Mozart 1784 (4/5): Sonates per a piano
Mozart va compondre nom�s una sonata per a piano l'any 1784, per� va ser important�ssima per a la hist�ria de la m�sica i per a Beethoven! Ho expliquen l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Mozart va compondre nom�s una sonata per a piano l'any 1784, per� va ser important�ssima per a la hist�ria de la m�sica i per a Beethoven! Ho expliquen l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.
Segons Mozart, aquell 1784 va compondre la millor obra que havia escrit mai. Si voleu saber quina �s, escolteu "Els homes cl�ssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tota una setmana dedicada als Stabat Mater de diversos compositors i �poques, ara resumit en poc m�s de 50 minuts.
Compositors de totes les �poques s'han sentit inspirats pels textos de l'Stabat Mater. Amb "Els homes cl�ssics" revisem alguns dels Stabat Mater m�s interessants de tots els temps. Comencem la setmana amb Vivaldi i Pergolesi.
Els rom�ntics del segle XIX van compondre Stabat Mater de dimensions diferents. Repassem el de Rheinberger i Dvor�k amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Schubert es va emmirallar en els grans cl�ssics per compondre la seva tercera missa. Haydn, Mozart i Bach dins la m�sica religiosa de Schubert amb "Els homes cl�ssics".
Els dos compositors operistes italians per excel�l�ncia tamb� van compondre "Stabat Maters" per� amb motivacions diferents. Sonaran a �pera aquestes obres religioses? Ho descobrim amb "Els homes cl�ssics".
Compositors de diferents estils del segle XX tamb� han compost "Stabat Maters". En repassem tres de ben diferents amb "Els homes cl�ssics".
Tota una setmana dedicada a la relaci� entre jazz i m�sica cl�ssica europea, i a l'inrev�s, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Malgrat que es considera que el jazz va n�ixer a principis del segle XX, molts anys abans el sempre genial Ludwig van Beethoven ja s'havia avan�at. Descobreix com el jazz tamb� �s present en l'obra del geni alemany, amb "Els homes cl�ssics".
Pr�cticament sense ser-ne conscient, George Gershwin va crear la m�sica simf�nica americana, per�... com s'ho va fer? Tot t� a veure amb una famosa raps�dia. "Els homes cl�ssics" t'ho expliquen en aquest cap�tol.
Maurice Ravel �s conegut per algunes de les seves obres que contenen melodies ex�tiques, com el seu c�lebre "Bol�ro"; per� tamb� va rebre una enorme influ�ncia de la m�sica americana i de compositors com Gershwin. Vols saber en quines obres? No et perdis aquest cap�tol!
El compositor rus va tastar molts estils musicals i tamb� es va deixar seduir pel jazz en algunes de les seves composicions. "Els homes cl�ssics" t'expliquen quines s�n les obres m�s jazz�stiques del compositor de "La consagraci� de la primavera".
Portem tota la setmana fixant-nos en com el jazz ha influenciat la m�sica europea, per� a l'inrev�s tamb� ha passat? "Els homes cl�ssics" repassen composicions de jazz amb aires clarament "cl�ssics".
Tota una setmana dedicada a B�la Bart�k resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
L'estiu del 1904 Bart�k va tenir una revelaci�: gr�cies a escoltar una can�� popular va decidir dedicar la seva vida a investigar sobre el folklore del seu pa�s i les seves obres se'n van influenciar. El gran canvi musical de Bart�k amb "Els homes cl�ssics".
La Primera Guerra Mundial va afectar Bart�k i, tot i que va estar un bon temps sense compondre, per sort hi va tornar amb obres meravelloses. Amb "Els homes cl�ssics" les descobrim.
Els �ltims deu anys de la seva vida, Bart�k va compondre les obres m�s importants. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo les coneixem una mica millor.
Tota una setmana dedicada a les composicions religioses de Schubert ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
"Els homes cl�ssics" volen dedicar la setmana al genial Franz Schubert centrant-se en un tipus de composicions de les quals encara no havien parlat: les seves misses. Comencem la setmana amb les dues primeres amb Pedro Pardo i Albert Galceran.