que és superintensa.
Amb un condiment de vi no sé quantos, és que realment no m'estava explotant el cap i vaig veure tot allò en directe i ho vaig trobar esperpèntic la veritat, així que recomano que mireu el fil de Twitter i després jo el menjar que em vaig demanar era boníssim, o sigui vaig dir, hòstia, he de repetir aquell lloc perquè realment és molt bo el menjar i em va sorprendre, vaig dir, hòstia finalment una cosa de qualitat a prop de Sagrada Família però bueno, en fi, dit això I parlant de búlsit,
et preguntava, expressions per 20 cèntims, com es feien els concursos d'antes, por 20 céntimos o por 20 pesetas, paraules que s'han sobreutilitzat i s'han fet servir malament dins de l'ecosistema, com per exemple, sinergia. Vinga, va, comencem. Bueno, no vols explorar una mica el concepte valor? És que a mi el concepte valor em té fascinat. Entrarem al concepte valor com un dels primers, però digue-me'n tres o quatre i després ja entrem. a valor.
Vinga, doncs, número 1, en el millor dels millors, disruptir o disrupció, volem disruptar el mercat. A mi això em sembla... Bueno, seguim, seguim. Després, el nostre equip és únicament qualificat, rotllo, és aquelles persones que les vas posar en el món per solventar aquell problema. També tinc alguns problemes amb ell. A veure, per exemple... No, ja està. No, no, no. Tinc el millor. Bueno, és que potser no és el millor, és que hi ha molts, però... el de.
Aquest producte està contribuint a fer un món millor val a mi aquest em fa mal perquè no és veritat és rotundament fals estic segur que qui ha articulat aquesta paraula per voler explicar la seva companyia segur que la seva companyia està fent un món pitjor, després també el de fail fast fail often saps que m'encanta mític eufemisme que va dir una persona i que està bé eh està bé està bé a veure deixem pensar més a veure deixem pensar més si vols comencem amb aquests però però hi entrem
al tema de valor i per què he escollit valor en Google. Espera, espera, espera, tinc un, tinc un, tinc un. El de l'Airbnb. Soc com l'Airbnb per fer botelles de plàstic, saps? Que no, dius, si no ets Airbnb per res, aquest. Vale. A veure, t'explicaré per què he agafat valor, perquè valor és la típica que es va posar de moda fa uns anys i ja ha passat de moda i ja no la diu absolutament ningú.
Jo el que volia venir a dir amb anem a disruptar, a disrompir, a disrompre l'expressió d'afegir valor, perquè és d'aquelles coses que veus que de cop i volta tothom les comença a dir, no saps exactament què signifiquen, veus que tothom les diu sense saber exactament què signifiquen, les adoptes, les dius sense saber exactament què signifiquen, i de cop i volta desapareixen i dius, hòstia, fa un any que no sento ningú dir afegir valor.
Com ha passat això? Perquè han aparegut altres paraules de merda. La que està molt de moda avui en dia és momentum. La gent que diu aprofitar el momentum, però que s'equivoquen perquè realment momentum vol dir inèrcia. Però no sé si és a Barcelona, no sé si és a Espanya, no sé si és a Europa. Jo diria que és una cosa de català i castellà que la gent està dient momentum per dir un moment especial.
Especial, et diuen, no, perquè en este momentum, és que ara tenim aquesta setmana o este año es el momentum de no sé què, dius, no, no, no, momentum és, inèrcia, és la paraula llatina científica per dir inèrcia, per tant, aquesta la traiem, però l'estic sentint moltíssim, val? Revolir a rajada aquesta. De totes les que has dit, si vols faig una miqueta un 1 per 1 i acabem amb valor, perquè amb valor farem tot l'anàlisi i també crec que és de les més interessants.
Trobo molt interessant que hagis dit disruptar, perquè disruptar, disrompre, disrompir, no sé, és una paraula que si amb tots els anys que portem parlant de disrupció i tot això no m'he après a conjugar-la probablement és que no l'hem entès, val? O sigui, no aniré molt més lluny de dir d'aquesta aportació, val? És veritat. Encara es fa servir, però és veritat que es fa servir més poc.
És a dir, també em fa recordar quan tampoc ens vam posar d'acord en dir si era, en castellà era el emprendimiento, la emprendedoria, o no ho sé, saps? A nosaltres els faltava dir la imprendició. Aquesta és una que també és molt búlsit. Què més? Tu has dit la de com la missió, no? Solventar aquest problema. No la tenia categoritzada com una expressió búlsit, però bueno, passaria. Les altres que has dit són meravelloses, val? Jo portava sinergia.
Sinergia és sinònim de projecte estratègic, de partnership, de col·laboració. És a dir, sinergia generalment vol dir no et pagaré ni un puto duro. És com l'eufemisme per... A més, jo porto anys menjant-me aquesta paraula, però és veritat que fa molts anys que ha desaparegut, però aquesta està molt de moda.
