Bon dia i benvinguts altre cop al Podcast Dizzy Catalan. Ja som a finals de gener i això vol dir que ja ha passat una dotzena part de l'any 2025, però també que ja hem acabat el repte de 30 dies.
Francament, i crec que puc parlar també en nom de la Sílvia i el Joan, ha estat una experiència superbonica en què hem pogut conèixer gent nova de molts llocs diferents I hem xerrat cada dia d'aquest mes de gener compartint fotos, per exemple, dels plats que hem cuinat o de les nostres mascotes, però també enviant àudios i enviant vídeos, com ara el dia que vam practicar embarbussaments en català.
La veritat, ens ho hem passat superbé, hem rigut molt amb vosaltres i us he de dir que tot l'equip Dizzy Catalan estem molt contents de com ha anat aquest primer challenge de 30 dies. I per tant, volem felicitar-vos a tots els participants i dir-vos enhorabona per aquest esforç que heu fet dia rere dia, però sobretot pel bon ambient que heu creat en totes les converses.
Llavors, veient que l'experiència ha estat tan positiva, esperem tornar a fer un repte semblant més endavant, però de moment ja us podem anunciar una novetat. Atenció, d'aquí un mes, és a dir, d'aquí quatre setmanes, iniciarem un nou repte de 30 dies, però en aquest cas en forma de club de lectura. El dia 1 de març començarem a llegir un llibre en català i l'anirem comentant per capítols dins d'un fòrum específic que crearem a Discord.
A més a més, farem una videotrucada semanal per comentar plegats la lectura i intercanviar opinions. I al final de tot, a final de mes, atenció, altre cop, farem una videotrucada amb l'autor de la novel·la
perquè el pugueu conèixer i preguntar-li tot el que vulgueu. Aquesta és tota la informació que us puc donar ara mateix, així que estigueu atents les pròximes setmanes perquè farem públics els detalls del nou Club de Lectura. Igual que el repte de 30 dies que hem fet ara al gener, El club de lectura estarà obert a tots els membres de la comunitat, així que si encara no ho sou, simplement entreu a easycatalan.org barra membership i trieu un nivell de subscripció.
Dit això, aquest és l'últim episodi del mes i això vol dir que tenim convidat. En aquest cas, és algú que ja coneixeu perquè ha vingut en ocasions anteriors. I és el Matthew. Hola Matthew, bon dia! Bon dia, Andreu. Què tal? Com estàs? Molt bé. I tu? Com va? M'han dit que has abandonat Sant Andreu? És veritat, això? Ai, sí, sí. A veure, seguiré sempre sent androenc de cor.
Però ara, de codi de geografia, soc vilanovi. Visca a Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú, on és això? És un poble que està just entre la ciutat de Barcelona i la ciutat de Tadragona. està una mica més cap al sud de la ciutat de Barcelona. I què ho fa que has marxat de Barcelona? Doncs molts motius. Per una banda motius laborals, també per motius més personals.
Com que jo sempre m'estimaré moltíssim la ciutat de Barcelona i sobretot el meu barri de Sant Andreu, però també els últims dos anys o així he de dir que m'he faltat una mica de la ciutat de Barcelona. Com que hi ha molt d'estrès, molt de soroll. El ritme de vida és altíssim i ja n'havia tingut prou. I amb la meva parella vam dir, mira, potser ara seria el bon moment per buscar una vida una mica més tranquil·la.
I això que recordo alguna conversa que havíem tingut en què comparàvem Chicago, que és la teva ciutat natal, i Barcelona, i tu deies que Barcelona, en comparació, era com un poble. Sí, sí, es cert, es cert, pero... Però què vols que et diga? O sigui que... Ja, ja. No, això és que t'has acostumat aquí i ara ja... Sí, sí, sí. Perseps la ciutat com un lloc massa estressant. Sí, és que com que... No sé, com que les...
