En l'�ltim viatge d'"Els viatgers de la Gran Anaconda", el m�n transita per davant nostre mentre l'observem des d'un amagatall, en companyia del doctor Mart� Boada, cient�fic ambiental i ge�graf, i Jordi Sargatal, ornit�leg. Dos experts mediambientals a qui el coneixement emp�ric del m�n i la natura els legitima per fer un diagn�stic del seu estat actual.
A l'antiguitat, els emperadors del Jap� emprenien un llarg pelegrinatge un cop o dos a la vida, conven�uts que rec�rrer el Kumano Kodo els purificava. Encara avui, aquesta �s la creen�a de milers de pelegrins, que any rere any travessen boscos i muntanyes per endinsar-se en aquest univers sagrat. De tot aix� i m�s, en parlem amb Xavier Moret, periodista i viatger.
Durant d�cades, arribar a les muntanyes dels Nuba, al Sudan, era una quimera. Es tractava d'un m�n ind�gena tancat, sobretot per als occidentals. L'a�llament els havia convertit en un mite. Despr�s de tres intents fallits, Joan Riera, antrop�leg, hi ha pogut entrar i ens ho explica.
A les Shetland no temen els accidents a la carretera, tot i que la cinta d'asfalt travessa la pista de l'aeroport i nom�s un sem�for en regula el pas. Els robatoris, per exemple, s�n cosa d'un altre m�n. En aquest petit arxip�lag d'un centenar d'illes escampades per l'Atl�ntic Nord, fins i tot hi ha frigor�fics amb pastissos vora la carretera. Nom�s cal triar-ne un i deixar els diners en una capsa.
La hist�ria de l'antiga Mesopot�mia �s la de molts pobles. La terra entre dos rius va ser el bressol de sumeris, accadis, babilonis, caldeus i assiris, entre d'altres. Alguns d'ells, contemporanis dels antics egipcis. Fa m�s de cinc mil anys aqu� hi van florir el que avui dia es considera les primeres ciutats documentades de la hist�ria de la humanitat: Ur, Uruk, Lagaix, Kix, Erid�... Tamb� Babil�nia, la ciutat on el 10 de juny de l'any 323 aC va morir Alexandre el Gran. Passejar ara pel desert ...
Occident ha fracassat a l'Afganistan, i el r�gim fonamentalista al poder promou obertament l'islamisme radical i la incultura. La realitat evidencia la creen�a de la periodista M�nica Bernab�: l'Afganistan �s l'�nic pa�s del m�n on les nenes no poden estudiar a partir dels dotze anys. La viol�ncia contra les dones est� normalitzada en aquesta societat conservadora i masclista.
Llu�s Dom�nech i Montaner, primer, i Josep Puig i Cadafalch, despr�s, van liderar dues missions arqueol�giques per inventariar el rom�nic catal� escampat pel Pirineu. Tots dos volien catalogar i, alhora, frenar l'espoli d'obres d'art que ja havia comen�at all� on hi havia les esgl�sies m�s rellevants d'aquest estil medieval. Un segle despr�s, Enric Soler intenta resseguir les seves passes, cercant els camins que m�s s'aproximen als que ells van rec�rrer.
A mitjans del 1945, a Okinawa s'hi va dur a terme l'operaci� Iceberg, l'assalt amfibi m�s gran de la guerra del Pac�fic. Malgrat que l'ocupaci� nord-americana es va acabar oficialment l'any 1972, a l'illa hi van quedar algunes bases i 25.000 soldats. En aquest arxip�lag del sud del Jap� impera la cultura del perd�, i potser �s aqu� on rau el secret del fet que hi visquin tantes persones centen�ries.
Borneo era tan gran com l'interrogant que s'obria dins el cap d'en Llu�s. S'havia proposat creuar l'illa d'oest a est, seguint el curs dels rius, saltant les muntanyes i travessant la selva que entapissava el trajecte. No havia pogut parlar amb ning� que l'hagu�s precedit. El repte era maj�scul: selva, solitud, foscor i fins i tot trobades inesperades, com la d'un guerrer del poble Punang.
Fa m�s de 400 anys, les dones de la prov�ncia xinesa de Hunan es van inventar una llengua secreta per superar la ignor�ncia a qu� les sotmetien els homes. A trav�s d'aquest llenguatge, les dones podien denunciar les injust�cies derivades del patriarcat imperant i tamb� compartir els abusos que patien. Amb el temps, va esdevenir, doncs, una font d'alliberament i d'agermanament femen�.