Me'n recordo quan vam començar l'empresa el 2014, tothom parlava de les sinergies, sinergia per aquí, sinergia per allà, el que deia projecte estratègic, partnership, col·laboració, inclús projecte de comunitat, que també arribarem a aquest concepte. Sinergia bàsicament vol dir no hi haurà ni un puto duro per cap dels cantons o, en qualsevol cas, només per la part més gran, o si m'apures, també vol dir treballaràs de gratis per mi perquè tu ets un pringat.
Això és sinergia per sort ja ha desaparegut de l'ecosistema i fa molts anys que no la sento de fet si la sents avui en dia és encara un red flag més heavy perquè vol dir que és algú que s'ha quedat anclat a fa 10 anys què més?
Producte que fa el món millor producte que fa el món millor és molt bona els productes que fan el món millor n'hi ha molt pocs de productes que facin el món millor decididament Getir i Globos i merdes d'aquestes no fan el món millor fan el món millor per les teves butxaques però és veritat que. Això enllaça molt en quan parlem de Quan tu domines la narrativa, evidentment tot té sentit.
És molt fàcil construir les gràfiques ficant els eixos al que tu vols i adaptant-los perquè facin una corba molt més pronunciada. Un producte que fa el món millor. Home, jo crec que estarem d'acord que pràcticament ningú fa a posta un producte que faci el món pitjor des del seu punt de vista. Perquè si tu ja des del teu punt de vista estàs fent una cosa que fa el món pitjor, ets un fill de puta.
Aleshores, clar, el que faci el món millor és molt subjectiu Vull dir, tu i jo probablement veiem coses que fan el món, pitjor, certes coses que el seu creador pensa que és millor O sigui, jo què sé, les empreses que crea Peter Thiel Palantir, per molta gent, és una empresa que fa el món pitjor, per ell fa el món millor, val?
Bueno, és debatible, però sí que és veritat que és una paraula que jo, com a inversor l'he vist a tots els a tots els decks i al final dius, hòstia puta, no, tio, fa el món millor si és una percentual tan petita que no li importa a ningú. No facis servir aquesta paraula perquè en realitat t'estàs descobrint una miqueta. És a dir... Si tu vas a crear una nova marca d'abarques veganes, fas el món millor.
Home, potser fas l'entorn més proper teu, el fas una miqueta millor, però el món no, perquè no arribaràs mai a ser una marca global. La quantitat de bullshit que poses al teu deck generalment és inversament proporcional a la quantitat de diners que la gent et donarà per invertir-te en l'empresa. Per tant, eliminar coses com les que ja hem mencionat, com disruptar, disrompre, a solucionar aquest problema, el producte fa el món millor, elimina-les de la teva proposta d'inversió i en parlem.
I, de fet, aquí enllaço, em salto una, em salto el fail fast, fail often, amb el soc l'herbie en via d'X o, comúment, també acceptat, el soc l'Uber d'X. És a dir, soc l'Uber de... o soc l'herbie en via de l'educació, soc l'herbie en via dels taxis, soc l'herbie en via del lloguer de guitarres.
A veure, això és analogia explicar les coses per similitud és la manera més fàcil de fer-ho, el que passa que generalment has de tenir en compte que no estàs tenint en compte les dimensions de la cosa amb la que t'estàs comparant, aleshores per fer-ho servir bé. Uber, podria dir sóc l'Airbnb, o bueno, Airbnb era com l'Uber de la hospitalitat, val?
Estan en una mateixa categoria d'empresa, de tamany, de sector, de moment, no momentum, que poden fer-ho servir, però tu hòstia, que acabes de crear una empresa d'economia col·laborativa d'anar a passejar gossos, val? Hòstia, explicar les coses com sóc l'Airbnb de no sé què, i tens realment 3 persones que estan, o 15, al teu grup de Facebook, no, tio, tens un grup de Facebook amb 15 persones, no ets un Airbnb.
Aleshores, que podrà ser-ho bueno, no sé, demostra-ho però a mi, la impressió que em dona és que t'estàs flipant moltíssim i no ets realista i estàs venent una cosa de la qual no seràs capaç de complir, i l'altra, l'última, que has dit tu i ara sé que estic fotent la xapa molt heavy, però és la del fail fast, fail often aquesta obra, una categoria sencera però que es pot resumir amb el següent.
Tots aquests mantres de l'emprenedoria que hem mastegat i engullit i digerit sense ni tan sols haver-los llegit què collons porten són molt perillosos, val? El go big or go home, que és l'altre, no? Fail fast, fail often. Totes aquestes històries que per alguna empresa els va funcionar bé i aleshores tu penses que que, de cop i volta, val per tothom. El gran causant d'això ha estat el sector del Venture Capital.
El sector del Venture Capital va dir, hòstia, clar, el fail fast, fail often, si no recordo malament, és de Facebook, no és que s'ho haguessin inventat allà, però el va popularitzar de Facebook. Doncs, clar, què passa? Que diuen, hòstia, és un mantra que és molt bo per instigar la gent, per esparonar-los a que creïn empreses que necessitin molt de capital per tenir molt de creixement. Per què?