Les activitats i els trucets de la vida del poble que tenia vivint a Sant Andreu i a Barcelona eren el que més manilaven de viure aquí. Llavors jo vaig pensar, ho vam pensar, i per què no busquem això una mica a temps complet, Sandra Cometes, saps? Si el que més m'agrada de viure a Sant Andreu, per exemple, és anar a comprar tranquil·lament al mercat els dissabtes al matí,
perquè no convertia això en el meu dia a dia, en el nostre dia a dia. I, de moment, no hem tingut temps per explorar gaire i per fer coses, perquè encara estem de mudança, tinc caixes aquí darrere meu. Ànims. Gràcies. però quan arriba el moment jo crec que seran molt contents i molt tranquils. Molt bé, doncs molta sort amb la mudança, amb el que queda de mudança, molts ànims, i espero que aquesta nova etapa a Vilanova l'agil tru.
vagi molt bé. Però, bé, avui t'hem convidat aquí al podcast, Matthew, per parlar d'una altra cosa, perquè fins ara amb tu aquí hem parlat dels signes del zodiac. Hem parlat de trens, que són dos temes que t'interessen molt, que t'agraden molt, però encara no hem parlat, potser, del teu gran tema o un dels teus grans temes, que és la cuina. A mí me suena que sí, porque no vamos a hacer un capítulo sobre, bueno, sobre pasticería. Ah, pasticería, sí. Sí, eso sí. Pero ahora...
Canviem a lo salat, no? Canviem a coses salades i volem que ens expliquis que comparteixis una recepta, perquè sí que vam parlar de pastissos, però no vas compartir una recepta d'un pastís, no? És cert. Llavors... Clar, la Sílvia va compartir la seva recepta del risotto, jo vaig compartir la meva de la coca de recapte i a mi m'agradaria que compartissis amb els nostres oients
La recepta de la teva truita de patata. Uau. Perquè jo vaig tenir el plaer de començar el 2025 o més ben dit acabar el 2024 perquè la truita no va arribar el 2025. Acabar el 2024. tastant la teva truita de patata i he de dir que està a l'alçada de les expectatives i molt més perquè bé, ja aporto jo l'anècdota oi, ens estem parlant d'una persona
que ha guanyat concursos de truites de patates, d'acord? I que, per tant, bé, que en sap, en sap i li surten molt bones. I jo en soc testimoni perquè crec que va ser aquesta, la del sopar de cap d'any. La primera truita de patata teva que vaig tastar. Ah, sí? Diria que sí. No és per presumir, però hi tinc la mà trencada. I també una mica cremada, perquè sempre em creme... Sempre no, però a vegades em creme quan li doni la volta.
Però abans que res, dir que per a mi és tot un honor que col·loquis la meva drita en la mateixa altura que la teva coca de recapte, que res fa tota la Sílvia, perquè també persones que esteu escoltant aquest episodi del podcast... Que sapigueu que l'Andreu fa unes coques boníssimes. I la Sílvia, el seu risotto, també és per llepar-se'n els dits. Llavors, que em col·loqueu a la mateixa altura, per a mi, o sigui, l'honor és meu.
Va, no siguis modest i passem al tema que ens importa, que és la teva truita de patates. Primera pregunta, tu com vas aprendre a fer la truita de patata? Jo vaig aprendre a fer la trita de patata quan vaig fer el meu erasmus a Madrid. Jo en aquella època vivia, vivia en un pis on la, o sigui, la dona que era el ama del pis, también vivía. Y ella era como una dona que también era súper buena cuinera y ella va a asumir la labor de enseñarme cómo se hace.
un dels plats més típics del país, Espanya, que era la troja de patates. Llavors, jo, a partir d'allà, vaig anar com, no sé, refinant una mica la meva tècnica, provant diferents trucs... i ara, set anys després, doncs diria que faig una droita de puta mare. Ai, no sé si puc dir això. Clar que sí. D'acord, doncs, ara, bé, potser en el bònus...