Mswati III viu com un rei. Se li atribueix una col�lecci� de limusines i la compra d'uns quants jets per a �s privat. Un rei absolutista, l'�ltim de tot �frica, establert a Eswatini, l'antiga Swazil�ndia, al sud d'�frica. L'any 2018, Mswati III va canviar el nom del pa�s amb l'argument d'evitar confusions amb Su�ssa, malgrat que a Swazil�ndia no hi ha vaques ni formatges.
El gran stupa de Borobudur s'al�a com una muntanya de pedra enmig d'un paisatge de volcans, a l'illa de Java. �s considerat el monument budista m�s gran del m�n. Agust� P�niker la situa al nivell de les grans construccions religioses de la humanitat, com els temples d'Angkor, a Cambodja, o el palau de Potala, al Tibet. Ascendir per les nou plataformes fins al cim equival a un viatge interior cap al despertar.
Bagdad t'omple la boca nom�s de pronunciar-ne el nom. Malgrat l'allargada ombra de d�cades de guerra, en la ment d'Irene Cord�n el conflicte armat es difumina per donar pas a la ciutat de conte i, sobretot, a la capital del pa�s que ocupa la llegend�ria "terra entre dos rius": Mesopot�mia. Bagdad torna a obrir-se, i els seus carrers i places recuperen la vida d'abans.
Els ianomamis de l'Amaz�nia es miren amb retic�ncia el cam� m�s llarg. Quan s'ha de comunicar la mort d'alg� del poblat, es dir� que la persona en q�esti� s'ha desmaiat, se n'ha anat, que plora o que s'ha escalfat i est� furiosa. Si qui mor �s una dona, diran: "Ha caigut una fulla"; si �s un home: "Ha caigut una fletxa". Per� mai no s'al�ludir� directament a la mort.
La mort sempre ha ocupat un lloc destacat en l'�tica dels samurais, tal com recull el "bushido" (el cam� del guerrer), el codi de conducta que seguien. Per si hi hagu�s cap dubte, el "Hagakure", el llibre dels samurais, rebla que el cam� d'aquests guerrers del Jap� medieval era morir. El samurai dedicava la vida a preparar-se per a aquest moment.
Al capvespre dels equinoccis de primavera i de tardor, la serp emplomallada maia, Kukulkan, descendeix per les escales de la gran pir�mide de Chich�n Itz� fins a penetrar en la terra. Es creu que aquest moment estava relacionat amb les fases de fertilitat de la terra. Els sacerdots aprofitaven el fenomen astron�mic per indicar al poble que havia arribat el moment de sembrar els camps.
Vet aqu� un viatge de Pablo Picasso a G�sol, poc conegut, per� no per aix� intranscendent. De fet, alguns experts ho consideren fonamental pel sorgiment del cubisme. L'any 1906, Picasso encara no era el nom que revolucionaria l'art del segle XX, tot i que ja havia fet els primers passos. Alguns dels seus primers passos art�stics els va fer a Par�s, per� d'altres els va donar als vessants de la muntanya Forcada, durant l'estada a G�sol. Per aix�, en aquell entorn se'l coneixeria com a "Pau de G�s...
L'arque�loga Irene Cord�n viatja fins a l'enclavament de la ciutat hom�rica per constatar que, efectivament, la llegenda amagava un p�sit de realitat. El mateix que, d�cades abans, va intuir l'arque�leg alemany Heinrich Schliemann quan va considerar la "Il�ada" un text hist�ric, la va adoptar com a llibre de cap�alera i amb nom�s set o vuit anys va exclamar: "Jo trobar� Troia."
L'Alba i en Ricard sempre s'havien imaginat que Mong�lia era plana, una estepa verda. Va ser quan ja pedalaven que es van adonar que cada dia acumulaven m�s de mil metres de desnivell i que, com m�s s'acostaven al nord o a l'oest, m�s creixien les muntanyes. En total, han recorregut mil vuit-cents quil�metres per una terra remota, desprove�da d'indicadors i top�nims, que requeria un gran comprom�s.
Anys despr�s de la Revoluci� dels Paraig�es, Hong Kong ofereix recompenses a qui ajudi a localitzar-ne els l�ders fugitius. Despr�s de la primavera prodemocr�tica asi�tica, esclafada sense contemplacions pel r�gim autoritari xin�s, molts hongkonguesos se'n van anar; d'altres, van desapar�ixer. Sobta que al Hong Kong d'anys posteriors no es vegin policies enlloc. Per� no calen: les c�meres ho controlen tot.
A l'illa de Nova Bretanya, a l'arxip�lag de Bismarck, les restes de la Segona Guerra Mundial s�n evidents. A Rabaul, l'antiga capital, fins i tot s'hi conserva el b�nquer de l'almirall de la Flota Imperial del Jap�, Isoroku Yamamoto, art�fex de l'atac a Pearl Harbor. Yamamoto va escollir Rabaul per la seva badia estrat�gica, on vaixells i submarins quedaven a recer de l'enemic.