Perquè així estaran incentivats a anar a buscar més inversió i entrar una miqueta, doncs, a aquest esquema de ponzi que parlem sempre, que és l'estafa piramidal del Venture Capital, no? Que és, bueno, tu crees la teva empresa, el teu Airbnb per passejadors de gossos i demanes diners, d'aquí 12 mesos t'acabes els diners, has d'anar a tornar a demanar més diners i cada cop el deute és més gran.
Aleshores, clar, què passa? Que han estat els grans catalitzadors, els grans amplificadors d'aquestes teories si t'hi fixes darrere de tot està el Venture Capital. I això és la majoria d'emprenedors i emprenedores que els hi sents dir aquest tipus de coses, els hi preguntes, però per què? I no ho saben. És a dir, fail fast, fail often, el que t'està dient és falla molt sovint, falla aviat, i falla molt sovint.
Home, si això t'ho pots permetre, si tens una quantitat de diners infinita, com Facebook. I el que dèiem abans, no estàs en el mateix moment. Quan Facebook va popularitzar això, teníem més diners dels que es podien acabar. Per tant, podien fer experiments infinits, podien cagar-la infinites vegades, perquè estaven creant un sector nou en el que...
Tenies l'avantatge competitiva de ser el primer, la primera gran xarxa social popularitzada que al final podia dir, hòstia, i si provem a obrir un marketplace? I si provem a posar fotos? I si li fiquem un xat a dins? I si la fem orientada de mòbil? I si hi posem un mur? I si li posem stickers? I si li posem no sé què?
I anaven posant coses, no? Hòstia, aquí igual té sentit, però tu amb la teva empreseta de passejar gossos, que potser has aixecat 80.000 euros en una ronda de presid de quatre desgraciats i desgraciades que no saben el que s'estan fent no pots fer fail fast, fail often, o sigui, tu no pots permetre ni un puto error, perquè com facis un error et quedes sense pasta i hauràs de tornar a treballar a l'empresa corporativa on estaves abans, no?
Aleshores, una miqueta de resum, tot aquest preàmbul era per dir expressions que són molt... No sé si tòxiques, però són massa comuns, que la gent repeteix perquè les sent, però realment no pensa què volen dir, val? I una, en concret, que era la de... em vaig adonar l'altre dia fent la reflexió, que dic, hòstia, fa molt de temps és que no sento l'expressió d'afegir valor. Per què?
Ho vaig veure en un missatge a LinkedIn que em van enviar. Vaig dir, hòstia, quant de temps feia que no em deien allò del valor, tio. I abans era, buà, saps? Era com, deixa'm, és com la frase aquesta que tots els Venture Capitals tenen al let me know if I can help you, no? O sigui, avisa'm si et puc ajudar, no? O si et puc afegir valor.
I t'ho deien sempre, en qualsevol email, en qualsevol resposta a LinkedIn, a qualsevol cosa, inclús a les pàgines web ho tenien, lo d'afegir valor, i dius hòstia, ha estat com 10 anys que ha estat allà. I ha desaparegut de cop i volta. I ara fa uns anys que es porta molt el tema de és que fem comunitat, que és com el substitut del fem valor. Si vols entrem a la definició de lo que és valor. Tu quan vas sentir de què anàvem a parlar avui, en què vas pensar,
Marc? O sigui, quina és la teva definició d'afegir valor? S'han comès molts crims en nom del valor. S'han dit moltes atrocitats en nom del valor, eh? Si la tingués que definir, et diria que és com... És com un comodí lingüístic per dir que no saps què vols. Val, val. O sigui, és com per omplir, bàsicament. Bueno, és a dir, és que tinc diners, sé que vull construir alguna cosa, però no tinc molt clar com collons fer-ho, llavors jo dic, aquesta solució ha d'afegir valor. l'or.
Lingüísticament no estic equivocat, però denota que no tinc ni puta idea del que necessito. És que saps què passa? Aquesta indústria jo crec que ha pecat. De tenir a vegades massa escalers disponibles per no saber el que es vol fer. És allò que a vegades tens problemes del primer món perquè tens massa diners disponibles i tu mateix et generes els teus propis problemes i les teves pròpies solucions.
Exemple. Un carnisser, quan munta una carnisseria, no de cop decideix que no hi ha mercat per la carn i ara es dedicarà a fer ganivets perquè pivotarà el món dels ganivets, perquè s'ha donat compte que. I atenció, atenció a l'expressió perquè aquesta també és molt coneguda que nosaltres no estem interessats en anar a buscar l'or nosaltres fabriquem les pales Ah, boníssima, boníssima. Aquesta està tornant eh, tio? Aquesta l'he sentit ja 3 o 4 cops els últims 15 dies.
No em diguis està tornant aquesta, era un clàssic aquesta Per context, diuen que quan va haver-hi la febre de l'or els que es van fer rics eren els que van crear pales i pics, no? Sí Sí, però bueno, ja està. Aleshores, què? Quan hi ha un nou mercat, fas diners venent-li coses als que estan en aquell mercat, però no sento com la matèria prima. Però jo no recordo mai a la història cap venedor de ganivets que hagués començat com un carnisser.