Podràs explicar amb més detall l'anècdota aquesta dels concursos de truites, perquè si no no tindrem temps de compartir la recepta. Però el que vull és que t'imaginis que tu ara et proposes participar en un nou concurs de truita de patata, per exemple, un concurs de Vilanova i la Geltrú, no? I et fas el propòsit de guanyar-lo. D'acord. Com faries aquesta truita? D'acord. Doncs...
Bé de novinns i bé de novinnes, que sapigueu que jo vinc. Jo a un concurs m'hi presentaré. Llavors això, quedeu avisats i avisades. Jo el que faria, en primer lloc, has de llegir bé la convocatòria. Bueno, bé. las dos líneas de la convocatoria, porque en muchos casos especifican los ingredientes que puedes poner en la trueta. A veces solo puede ser de patata, a veces de patata y ceba, a veces de patata y ceba y algún ingrediente más.
Llavors, això depèn. Però posem que és només de patata i ceba, que és com la més típica. La patata que jo utilitze és la patata nova, crec que es diu, que són com aquelles que són... Tenen un color daurat molt profund, o sigui, tenen la pell bastant fineta i per dins tenen un color daurat així com bastant marcat. I a mi m'agraden perquè van superbé per a fregir, perquè tenen molt poc...
Al midó. ¿Os digo el midó en catalán? Midó. Midó, sí. Tenemos muy poco midó, porque si utilizas una patata que tiene muy de midó, acaban tornándose un puré. Y eso no se va. Perfecto. Llavors, doncs, també jo soc. A mi m'agrada la truita de totes formes, però si és per mi, jo soc més la truita amb ceba, també, amb patata i ceba, vull dir. I la ceba que a mi m'agrada utilitzar és la ceba de figueres, que són aquelles que són de color lila. Sí. Perquè per a mi són molt dolces.
y aporten un toc de dos que a mí me encanta. Y ahora básicamente, un cop que vayas al súper y compres los ingredientes, es un proceso bastante sencillo. que no es cuestión de fe. Pues venga. Muy importante. Yo siempre comence tallando la ceba y la puse a la paella primero, con la leche freda. O sigui, el que vull dir és que jo posa l'oli a la paella i col·loca la ceba directament allà a l'oli fred i llavors encenca el foc. Perquè això per a mi funciona molt bé.
perquè la ceba comença a coure, a fer-se i a caramelitzar-se abans que la patata. ni toqui l'oli. I mentre que tinc la ceba així, doncs pujant la temperatura amb l'oli, és quan comencé a pelar i a tallar les patates. D'acord. A quina temperatura cous llavors la ceba? Doncs... Jo sol començar per una temperatura per foc mitjà. I també, doncs, amb la patata. Llavors, no sé, jo, per exemple, tinc una vitro que va fins al 9, jo sol posar entre 4 i 5 per començar.
D'acord. Perquè això dona la paella i l'oli i la ceba temps per escalfar-se tranquil·lament i lentament. I això també, com que, bueno, amb la ceba, ajuda que les fibres de la ceba es desfacin millor. i es torni més suau. D'acord. Deixa'm fer aquí una petita pausa, un parèntesi lingüístic, perquè en una classe va sortir, o en una sessió de conversa, va sortir la paraula paella i...
No tothom sabia que paella no és només el plat d'arròs típic que tothom té al cap quan parlem de cuina valenciana o fins i tot cuina espanyola, en termes més generals, sinó que la paella en català és l'estri. l'utensili que utilitzem per fregir qualsevol cosa, per fregir la ceba, en aquest cas, per fer una truita. Sí, sí.
D'acord. I llavors, pregunta relacionada amb la paella. Tu tens una paella específica per fer truites? Sí, senyor. També és molt important. D'acord. I aquí, bueno, aquí un punt important de les paelles. Jo, per fregir la ceba i la patata, sempre les fregeixo a una paella més gran. No en la mateixa paella en què faig el que serà la truita. I per la truita...
