M�sica festiva (4/4): Weber
Segurament pocs posar�eu Weber a la llista de compositors alegres, per� "Els homes cl�ssics" asseguren que, gr�cies al clarinet, va crear obres molt optimistes.

Segurament pocs posar�eu Weber a la llista de compositors alegres, per� "Els homes cl�ssics" asseguren que, gr�cies al clarinet, va crear obres molt optimistes.
Tota una setmana dedicada a composicions alegres de H�ndel, Haydn, Beethoven i Weber ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Tota una setmana dedicada als compassos, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" ens parlen d'una q�esti� t�cnica important: la m�trica musical, i m�s concretament els compassos. Comencem descobrint-ne l'origen amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Els compassos poden ser simples o compostos, i avui toca el torn dels simples. El 2, el 3 i el 4 amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Si al programa anterior vam explicar els compassos simples i els vau entendre, amb els compostos no tindreu cap problema. El 6, el 9 i el 12, amb "Els homes cl�ssics".
La majoria de compassos que coneixem s�n regulars, per� tamb� existeixen els irregulars. Els descobrim amb "Els homes cl�ssics".
Moltes de les danses tradicionals tenen compassos irregulars. Les repassem amb "Els homes cl�ssics".
Tota una setmana dedicada al compositor Edvard Grieg, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana, "Els homes cl�ssics" commemoren el naixement del compositor m�s important de Noruega: Edvard Grieg. Comencem fent un rep�s de la seva biografia.
La m�sica de cambra va ser un dels formats que m�s va explorar Grieg. En el cap�tol d'avui repassem les seves sonates per a viol� i piano amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Grieg va ser un compositor poc prol�fic en obres de gran format. Tot i aix�, va compondre una sonata per a piano i una altra per a violoncel i piano molt interessants. Amb "Els homes cl�ssics" les coneixem.
El piano va ser el seu instrument i ho demostra la gran quantitat de petites peces per a piano que va compondre. Amb "Els homes cl�ssics" les revisem.
Sab�eu que el mat� del "Peer Gynt" no �s el comen�ament de l'obra? O s�? Amb Pedro Pardo i Albert Galceran descobrim aspectes de la m�sica incidental de Grieg, aix� com de les seves danses simf�niques.
Tota una setmana dedicada a la vida i algunes de les �peres que millor ha cantat la mezzosoprano romana Cecilia Bartoli, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana la mezzosoprano Cecilia Bartoli celebrar� el seu aniversari, per aix� "Els homes cl�ssics" han decidit dedicar-li cinc programes per saber qu� ha fet d'ella una de les grans dives de la nostra generaci�. Avui, per comen�ar, els seus inicis com a cantant.
Gr�cies a la televisi� Cecilia Bartoli va cridar l'atenci� d'alguns dels m�s importants directors del moment, i aix� li va permetre, de manera progressiva, arribar als escenaris m�s importants del m�n. T'ho expliquen l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes cl�ssics".
"La Cenerentola", de Rossini, va ser el primer t�tol que va donar fama mundial a Cecilia Bartoli, avui t'expliquem el perqu�.
M�s enll� de les agilitats i les coloratures, la Bartoli �s una cantant amb un enorme gust i una l�nia de gran musicalitat, per aix� els inicis de la seva carrera van ser amb Mozart. Avui ens fixem en una de les primeres gravacions importants de la diva romana, "Idomeneo", de Mozart.
En el terreny oper�stic Haydn �s un gran desconegut, eclipsat per --entre d'altres-- Mozart. Avui volem reivindicar-lo a trav�s de l'�pera "Armida" que Bartoli va protagonitzar dirigida per una llegenda de la direcci�, Nikolaus Harnoncourt.
Tota una setmana dedicada a compositors com Pedrell, Granados, Alb�niz, Toldr� i Mompou ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana, "Els homes cl�ssics" no volen moure's gaire, per aix� dedicaran els cinc cap�tols a cinc obres de cinc compositors nascuts a Catalunya. Comencem amb "El cant de les muntanyes" de Felip Pedrell.
En aquesta setmana quil�metre 0, "Els homes cl�ssics" marxen fins a Lleida amb Enric Granados, tot i que s'hauran de moure entre Par�s i Nova York per repassar la hist�ria de l'�pera "Goyescas".
Coincidint amb l'aniversari del naixement d'Isaac Alb�niz, avui us proposem con�ixer millor una de les seves obres m�s rellevants, la suite "Ib�ria".
Considerat el pare de la can�� catalana, Eduard Toldr� va ser un m�sic important�ssim en la creaci� d'una identitat musical catalana, i avui "Els homes cl�ssics" es fixen en els seus "Sis sonets" que va compondre l'any 1921.
En aquesta setmana dedicada a compositors catalans, no podia faltar-nos la delicadesa pian�stica de Frederic Mompou, de qui avui "Els homes cl�ssics" en destaquen les seves "Can�ons i danses".
Scarlatti, Schubert, Brahms, Dvor�k i Prok�fiev protagonitzen la setmana amb les seves obres per a piano menys conegudes. Escolta'n el resum.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" commemora l'estrena de la Segona simfonia d'Elgar fent un rep�s d'algunes de les segones simfonies de grans compositors de la hist�ria. Comencem amb cl�ssics com Haydn, Mozart i Beethoven.
La Segona simfonia de Schubert t� grans refer�ncies a obres de Beethoven, com no podia ser d'una altra manera. La redescobrim amb "Els homes cl�ssics".
Amb l'excusa de con�ixer la Segona de Schumann, anem a classe i coneixem el concepte d'acords disminu�ts, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.