És a dir, el carnisser mai es va adonar que la gent no li comprava carn i va dir, he de pivotar al món dels ganivets perquè jo no sóc el que vol vendre la carn, sinó sóc el que farà literalment les pales, que al final són els ganivets. A veure, el tema de l'or, les pales i el pivotatge és un eufemisme molt gran per dir que he aixecat el que tu deies, eh? 100.000 euros del tiet, la tieta i dos amics els que he enganyat. Encara me'n queden 50.000. En lloc de tornar als altres 50.000 i fer-los el
favor de no perdre-ho tot, mira, saps què? Seguiré jugant amb els teus diners, val? I em muntaré un negoci absolutament nou del que no tinc ni puta idea i... Miraré a veure què surt. Llavors, en lloc de ser honest i dir, mira, he fracassat, em sap greu, aquí tens 50.000 euros perquè no ho perdis tot, doncs, mira, seguiré jugant amb aquests diners, perquè potser surt el 36 a la ruleta.
Llavors, clar, és complicat. Aquestes coses no passen en altres sectors, però aquí, com que, bueno, hi ha diners i ens agrada molt aquesta idea del venture capital que els diners no s'han de tornar. Perquè, clar, si tu haguessis anat a demanar un préstec al banc, banc, no estaries pivotant. Estaries cagat per tornar-lo. Però aquí, com que no s'ha de tornar, doncs ens és una mica igual.
I llavors, com que és els diners dels altres, ets com un polític, que bàsicament t'estàs gastant diners que no són teus. Són problemes que un mateix s'inventa per un accés de capital que no és teu. Llavors, clar, tots aquests es relacionen, perquè tu penses si el teu equip, estava únicament qualificat per vendre trossos de carn, per què collons ho ha d'estar-ho per fer ganipets.
I clar, és que és molt polèmic, perquè tu vas a saber uns quins llocs i, hòstia, és que s'han infrat la boca i quan parlen que la meva companya ha pivotat, dius, hòstia, quina mandra, Déu meu. O sigui, ha pivotat per mi, a mi el meu cap em ve, hòstia, diu, hem vist que no hi havia res que fotre allà, teníem calés i hem volgut fer alguna cosa per veure si sonava la flauta.
Però clar, a veure, és el que sempre diem dels micos escrivint Shakespeare, que com que a un li ha funcionat, doncs sembla que ens ha de funcionar a tots. Però... Tu, valor Àlex, com la definiries? A veure, explica'm, que ens hem quedat aquí. A mi sempre m'ha agradat l'expressió, la definició de valor que feia Clayton Christensen, que era si tu afegeixes valor a una persona, quan l'ajudes a fer una tasca, a passar-la d'un punt A a un punt B, que és immediatament superior.
Aleshores, jo què sé, si tu t'uneixes a un equip que està aixecant capital, per exemple, i vols afegir-li valor, el que has de fer és ajudar-lo, aquest equip, a que aixequi més capital perquè tu estàs allà.
Si tu no estàs, no ho podrien fer. per mi aquest és el valor com aquest delta, delta també és un altre que s'està popularitzant molt els deltes, ara de cop i volta hi ha molts deltes deltes i alfes, però bueno, ja en parlem en un altre dia de l'alfabet grec o per exemple, jo què sé, tens una empresa que ven tant, doncs si tu, vols entrar com a conseller d'aquesta empresa o el que sigui i el pots ajudar a vendre dos vegades més, tres vegades més, obrir un nou mercat,
obrir això li estàs aportant, això és és valor. Però aquest comodín de avisa'm si algun dia et puc aportar valor, és com dir. Hòstia, jo aquí sóc com el geni de l'ampolla, saps? Vull dir, i tu frega l'ampolla i jo et concediré els desitjos quan tu em necessitis, val? Invoca'm quan et faci falta. O sigui, aquestes ínfules de grandiositat que hi ha hagut dintre del sector, i sobretot personificades, amb la gent del Venture Capital, hòstia, tio, ara t'adones que ha desaparegut.
I aleshores, el meu... O sigui, el viatge que fan aquestes paraules és molt curiós, o sigui, generalment, totes aquestes expressions tenen un origen en comú, que és una...
Generalment és un post de blog que s'ha fet molt famós o algun tipus de contingut que s'ha fet molt famós, també pot ser una guia d'estils, un handbook, inclús un podcast d'avui en dia, on algú ha dit alguna cosa que ha ressonat molt i l'expressió principal, la frase principal, el gran highlight, el reel que faríem avui en dia, és. Allò, inclou aquesta frase.
En aquest cas però seria el que has de fer, segurament, afegir valor, segurament la va popularitzar, algun imbècil del tamany de Gary Vaynerchuk, d'aleshores segurament va fer algun tipus de contingut que es va fer megaviral i l'únic que deia era alguna obvietat com és que el que has de, és com per fer créixer la teva empresa i perseguir els teus somnis el que has de fer és afegir valor a la gent a la que et rodeges.