Tiene una paella a la nueva cuina que es inchocable. Si no haces fruta, no toques esta paella. Porque si haces, no sé, si haces un entrecote o si haces un, yo qué sé, la paella... doncs això com que deteriora una mica la capa perquè la torrita no s'hi apega i no volem això. Llavors, una paella per a la torrita que ha de ser intocable. D'acord, fantàstic. Per tant, tenim la seva defensa a poc a poc.
Ah, temperatura mitjana. Estem tallant la patata. Estem tallant la patata. Com la talles, la patata? La patata en... O sigui, no en mitja lunes, en... Seria quart de lunes? Sí, quart de lluna. La mitja lluna i la talles per la meitat. D'acord. I bé, o sigui, un cop que tinguis la patata a punt, tot tallada, doncs la paella amb la ceba, que et deuria portar ja, no sé, entre 5 i 10 minuts, comença a foc mitjà.
I un cop que tinguis la patata i la ceba dins la mateixa paella, gran, com he dit abans, és qüestió de remenar una mica perquè l'oli calent toqui tota la patata i tota la ceba. i deixar-lo, i pot trigar, això depèn del teu vidre, pot estar fins a mitja hora, bàsicament fins que puguis punxar la patata amb un ganivet, amb una forquilla. Però...
Molt important al final, que quan notes que potser li falten 5 minuts o així, jo sempre puja el foc a, bueno, si estem parlant de la vitro que va fins al 9 i estem en un 5, jo la puja sempre a 8, els últims 5 minuts o així. Perquè a mi m'encanta, i crec que això porta molt a la paella, a mi m'encanta que la patata i la ceba també estiguin una mica daurades, que tinguin una mica de cruixent, no?, al final de fregir. D'acord, sí, això...
és molt guai, queda molt bé. D'acord, preguntes. Per tant, la patata la cous a la mateixa temperatura en què estàvem fent la ceba, no? Sí. Temperatura mitjana. Durant els primers com 20 minuts o així. D'acord, i al final la puges 5 minuts. I... Ho tapes o ho deixes sense tapar? Jo no ho tape, perquè a mi em van ensenyar, però això en genera de la cuina, a mi em van ensenyar que quan estàs cuinant amb oli no tapes la paella. Però sé que hi ha gent que sí que la tapa.
D'acord. Llavors, no hem parlat de la sal. Fins ara has posat sal a la ceba i la patata o no? Fins ara no he posat sal, perquè saps el que fa la sal? La sal treu l'aigua de la verdura. L'aigua que hi ha dins de la ceba i dins de la patata, si li poses sal, ho treu. I aquesta aigua, que és el que porta el midó, que hem parlat abans, quan entra en contacte amb l'oli, crea com una espuma dins de la paella.
que dificulta que la patata i la ceba es dorin bé. Llavors, jo no poso sal a la patata i la ceba fins que no les tregui al final de tot i els estic escudrint de l'oli de la paella. D'acord. Perfecte. Llavors, estem en el punt en què hem apujat el foc els últims 5 minuts per acabar de daurar una mica la patata. Sí. A continuació, què? Doncs traiem, quan veiem que la patata i la ceba...
tinguin el color que tu, el cuiner o la cuinera, t'agradin, doncs les treus de l'oli, les escudres. Jo utilitzé un escudridor i les poso, les coloqué per sobre d'un plat o d'una safata. amb una mica de paper de cuina i les col·loqui d'una forma en una capa fineta, la capa més fineta que tu puguis amb el plat que tu tinguis. D'acord, escampades al plat. Exacte, sí. I ara és el moment de la sal. Ara sí que poses sal al gust.
la patata i la ceba i fins i tot pots agafar-ne una mica i tastar. I també ara és el moment de batre els ous. Yo en un momento en el país que tengo fach truites de CISOs y se han de trencar los CISOs, los bats muy bien y... Ara, o sigui, després, està bé que la patata i la ceba encara estiguin molt calentes, els afegeixes directament als ous. S'ha de remenar tot molt bé.
