tenien a dir i no parlàven

El llenguatge coreogràfic de Vero Cendoya beu de diferents referents i fonts molt diverses, però sobretot hi ha una tendència a treballar des d'històries concretes o contextos a través dels quals pot desenvolupar un tipus de moviment que neix de tècniques d'improvisació i composició instantània. Les seves creacions es poden entendre com dansa, però també hi ha text i teatre, i hi ha com a element primordial la posada en escena, la dramaturgia i la performance.