I de cop i volta tothom comença a compartir això perquè és com superinspirador, és super magnànim i és fàcil d'entendre i la gent diu, hòstia, però sí, clar, tio, he d'afegir valor com no se m'havia acudit mai, no? Com no se m'havia acudit afegir valor a tota la gent a qui em rodejo, vaig a afegir valor i surten al carrer amb ganes d'afegir valor, surten amb la motxilla carregada de valor i diuen, no sé què collons és, pesa molt, però vaig a afegir valor a la gent a qui em rodejo.
Comença a popularitzar-se perquè, clar, es viralitzen xarxes socials, de cop i volta la gent comença a escriure, diuen, hòstia, això té engagement, Per tant, anem a fer contingut optimitzat per aquest tipus d'engagement, no? I si fem contingut al blog, doncs l'optimitzarem per SEO. Si fem per Instagram i per xarxes socials, que la gent comenti, que comparteixi tot, valor, valor, valor.
D'aquí a una volta veus que comença a aparèixer a les webs de la gent, que a les xerrades que donen a podcast i a conferències la gent comença a parlar de valor, valor, valor. I d'aquí a una volta es converteix en una d'aquestes coses que la gent del màrqueting, com sempre ho dic, el màrqueting ho corrompt tot, doncs acaben corrompent aquesta paraula, val? I acaba entrant com en el zenit de la seva existència i de cop i volta apareix una paraula nova.
Perquè quan ja s'ha utilitzat tant que ja no té tant de sentit i ha arribat al pic, doncs passem a la davallada i de cop i volta substitueix per una altra, que màgicament, hòstia, ara tothom comença a dir momentum, no? O sinergies, o ara la que està molt de moda és projectes de comunitat.
I a mi em toca especialment el vora viu, perquè clar, els que venim fent comunitat de fa molts anys, i per mi, fer comunitat és com cultivar una sèrie d'amistats i relacions al voltant d'una idea en comú que podria ser com una tribu, no? Potser al voltant d'una empresa, d'una marca d'una iniciativa, una associació un moviment cultural, val?
Doncs, hòstia, que de cop i volta et vingui gent que no té ni puta idea del que és comunitat i digui, no, no, és que nosaltres fem comunitat generalment, i així estic rajant molt dels Venture Capitals, però podríem parlar d'alguna altra empresa, és a dir agafem ara un corporate, imagina que et ve el al Corte Inglés per dir alguna cosa. No havíem rajat mai del Corte Inglés. No hem rajat del Corte Inglés. Però que diguin, no, no, és que nosaltres som una empresa orientada a la comunitat.
O sigui, pots definir qui és la teva comunitat? O sigui, generalment, si els fas aquesta pregunta, no la saben, saps? Llavors es pensen que, sí, home, la gent que compra el Corte Inglés.
Dius, tu saps qui són perquè tens dades d'aquesta gent, però et comuniques freqüentment amb ells, fas entrevistes amb aquesta gent, vas a trobar-los en persona, fas trobades perquè ells es coneguin entre ells, fas contingut específic per ells, fas comunicacions només per ells, més enllà de les merdes de màrqueting que els hi vulguis vendre, si no dius que sí a totes aquestes coses, no estàs fent comunitat. I ara, de cop i volta, és comunitat.
La comunitat s'està expandint com la nova manera de dir ei, ajuda a fer-me màrqueting gratis de la meva empresa. Ho dic perquè a mi m'estan arribant molts projectes a grans corporacions, que és com, no, estem fent un projecte de comunitat, i el que busquem amb gent que difongui, doncs, això, no?
I fer un partnership de contingut, aquests famosos partnerships de contingut, en el que has de difondre les seves iniciatives a canvi de no res, però perquè, clar, home, perquè és que estem fent comunitat, això és bo per l'emprenedor. I t'estan venent.
El cuento, la milonga, que allò és molt bo per l'emprenedor i l'emprenedora, les noves start-ups, quan en realitat el benefici és clarament per ells, l'haurien d'estar pagant, però eviten la conversa de la transacció perquè és un projecte de comunitat, no em voldràs cobrar per una cosa de comunitat, que és una cosa que faig altruísticament. De cop i volta, sóc una ONG, sóc una non-profit.
Quan darrere mires les empreses que hi ha i dius me cago en Déu, o sigui, s'ha de ser cabron per tenir els beneficis que tens ets una empresa de l'Ibex i estàs dient que vols que jo, et faci difusió gratuïta de les teves coses, a canvi de en el nom de la comunitat, per favor saps? O sigui, és una de les és la nova expressió corrompuda pel sector negocis i no em sabria aventurar quina serà la següent, però és que el que tu em descrius comunitat, és que són són clients.
Comandes o de corte anglès, qui és la teva comunitat? El que m'estàs descrivint són els teus clients? Jo, quan ratllo el cotxe amb una columna del pàrquing i el porto al planxista, el planxista no té una comunitat de planxisters, és a dir, de gent apassionada per la planxisteria. És que, potser, has de reconèixer que el teu negoci no genera aquestes dinàmiques. Però és que sí que és veritat que, ara que ho dius, hi ha moltes que estan relacionades amb el món de la física.