Aquí també hi ha un punt que sé que molta gent deixa la ceba i la patata durant, no sé, potser 5 minuts, 10 minuts, mitja hora dins dels ous. Jo no soc tant d'aquesta forma de pensar, d'aquesta forma de fer la truita. Jo la soc deixar, jo què sé, un minut, dos minuts, mentre agafo la paella sagrada de la truita i la poso al foc amb una mica d'oli.
I ja després de un o dos minuts ja és hora de fer la treta de la paella. D'acord. Jo també sóc de deixar la barreja de l'ou amb la patata. Una estona, tampoc gaire estona, però sí, dos o tres minuts, una estona que estigui allí... doncs, harmonitzant-se, tot plegat, i llavors cap a la paella. Llavors, has dit que poses a escalfar la paella amb una mica d'oli, no? Un rajolinet. Un rajolinet, sí, sí. Jo, de fet, potser agafo una cullerada.
del olí que había utilizado para fregir la patata y la ceba, pero con una cullerada ya es más que suficiente. perquè no hi ha res pitjor en el món que una truita de la qual està sortint molt d'oli. Que està oliosa, tota oliosa. Sí, oliosa. Això no ens agrada. Llavors, amb una mica d'oli, amb un rajolinet, Y también, muy importante, yo personalmente, aquí también es una otra polémica.
Jo soc molt que jo sincerament menjaria la barreja d'egost i patata així crua del bol. No sé tu com ets, Andreu. Clar, jo no m'ho menjaria... Tal qual, però sí que m'agrada la truita tendra per dintre. M'agrada que la capa exterior estigui feta, fins i tot un punt no cremat però daurada, i per dins que estigui tendre, tendre, meloseta.
Exacte. Meloseta, cedos... Així m'encanta, a mi també. Llavors, per aconseguir això, és important que poses la paella a foc passant alt. O sigui, si estem parlant d'un vidre que arriba al nou... doncs jo soc posada al 8, per exemple. I deixo la miqueta d'oli que hi hem posat. a la paella durant un parell de minuts fins que literal es veja que està sortint una mica de fum. Perquè el que volem ara... es cuando ponemos la batalla de patatas ojo y seba a la paella. ¿Volemos sentir ese sas? Sí.
Volem que, perquè això és senyal, que s'està assajant bé, que tindrà una mica de color la druïta, que a mi m'encanta. I el que faig jo durant els primers potser 30 segons és amb una espàtula o amb una cullera de fusta que tens a la cuina. Jo remeno una mica la truita, com si jo estigués fent ous remenats. Ah, d'acord. Sí, sí, perquè això ajuda que la truita estigui així com melosa per dins, però que no és només la superfície sellada.
i el que hi ha per dins líquid. No sé si m'expliques. Sí, sí, sí, perfectament. Sí, això ajuda per a mi, això per a mi ajuda a que la truita doncs tingui la consistència que acabem de comentar, que és el que volem. I ara... Has d'utilitzar els teus sentits perquè has d'escoltar que l'autoritat estiga frejint-se bé, has d'olorar.
l'olor que està sortint de la paella. Que no es cremi, no? Si sents olor de cremat... Sí, sí. Vol dir que l'has de girar. Més que l'aspecte, per a mi, jo sé donar la volta a la truita més per l'olor que per l'aspecte. que té un olor així com torret, com, no sé, que fa goig, saps? I també, si agafes el mànec de la paella i la maneixes una mica i notes que la truita... se desapega de la paella, doncs també ja saps que és moment d'anar a la volta. Això és el pas que potser fa més por. Sí.
No sé si tu alguna vegada has tingut alguna desgràcia. I tant. Quin no ha tingut una desgràcia girant? Jo crec que tothom. La paella, la truita. Sì, sì. Però beh, è questione di utilizzare una tapa gran, un plat molto gran, che coprisca tutta la paella e così evitare che cagli olio, che cagli patata, che cagli fresco. També si fa molta por.