Quan en Xavier Calvo va tornar amb el poble mekeo, a Papua Nova Guinea, va observar una nova estructura en construcci�. "Aix� �s una casa que t'estem fent per a tu", li van dir els ind�genes. "�s casa teva, perqu� hi puguis venir quan vulguis". En Xavier va quedar bocabadat, per� va continuar el seu viatge. M�s endavant, els bosmun li van preparar una rebuda sorpresa.
A l'�ndia, el turbant �s un s�mbol de distinci�, especialment en col�lectius hist�ricament guerrers o marcials. Aquest �s el cas dels homes sikhs, malgrat que no tots els sikhs porten turbant ni tots els homes que en porten s�n sikhs. Sota aquesta tela, s'hi amaga un monyo de cabells que els sikhs de la khalsa (fraternitat dels purs) no es tallen mai.
Nic�sia, diu Francesc Miralles, �s l'�ltima ciutat dividida del m�n. La capital de Xipre est�, efectivament, partida per la meitat des que el 30 de desembre del 1963 el general brit�nic Peter Young va tra�ar amb un llapis la l�nia verda en el mapa que divideix la ciutat, des d'un extrem de les muralles venecianes fins a l'altre. Una l�nia que es va acabar allargant de costat a costat de l'illa, que s'ha perpetuat fins als nostres dies, i que va deixar els turcoxipriotes al nord i els grecoxiprio...
"Angola �s una barreja de moltes coses", diu l'etn�graf Ramon Sarr�. "�s un pa�s enorme en el qual jo diria que hi ha molta desesperaci�, per� tamb� molta esperan�a. Un pa�s amb unes difer�ncies socials abismals." El doctor Sarr� treballa intensament per recuperar les mem�ries d'un poble colonitzat i tamb� per recordar el sofriment de la colonitzaci� a partir de persones que el van patir en les seves pr�pies carns.
Viatgem al centre-oest de Mong�lia amb l'antrop�leg Francesc Bail�n. Enmig de la planura infinita, lloc de pas d'antigues caravanes de la Ruta de la Seda, s'hi al�a una roca solit�ria: la Taikhar Chuluu. Als seus murs, s'hi compten m�s de 150 inscripcions i signes en lleng�es diverses, incloent-hi noms de personatges com Kublai Kan, Genguis Kan o Khutulun.
Al llarg dels segles, en aquest punt de la Terra hi van confluir el comer�, la cultura i la hist�ria, i s'hi van barrejar la llegenda i el mite. All� va regnar Minos des del seu palau laber�ntic de Cnossos, on tamb� hi havia el catau del fat�dic minotaure. Per� res de tot aix� no se sabria si no fos per l'aud�cia d'homes com Arthur Evans, l'arque�leg que va saber intuir una espurna d'hist�ria rere l'�pica de l'"Odissea" i la "Il�ada", els grans poemes orals atribu�ts a Homer.
Hi ha llocs on l'�sser hum� i la natura han recuperat l'equilibri per coexistir. Joan Portell els anomena "forats blancs". Tor�, Biosca, Vallferosa, Os de Balaguer, Vilanova de la Sal, Alpens, Espolla o Rab�s podrien servir d'exemple. Fins i tot el Fonoll, l'�nic poble naturista de Catalunya, a la Conca de Barber�.
Despr�s de molts anys, va reapar�ixer el bagul que el pr�ncep de Nig�ria havia deixat en cust�dia fins a la seva tornada. El fet �s que no va tornar i, malgrat la creen�a que les capses i les maletes tancades no es poden obrir perqu� hi amaguen els esperits de la fam�lia propiet�ria, la mare d'Ana Mar�a Briongos va encarregar una missi� a la seva filla: tornar el contingut del bagul als seus propietaris leg�tims. Aquest �s l'origen d'un llarg viatge en el temps que va portar Briongos fins a Nig�...
Enric Soler ens porta les propostes liter�ries seg�ents: l'escriptora i fot�grafa de viatges Kris Ubach ens convida a rec�rrer tots els Pirineus de punta a punta i descobrir algunes de les seves hist�ries m�s amagades; l'entom�leg Xavier Sistach ens dissecciona la vida d'una altra gran viatgera del segle XIX; Mart� Boada, doctor en Ci�ncies Ambientals, ens fa una radiografia de l'estat de la natura a partir de les observacions i reflexions contingudes a "Desemboscant", i, per acabar, Sergi Monra...