No sé per què. Potser perquè et fan sentir més llest. Però és que jo crec que s'equivoquen, eh? Perquè, que a vegades, per exemple, el rotllo que has dit de la inèrcia al principi. Per què dius inèrcia? No, tio, és la puta primera llei de Newton. O sigui, digue-ho clar. Per què és això? O a vegades ho confonen amb moment, que dius, a veure, noi, massa per velocitat. O sigui, en quin moment la teva companyia té massa per velocitat? O sigui, tio, llegeix-te un puto llibre de física al moment.
Però igual també hi ha moltes d'aquestes que venen de la ciència. A mi hi ha una que em trenca el cor cada vegada que la sento i, mira, hi ha moltes que jo simplement, mira, escolto, ho meto i no dic res. Però aquesta reconec que públicament l'he corregit moltes vegades perquè em fa especial ràbia. Que és quan la gent confon catalitzador amb activador. I tant. A veure, tothom veu el concepte de catalitzador i diu no, no, no, és que hem vist aquesta cosa que ningú ha vist, no?
Aquesta veritat amagada i és el nostre catalitzador per fer explotar el negoci. Llavors, a veure, estàs confonent catalitzador amb activador. Un catalitzador, i això, sisplau, fins aquí, la secció química de foc a terra, és una cosa que accelera una reacció química. L'accelera, però no l'activa. O sigui, si tu poses el catalitzador al principi i no fa res, allò no funciona, allò no evoluciona, no avança.
Per fer-ho avançar, el que necessites és un activador, que és el reactiu que fa començar aquella reacció. Llavors, si tu vols que vagi més ràpid, llavors la catalitzes. I això és igual. Per tots aquells criminals que aneu a utilitzar la paraula catalitzador en un context equivocat, la pròxima vegada feu servir activador. El que passa és que el concepte activador crec que no sona prou fancy. Tu dius activador i no dones a entendre que ets molt llest.
En canvi, quan dius catalitzador penses, hòstia, aquest tio ha estudiat, aquest tio està llegit, aquest tio ha vist llibres, ha vist coses. Igual que sí, estic d'acord també que estan tornant molt les lletres gregues. Per què? O sigui, que no tenim un abecedari nosaltres. Que no ens agrada. O sigui, per què m'has de dir alfa per explicar que estàs performant millor que el mercat? No cal, no cal. Digue'm això, digue'm que ho faràs millor que el mercat. No em diguis que tens alfa.
Perquè llavors m'estàs obligant a entendre un concepte nou que potser no em ve de gust saber. O potser el tema del delta. A mi em tocava les pilotes quan veia aquell triangulet fent càlcul infinitesimal i que només volia dir que era una diferència entre una cosa i una altra. Per què has de posar més mal al món? I dir Delta, aquestes paraules, i voler-los colar en el vocabulari popular, tio, la gent és feliç, la gent no té per què saber aquestes merdes que els enginyers han tingut que patir.
Tio, a mi el professor no em va dir no, tu això de Delta no ho miris, tu pensa que és restar un de l'altre, saps? No, no és suficient, no és suficient fer-nos mal a nosaltres, als propis enginyers, sinó que ja hem de transmetre com aquest mal cap a fora. Però és que el fort és que la gent que ho diu no sap ni d'on collons ve. Bé. Això és el que més mal en fa, Àlex. Hi ha un... Per explicar les coses per similitud, també hi ha el tema... O sigui, una és... Tens un punt que no havia pensat.
El tema de catalitzador sona molt més intel·ligent que si fa servir activador. Per què? Perquè activador, tothom fem servir la paraula activar. Més o menys, potser no de manera regular, potser no cada dia, però activar, doncs bueno, activa això, activa el... Desactiva l'alarma, no? Activa l'alarma, activa el no sé què. Ok. Catalitzar no fa servir mai, amb la qual cosa La gent dirà, hòstia, és d'aquelles paraules que et fa semblar més intel·ligent quan la fas servir.
És com dir moltes paraules en anglès sembla que et faci ser més intel·ligent, quan en realitat no és així. Però et dona una certa capa de dir, hòstia, aquesta persona sap del que parla perquè fa servir moltes paraules en anglès, probablement no les fa servir en català. I llavors, clar, és que deves estar tot el dia amb entorns parlant anglès, és, per tant, ser una persona altament qualificada. Després també. Però és el mateix que tu dius de momentum i inèrcia.
A veure, fill, o sigui, tothom sap com funciona la inèrcia, però quan et vens amunt i dius momentum, hi ha un silenci a la sala, no? Tio, es fa com aquell buit com dient, hòstia, tu, aquest tio n'ha soltat una bona, saps? Aquest tio sap del que parla. El que passa és que és aquella llei del Ramon, de que quan tothom diu momentum, ja no ets llest dient momentum.
Llavors has d'anar a la següent. és quan arriba aquest concepte que tu dius que la paraula s'agota, perquè quan ja la fas servir a tothom, has d'anar a buscar la següent cosa. Correcte, correcte, correcte. Fixa't que, aquesta és una cosa, aquest és un concepte, el de fer servir paraules en un altre idioma per semblar més intel·ligents, està guai, però també esgota una miqueta la credibilitat.