També conec una tècnica que utilitza dos plats que el que fas és que treus la droita de la paella de forma que la superfície que estava tocant la paella també està tocant el primer plat, col·loques un altre plat per sobre, dones la volta entre els dos plats i amb el segon plat tornes la truita a la paella. Ah, jo faig això, però, és a dir, primer passo la truita de la paella al plat.
fent que la part de sota continuï estant a sota, llavors poso la paella a sobre i faig la volta. També? Saps? És la mateixa idea, però sense embrutir un altre plat. Un altre plat, exacte. Entonces, perfecto. Sí, sí. Yo estoy más acostumbrado a una tapa gran que tenga la cuina, pero cualquier forma de hacerlo funciona. I a la segona cara de la truita, normalment la deixes a la paella menys temps. No ho sé, potser depèn del teu vidre i de la seva potència. Amb la meua, per exemple.
Normalmente está entre tres y cuatro minutos frente a la primera cara y después a la segunda cara cuando hayan donado la vuelta. Puede estar un minuto y medio o dos minutos como máximo si sé que el público no es tan de la trita melosa. D'acord, i llavors, un cop passats aquests dos minuts de la segona cara, què fas? Apagues el foc i deixes la paella amb la truita allà o treus la truita de la paella? Jo apagué el foc i el que faig és que li doni una mica de...
De voltetes rapidetes amb la tapa i la paella. Ah, d'acord. Sí, sí. Jo això ho faig... Però això és sobretot estètica, no? Perquè a vegades quan fas la volta, quan dones la volta... Surt una mica jo, Jota. Que no passa res. Això ho pots ajustar amb l'espàtula. O també el que fa jo al final ara és que li dona com un parell de voltetes ràpides més.
I això ajuda a que la troita agafi una mica més de forma i que quedi més bonica. D'acord. Llavors, per això això és preferència personal. Molt bé. Fantàstic. I, per últim, un cop feta, deixes passar una estona... que reposi abans de servir-la, abans de posar-la a la taula, o la serveixes directament? Pues depende de la gana que tenga. D'acord, és que jo sóc de l'opinió que la truita ha de reposar.
Llavors, jo la faig i la deixo com a mínim 10 minuts que reposi. Perquè, la veritat, guanya molt més, des del meu punt de vista, guanya molt si la temperatura no és... molt alta. Si te l'estàs menjant i ja està com... està tèvia. Està a una temperatura que no et cremaràs gens, és molt més bona.
Hola, doncs m'ho apunte. Perquè ja et dic jo que en aquesta casa solem tenir molta gana, eh? Ja, ja. No aguanto gaire. Jo a casa meva també he de lluitar cada vegada perquè es compleixin aquests deu minuts i moltes vegades acaben sent... Cinc minuts, no? Però sí. Ja, ja, ja. Tocs molt punt, eh? Gràcies. D'acord, doncs, Matthew, hem d'acabar ja, que estem fora de temps. Llavors, bé.
Moltes gràcies per compartir els teus trucs, els teus secrets per fer la truita de patata. Llavors, ara convidem els nostres oients a fer aquesta recepta de la truita i enviar-nos una foto del resultat. ja sigui a través de les xarxes o a través de Discord, de la comunitat. D'acord? Si ens arriben fotos, ja te les faré arribar, Matthew. Ai, m'encantaria. Ai, per favor, Sisi, envieu, sisplau, les fotos que tingueu de les vostres autorites, que segurament...
Són boníssimes. I també, si podeu, presenteu-vos a algun concurs del vostre poble, si viu per aquí a Catalunya, perquè són divertidíssimes. D'acord. Doncs ara ens explicaràs la teva experiència al bònus. participant en concursos de truites. Molt bé, moltes gràcies. Vinga, doncs ens acomiadem aquí per a la majoria d'oients. Moltes gràcies a tothom per escoltar-nos i gràcies, Maci, un altre cop. A vosaltres. A reveure. Adéu. Adéu.