Dives del s. XIX: el resum
Una setmana dedicada a grans dives del segle XIX com Isabella Colbran, Giuditta Pasta, Henriette Sontag, Giuseppina Strepponi o Pauline Viardot, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.

Una setmana dedicada a grans dives del segle XIX com Isabella Colbran, Giuditta Pasta, Henriette Sontag, Giuseppina Strepponi o Pauline Viardot, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" volen dedicar els cinc programes a cinc grans dives de l'�pera que amb el seu art van arribar a condicionar la creativitat de grans compositors de la primera meitat del segle XIX. I comen�aran amb Isabella Colbran, la musa de Rossini, i una de les primeres "soprano sfogato". No saps qu� vol dir? T'ho expliquen l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.
En el segon cap�tol d'aquesta setmana, dedicada a grans veus del segle XIX, "Els homes cl�ssics" se centren en una diva que va fascinar Donizetti i Bellini i, de fet, va ser la primera int�rpret d'un paper tan llegendari com el de Norma. Descobreix qui va ser Giuditta Pasta, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Potser a dia d'avui no la coneixem, per� Henriette Sontag va fascinar compositors com Beethoven, que va confiar en ella per estrenar algunes de les seves composicions vocals m�s impressionants. T'ho expliquen "Els homes cl�ssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.
La Strepponi va ser una dona avan�ada al seu temps i, d'alguna manera, va ser gr�cies a ella que Verdi va decidir compondre "La traviata", per� tamb� va ser gr�cies a ella que Verdi va iniciar una carrera exitosa. No t'ho creus? No et perdis el cap�tol d'avui d'"Els homes cl�ssics", amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La Viardot va ser una int�rpret de llegenda, per� tamb� una personalitat clau en les carreres de compositors com Charles Gounod, Gabriel Faur� o Jules Massenet. Per tant, en aquest cap�tol ens traslladem fins a Par�s amb "Els homes cl�ssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, per parlar d'aquesta mezzosoprano amb arrels espanyoles.
Tota una setmana dedicada als poemes simf�nics resumida en gaireb� una hora de r�dio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" commemoren l'aniversari de Smetana, el gran compositor de poemes simf�nics, a la seva manera: sense parlar d'ell. Tot i aix�, ens apropen a poemes simf�nics molt interessants i menys coneguts. Comencem pels poemes simf�nics a Fran�a amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
A finals del segle XIX i principis del XX molts compositors francesos encara van experimentar amb el concepte de poema simf�nic i amb "Els homes cl�ssics" els repassem.
Glinka i els compositors del Grup dels Cinc van ser grans mestres dels poemes simf�nics. Els revisem amb "Els homes cl�ssics".
Txaikovski, Skriabin, Stravinsky i Xostak�vitx van compondre poemes simf�nics i "Els homes cl�ssics" els reivindiquen.
A It�lia, el gran representant del poema simf�nic �s Ottorino Respighi amb la seva trilogia romana. Viatgem a la ciutat eterna a trav�s de la m�sica amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Tota una setmana dedicada a compositors molt importants poc coneguts resumida en gaireb� una hora de r�dio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" reivindiquem les obres de compositors molt importants per� poc coneguts. Comencem amb el brillant violinista belga Henri Vieuxtemps, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Un altre gran violinista i compositor va ser Henryk Wieniawski, que va compondre obres de gran bellesa i dificultat, a m�s de ser autor de m�todes per als estudiants de viol�. Descobrim la seva vida i les seves obres amb "Els homes cl�ssics".
David Popper va ser un dels grans violoncel�listes de la hist�ria i �s una pe�a clau en la pedagogia del seu instrument. Us apropem a la seva vida i el seu cat�leg amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
�s possible que exist�s un hereu musical de Chopin? Molts van atribuir aquest t�tol a Moszkowski, el compositor i pianista polon�s que coneixem amb "Els homes cl�ssics".
Es pot compaginar la pol�tica amb l'art? Chaplin creia que no, per� Paderewski pensava el contrari. Ens acostem a la figura del que va arribar a ser primer ministre del seu pa�s i un dels grans pianistes de tots els temps amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Tota una setmana dedicada a la influ�ncia de Wagner en altres compositors ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio. Pots recuperar tots els cap�tols al web: catmusica.cat/homesclassics
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" commemoren el 142� aniversari de la mort del compositor Richard Wagner, i ho fan fixant-se en la influ�ncia que Wagner ha exercit en altres compositors. Ara b�, en el primer cap�tol se centren en un concepte molt wagneri�: el wagnerisme! Amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Wagner va ser un revolucionari musical, i algunes de les seves idees podem trobar-les en compositors que -a priori- mai relacionar�em amb el geni alemany, com �s el cas del franc�s Claude Debussy. Qu� tenen a veure l'un amb l'altre? T'ho expliquen "Els homes cl�ssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.
Wagner i Verdi van n�ixer el mateix any. Verdi no va tenir influ�ncia en Wagner, per� i a l'inrev�s? "Els homes cl�ssics" analitzen si hi ha influ�ncies de Wagner en les �peres de Verdi.
�s ben cert que molts compositors van seguir l'estel creatiu de Wagner, per� d'altres van seguir el seu propi cam�, com Flotow o Offenbach. Ara b�, la influ�ncia wagneriana arribaria fins a compositors txecs com Dvor�k o Smetana, t'ho expliquen "Els homes cl�ssics" en aquest cap�tol.
Si Wagner va tenir hereus musicals, aquests podrien ser tres gegants de la composici� com Bruckner, Mahler i Strauss, per� quina influ�ncia van tenir de Wagner? L'Albert Galceran i el Pedro Pardo ho analitzen.
Una setmana dedicada a la hist�ria de l'orquestra, i en qu� hem pogut con�ixer millor les orquestres de Dresden, Berl�n i Chicago; ara resumit en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" la dediquen a l'orquestra, la que diuen que �s l'instrument m�s gran que existeix, ja que �s un instrument que dirigeix el director, per� que est� formada per molts instruments. Per� quines van ser les primeres orquestres? Alg� va triar els instruments que en formen part? Amb "Els homes cl�ssics" et proposem un viatge als or�gens del que coneixem com a orquestra.
En aquest cap�tol seguim repassant la hist�ria de l'orquestra, i ho fem fixant-nos en les aportacions de Richard Wagner a la formaci� orquestral, per� tamb� en d'altres grans compositors com Mahler.
En aquest cap�tol viatgem fins a Dresden, on trobem l'orquestra m�s antiga que es mant� en actiu. Es tracta de la Staatskapelle de Dresden, en actiu des de l'any 1548 i que han dirigit m�sics com el mateix Richard Wagner.
No �s f�cil dir quina �s la millor orquestra del m�n, per� en totes les travesses segurament hi apareixeria la protagonista del cap�tol d'avui, la Filharm�nica de Berl�n, que el gran Herbert von Karajan va dirigir fins a la seva mort.
Acabem la setmana creuant l'oce� Atl�ntic per anar fins a Chicago on es troba la prestigiosa Orquestra Simf�nica de Chicago, una de les "Big five" americanes. Formaci� on Sir Georg Solti, va assegurar, va trobar-hi la felicitat.