L'altra és paraules que, clar, pel simple fet que estan en un altre idioma, penses que són molt més interessants. I et diré un exemple molt tonto, aquest és molt tonto, l'he sentit tota la vida, però tu dius hòstia, The Beatles, saps? Joder, que bé que sona, tio. The Beatles, tio, els escarbats, saps?
Vull dir, en realitat hi ha coses que, perquè les diguem en anglès, sonen com superinteressants, però tu les veus i una persona anglesa diu, The Beatles, clar, per ells són els escarbats, no penses en grup de música, no sé què, Apple, no? Al final és poma, tio, tu t'imagines una empresa, aquí no crearíem mai una empresa que es diu poma. Però als Estats Units sí, aleshores, clar, com que aquí la percebem com una paraula anglesa que és com Apple, saps?
No t'ha passat mai, i això és molt curiós, el primer cop que vas veure Zara Home, que ja l'acudit típic que la gent pensa que és Zara, per fi han fet un Zara per homes, saps? Boníssim! No ho havia pensat mai! És boníssim! Clar, el cervell espera una cosa, però en realitat li estàs dient una altra, no? Perquè tu estàs acostumat a que la cartalleria d'aquí hauria d'estar en català, en teoria, i llavors tu veus Zara i dius Zara Home, clar, està en català, saps? Però en realitat és Zara casa.
Però bueno, sona molt millor dir Home, tinc una Smart Home, que té una casa intel·ligent o domòtica, no? Aleshores, aquest tipus de fascinació. I et diré un exemple tontíssim, dos exemples tontíssims, perquè clar, com tu bé saps, jo vaig bastant sovint als Estats Units, porto 10 anys anant-hi, i... Hi ha dos exemples. Mira, l'any passat es va posar de moda el cortado. O sigui, de cop i volta, a tots els bars de San Francisco, a tots, a totes les cafeteries, podies demanar el cortado.
I val 4 o 5 dòlars. I és un puto tallat, però és tallat d'aquest hipster, de gent que es fa, porta el bigoti una miqueta ja com de l'hi, talla culleretes de fusta i et cobra els cafès més cars del món, val? I de cop i volta a tot arreu tens cortado, que aquí és una cosa que hem tingut, però clar, els hi sona tan bé, perquè és estranger. O sigui, idiotes no només en tenim a aquesta banda de l'Atlàntic, Marc. Els idiotes estan a tot arreu.
Vull dir, als Estats Units vas allà, demanes un cortado que en realitat ja el tenien amb una altra denominació, no? Però de cop i volta els pots vendre una cosa marquetiniana i et diré una cara molt més estúpida. Abans que vegis l'estúpida, fixa't que el fenomen és que és brillant. O sigui, perquè el concepte funciona en les dues direccions. Perquè tu vas aquí, al lloc hipster, i no posa cortado. Perquè aquí és un minus cortado. Què posa aquí?
Latte. Clar, aquí, en el moment que et donen un latte, que és un cortado, però aquí no pots monetitzar el concepte cortado perquè ja és de la cultura popular. Per tant, què fas? Vas a buscar el de fora i el portes aquí, el paquetitzes i dius 5 pavos. Latte, 5 pavos. Has de sempre agafar el concepte de fora, portar-lo aquí i el que toca als ous és que Estats Units estan demanant les coses com s'haurien de demanar a Espanya
i a Espanya les demanem com s'haurien de dir a Itàlia. És que és acollonant. És increïble. Et donaré l'altre exemple superestúpid. Des de fa uns anys, als Estats Units, saps que està també molt de moda? Saps com li diuen a la salsa de formatge fosc? La típica aquella dels doritos de color taronja, que és química pura? A veure... Què sou? Si tu demanes qualsevol cosa amb queso, i és salsa de formatge d'aquella hiperquímica, o formatge fosc, però allà és queso.
I a tot arreu, a tot arreu, entrepà de no sé què, with queso. Queso. Hamburguesa de no sé què, amb queso. El McDonald's ha tret la seva hamburguesa, no sé què, amb queso. Els Doritos tenen un que ja venen amb la salsa preparada, no sé què, amb queso. Queso, tio, estàs malament. O sigui, sé que són exemples molt banals, però al final t'ajuda a explicar que el màrqueting ajuda a corrompre conceptes que segurament tenien un sentit, tenien un valor, avui que parlem de valor.
Però com pots torçar una cosa que té un valor intrínsec i només pensant en el benefici, només pensant en que la gent és mig idiota, per no ser massa generosa amb aquest tema.
Pots explotar-ho d'una manera fent-los dir, escolta, tu el que coneixies com a tal cosa ja no es diu així, es diu d'una altra manera ja li donarem aquest nom, que és com se li diu en un altre idioma, i tu pagaràs el doble, per això que és exactament el mateix probablement és més noció per la teva salut i la societat que t'envolta és a dir, t'estan traient el valor, estan restant valor, perquè joder tio, et portin un puto cortado a Estats Units que ja és una cosa,
que podries portar-la al mateix preu d'Espanya i llavors generaries un valor de la hòstia perquè diries, vale, hòstia, és un tallat com el que es fa a qualsevol bar d'Espanya i el poses allà i amb el seu, tal i com és perquè ni tan sols te'l presenten tal i com és ni tan sols és un tallat com els que es fan aquí, val?
Però dius, hòstia, si importes la paraula perquè no importes el concepte, el fas més barat perquè allà els cafès ja de base et costen 4 putos dòlars fes un cafè que te'n costi 2 i li poses cortado i que sigui cutre, com el cortado de tota la vida o el tallat de tota la vida i que poses de moda lo cutre, però no No. Per què? Perquè aleshores va en contra del benefici. Si puc vendre una cosa per molt més car del que realment és...
Hòstia! Però clar, jo crec que és una estratègia corplexista, perquè fent-ho de la manera de li poso cortado al banc, als llocs d'especialitat i el cobro a un preu prímium i no sé què, jo crec que és una estratègia molt corplexista que d'aquí a volta, durant uns anys estarà molt de moda. Faràs molts milions, però d'aquí a volta serà haurà de ser reemplaçat per la següent cosa perquè no acabarà de solidificar-se i consolidar-se en la cultura popular d'aquest lloc.
En canvi, si anessis a pensar en el llarg plaç, és molt més senzill crear una cosa que sigui molt més accessible per a tothom, probablement és menys mercatiniana, però que és molt més convenient i que no sigui subjecta a ser reemplaçada per la següent cosa que estigui de moda, com ara el puto Babel Tic que està pertot arreu, saps? Fent una mica d'ús dels conceptes d'aquests buzzwords, què han de fer aquestes coses? Tu pensa, tu tens...
Un model mental que està anclat a un concepte. És a dir, tu quan penses en un cortado, què penses? En una cosa cutre, no? És com una cosa, a veure, cony, és espanyola, o sigui, ho hem fet nosaltres. Vull dir, no pot ser brillant, val? Vull dir, no, està molt bé. Bueno, t'has fet un menú de 10 euros i, de postre, t'has menjat una pinya congelada d'aquella, un gelat de pinya congelada i, de part, et demanes un tallat. I ja està, ja ho has fet menuda.
Abraços una mica la teva realitat, però clar, quin problema hi ha? Que el model mental del cortado està anclat a una cosa que no és altament monetitzable. Per què? No li pots posar un preu molt elevat, perquè tots sabem el que és, tots sabem que és una puta merda i ningú és tonto per pagar molt per una puta merda. Llavors, aquests conceptes marketerians que intenten i ara sí que faig servir el buzzword, és que intenten fer aquest move up market, no?
Intenten com moure el techo cap a dalt i què fan? Han de buscar un concepte nou per omplir aquell buit de mercat que hi ha cap a sobre. Llavors, què et diuen? No, no, No, no, no. És que ara el cortado, això era abans, això era cutre, això era per l'Espanya del postfranquisme. Ara hi ha una cosa que es diu latte, que el latte és, bàsicament, exactament el mateix, amb un puto cor a dalt, que això és tot el valor afegit que porta, perquè el gust és exactament el mateix.
Per això sí, te'l serviré amb una tassa de ceràmica, et fotré el cor aquell malament amb llet allà a sobre, i llavors et cobraré dos dics el que valia el cortado. Allò no l'hi pots dir cortado plus, perquè la gent ja veu el que és, ja veu que la regla etimològica de la paraula ve del mateix lloc. No, has de concebir un concepte absolutament nou, no?
I llavors, props pel màrqueting, perquè, bueno, arran d'això, han sortit negocis com totes les cafeteries d'especialitat a Barcelona, que n'hi ha més que palmeres i bancs combinats, has generat, bueno, un nou espai de mercat. Llavors, jo el que donaria, i sí que m'agradaria, és veure com... Tenim paraules úniques d'aquí, nostres, que ens han fet qui som i que som part de la nostra cultura, que no tenen traducció a altres llengües, les explotéssim una mica més, no? I veig que no ho estem fent.
Però, per exemple, aquí què sabem fer molt bé? Doncs mira, la sobretaula. El concepte de sobretaula no està prou explotat. No sé per què m'ha vingut al cap, però tu fixa't. Jo penso en sobretaula i no en veig res en anglès. No hi ha concepte de sobretaula en anglès. No existeix, no, no. En la majoria d'idiomes no existeix aquesta paraula.
Exacte. Em sona que en grec n'hi ha una, però és que no existeix, em sembla que n'hi ha en italià que fan sobre taula, aquí tens una oportunitat per monetitzar conceptes únicament catalans és a dir, tu això has d'anar a vendre-li a un americà un americà et faria pagar per la sobre taula o sigui, tu pagaries primer, segon, postre i sobre taula, saps quin concepte s'acabarà posant de moda i nosaltres, contribuiré a fer-ho possible saps quin concepte els americans pagaran Seran
tres vegades més del que val. I tot això s'haurà originat en aquest podcast, Marc? Sí, ho sé, ho sé, ho sé. Crec que ho sé. Crec que tinc la resposta. L'esmorzar de forquilla. Sí, senyor.